Diferència entre les revisions de "Carmen Martín Gaite"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 31: Llínea 31:
  
 
En l'any [[1953]] va començar a colaborar en la revista lliterària ''Revista Española'', i en el més d'[[octubre]] va contraure matrimoni en el també escritor [[Rafael Sánchez Ferlosio]] —fill del destacat escritor falangiste i exministre de [[Franco]], [[Rafael Sánchez Mazas]]—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en [[1950]]. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en [[Roma]], en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com [[Nàpols]], [[Florència]] i [[Venècia]]. Este periodo [[Itàlia|italià]] li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen [[Cesare Pavese]], [[Italo Svevo]] i [[Natalia Ginzburg]]. En octubre de [[1954]] va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de [[meningitis]] en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en l'any [[1956]]. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en [[1970]], per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en [[1985]] a l'edat de 29 anys víctima del [[sida]], malaltia que va contraure en injectar-se [[heroïna]] en agulles infectades d'este [[virus]].
 
En l'any [[1953]] va començar a colaborar en la revista lliterària ''Revista Española'', i en el més d'[[octubre]] va contraure matrimoni en el també escritor [[Rafael Sánchez Ferlosio]] —fill del destacat escritor falangiste i exministre de [[Franco]], [[Rafael Sánchez Mazas]]—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en [[1950]]. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en [[Roma]], en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com [[Nàpols]], [[Florència]] i [[Venècia]]. Este periodo [[Itàlia|italià]] li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen [[Cesare Pavese]], [[Italo Svevo]] i [[Natalia Ginzburg]]. En octubre de [[1954]] va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de [[meningitis]] en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en l'any [[1956]]. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en [[1970]], per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en [[1985]] a l'edat de 29 anys víctima del [[sida]], malaltia que va contraure en injectar-se [[heroïna]] en agulles infectades d'este [[virus]].
 +
 +
En la primavera de l'any [[1954]] obtingué el Premi Café Gijón per la seua novela curta ''El balneario''. La seua consolidació com a novelista va aplegar en el [[Premi Nadal]] que va obtindre en giner de [[1957]] per la seua primera novela llarga, ''Entre visillos'', en la que desenrolla un personage femení singular cridat "la chica rara". La segona fon ''Ritmo lento'', que va quedar finalista del premi Biblioteca Breu de Narrativa de [[1962]].
  
 
(Secció per completar)
 
(Secció per completar)

Revisió de 07:55 28 gin 2024

Carmen Martín Gaite
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritora i poetasa.
Naiximent: 8 de decembre de 1925
Lloc de naiximent: Salamanca, Castella i Lleó, Espanya
Defunció: 23 de juliol de 2000
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Carmen Martín Gaite (Salamanca, 8 de decembre de 1925 - † Madrit, 23 de juliol de 2000) fon una escritora i poetesa espanyola, una de les figures més importants de les lletres hispàniques del sigle XX. Va rebre, entre uns atres, el Premi Príncip d'Astúries de les Lletres en l'any 1988.

Biografia

Carmen, segona filla de José Martín López (Valladolit, 1885) i María Gaite Veloso (Orense, 1894), que havien contret matrimoni en l'any 1923 va nàixer el 8 de decembre de 1925 en la primera planta del número 3 de la plaça dels Bandos de la ciutat de Salamanca, edifici hui demolit. Els seus pares s'havien conegut en Salamanca, en la que José Martín eixercia com a notari. Els seus yayos materns eren d'Orense i la seua mare també va nàixer en esta província. El seu yayo havia segut catedràtic de Geografia i el seu tio yayo fon fundador de l'Ateneu d'Orense, director i editor del periòdic El Orensano. La família solia passar tots els estius en una finca que tenien els seus yayos materns en San Lorenzo de Piñor (Barbanes), a cinc quilómetros d'Orense. Estos viages varen ser la base de la seua vinculació en Galícia i el seu interés per la cultura de la terra, que servix d'escenari ad alguna de les seues obres com Las ataduras y Retahílas.

En la seua infància no va acodir a cap colege ya que José Martín, d'idees lliberals, no desijava que fora educada en una institució religiosa, per lo que va rebre classes de professors particulars i del seu pare, gran aficionat a l'història i la lliteratura, que va eixercir com iniciador de Carmen i la seua germana Ana en estes disciplines.

El començ de la Guerra Civil Espanyola va impedir a Carmen cursar el bachillerat en l'Institut-Escola de Madrit, com ya havia fet la seua germana Ana, per lo que va tindre que realisar els seus estudis de segona ensenyança en l'Institut Femení de la seua ciutat natal, l'ambient de la qual reflectiria més tart en la seua novela Entre visillos. Allí va tindre com a professors a Rafael Lapesa i Salvador Fernández Ramírez, dos futurs membres de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) que varen marcar la seua vocació lliterària.

Estudis universitaris

En l'any 1943, va iniciar els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Salamanca, a on va tindre com a professors a Francisco Maldonado, Antonio Tovar, Manuel García Blanco i Alonso Zamora Vicente. En el primer curs va coincidir en Ignacio Aldecoa i Agustín García Calvo, en eixos anys va colaborar en la revista Trabajos y días, a on varen aparéixer els seus primers poemes. També es va interessar pel teatre i va participar com a actriu en vàries obres. Durant l'estiu del 1946, va permanéixer becada en l'Universitat de Coímbra, en la que va afiançar el seu interés per la cultura galaic-portuguesa.

En l'estiu de 1948, despuix d'acabar la seua llicenciatura en la branca de Filologia Romànica, fon becada per a ampliar estudis en l'estranger, en el Collège International de Cannes. Allí perfecciona l'idioma francés, s'inicia en la lliteratura francesa contemporànea i coneix un tipo de societat més oberta i cosmopolita. Eixe mateix any, en tornar de França es va traslladar a Madrit en l'intenció de preparar la seua tesis doctoral sobre els cançoners galaic-portuguesos durant el sigle XIII, que no aplegaria a concloure. En Madrit es retroba en Ignacio Aldecoa, que l'introduïx en el círcul lliterari d'alguns dels components de l'anomenada Generació del 50, entre els que es trobaven Medardo Fraile, Alfonso Sastre, Mayrata O'Wisiedo, Jesús Fernández Santos, Rafael Sánchez Ferlosio, Josefina Rodríguez Álvarez i Carlos Edmundo de Ory.

Carrera lliterària

Poc a poc el seu proyecte de la tesis doctoral es fon diluint i va guanyar pes la seua dedicació a la lliteratura. Publicava contes i artículs en revistes i va treballar durant un temps fent fiches per a un diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, va treballar també com a professora en un colege femení i com a empleada de la notaria del seu pare que s'havia traslladat a Madrit.

En l'any 1953 va començar a colaborar en la revista lliterària Revista Española, i en el més d'octubre va contraure matrimoni en el també escritor Rafael Sánchez Ferlosio —fill del destacat escritor falangiste i exministre de Franco, Rafael Sánchez Mazas—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en 1950. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en Roma, en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com Nàpols, Florència i Venècia. Este periodo italià li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen Cesare Pavese, Italo Svevo i Natalia Ginzburg. En octubre de 1954 va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de meningitis en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en l'any 1956. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en 1970, per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en 1985 a l'edat de 29 anys víctima del sida, malaltia que va contraure en injectar-se heroïna en agulles infectades d'este virus.

En la primavera de l'any 1954 obtingué el Premi Café Gijón per la seua novela curta El balneario. La seua consolidació com a novelista va aplegar en el Premi Nadal que va obtindre en giner de 1957 per la seua primera novela llarga, Entre visillos, en la que desenrolla un personage femení singular cridat "la chica rara". La segona fon Ritmo lento, que va quedar finalista del premi Biblioteca Breu de Narrativa de 1962.

(Secció per completar)

Enllaços externs