Diferència entre les revisions de "Ador"
Llínea 65: | Llínea 65: | ||
| Alcalde_11 = Manuela Faus Mascarell | | Alcalde_11 = Manuela Faus Mascarell | ||
| Partit_11 = Gent d'Ador | | Partit_11 = Gent d'Ador | ||
+ | | Alcalde_12 = Manuela Faus Mascarell | ||
+ | | Partit_12 = Gent d'Ador | ||
}} | }} | ||
Revisió de 19:37 6 ago 2023
Ador | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | La Safor | |||
• Partit judicial: | Gandia | |||
Ubicació: | 38°56′6″N 0°13′23″O | |||
• Altitut: | 50 msnm | |||
Superfície: | 13,80 km² | |||
Població: | 1.706 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 101,45 hab./km² | |||
Gentilici: | Adorer/a | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46729 | |||
Festes majors: | 3º dumenge d'agost | |||
Alcalde: | Juan Vicente Estruch Estruch (PPCV) | |||
Pàgina web: | Web oficial d'Ador | |||
Ador és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia
Situat al suroest de l'Horta de Gandia, en el llímit de la Vall del Serpis en la Serra d'Ador, en el marge esquerre del riu.
La superfície del terme és montanyosa, a excepció del marge del riu Serpis. Les altures principals són Penya Roja (361 m.), Castellarets (283 m.), Corona (165 m.), Tossal, la Creu, etc. El riu Serpis servix de llímit al terme per l'est; per una estreta franja de terreny, al nort aplega a tocar el riu Vernissa.
El clima és templat. Tot el terme esta cobert d'arborat, predominant els tarongers en les zones cultivades i el pi en les montanyoses. El poble esta al peu de la serra.
Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i la CV-685.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Ador llimita en les següents localitats: Alfauir, Castellonet, Gandia, Lluchent, Palma de Gandia, Potries, Ròtova i Vilallonga, totes elles de la província de Valéncia.
Història
El nom d'Ador és d'orige àrap, com molts en la Comunitat Valenciana i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc a on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que passà a pertànyer al Regne de Valéncia en el sigle XIII, en la conquista realisada pel rei Jaume I d'Aragó. El botànic Antonio José de Cavanilles fa referència a la seua població (94 veïns a fines del sigle XVIII) i a l'important collita de garrofes i olives (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants.
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | n/d | n/d |
1983 - 1987 | n/d | n/d |
1987 - 1991 | n/d | n/d |
1991 - 1995 | Juan Vicente Estruch Estruch | PPCV |
1995 - 1999 | Juan Vicente Estruch Estruch | PPCV |
1999 - 2003 | Juan Vicente Estruch Estruch | PPCV |
2003 - 2007 | Juan Vicente Estruch Estruch | PPCV |
2007 - 2011 | Juan Vicente Estruch Estruch | PPCV |
2011 - 2015 | Joan Faus Vitòria | Gent d'Ador |
2015 - 2019 | Joan Faus Vitòria | Gent d'Ador |
2019 - 2023 | Manuela Faus Mascarell | Gent d'Ador |
2023 | Manuela Faus Mascarell | Gent d'Ador |
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 1.772 habitants.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2017 | 2022 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.150 | 1.088 | 1.091 | 1.117 | 1.125 | 1.178 | 1.216 | 1.346 | 1.385 | 1.398 | 1.463 | 1.400 | 1.706 |
Economia
L'agricultura és la base econòmica del municipi, els tarongers constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha garroferes, oliveres, armelers i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Ampliada en el sigle XVIII, esta dedicada a la Verge de Loreto, que en el Crist del Ampar, ostenta el patronat de la població.
Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren en la tercera semana d'agost, a partir del tercer dumenge de dit mes. El dilluns esta dedicat a Sant Josep, el dimarts a La Divina Aurora, el dimecres a la Verge de Loreto i el dijous al Santíssim Crist de l'Ampar.
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Ador
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Ador
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ador.
Municipis de La Safor | |
---|---|
Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa |