Diferència entre les revisions de "Orchata"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 58: Llínea 58:
  
 
* [https://www.valenciabonita.es/2016/05/18/el-verdadero-origen-de-la-horchata/ El verdadero origen de la horchata. Valencia bonita]
 
* [https://www.valenciabonita.es/2016/05/18/el-verdadero-origen-de-la-horchata/ El verdadero origen de la horchata. Valencia bonita]
* [http://www.chufadevalencia.org/ver/852/Propiedades.html Chufa de Valéncia]
+
* [http://www.chufadevalencia.org/ver/852/Propiedades.html Chufa de Valéncia, el superalimento de moda]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 15:58 30 jun 2023

Orchata

Orchata.jpg

Tipo beguda Beguda vegetal sense alcohol
On es beu Comunitat Valenciana
Ingredients destacats Chufes, aigua i sucre
Orige Horta de Valéncia

L'orchata (derivat d'ordi, i relacionat en ordiat, per via del mossàrap valencià)[1] és una tipica beguda valenciana feta a base de chufes de la comarca de L'Horta de Valéncia i sobre tot d'Alboraya. S'elabora en tot el territori valencià. També es pot fer en armeles, arròs o algunes llavors.[1]

La seua fama és mundial, en especial en tot el territori valencià i espanyol. Actualment, la chufa es cultiva en 18 municipis valencians, situats concretament en l'Horta Nort produint-se més de 8.000 tonellades a l'any i tenint el sagell de Denominació d'Orige Protegida, un sagell de calitat que fa referència a l'indicació de procedència d'un producte la calitat del qual o característiques es deuen fonamental o exclusivament a un mig geogràfic particular.


Llegenda sobre l'orchata

Conta la llegenda que una jove aldeana li va portar una beguda blanca i dolça al rei d'Aragó Jaume I. Este, encantat en el sabor d'aquella beguda tan bona li va preguntar: "¿Qué és açò?" La jove li va contestar que era llet de chufa. El rei li respongué: "¡Això no és llet, és or, chata!". Per això diuen que d'eixe fet deriva el seu nom.

Propietats

Receta d'Orchata de l'any 1748
  • L'orchata és una refrescant beguda molt beneficiosa per a la salut, altament diurètica, astringent i energètica.
  • L'orchata és digestiva. Ya en l'antic Egipte utilisaven la chufa per a solucionar dolors d'estòmec i com diürètic.
  • També és una font d'energia. La chufa aporta energia i vitalitat, per lo que és molt recomanable en chiquets, vells, deportistes o persones en anèmia o que estiguen travessant una etapa de més debilitat o fatiga.
  • També és rica en nutrients. Conté minerals com el fòsfor, el magnesi, el calci, potassi o el ferro, i també conté vitamina C i vitamina E. ademés d'almidó, grasses *insaturadas, proteïnes i unes enzimes que faciliten la digestió. De fet, esta beguda té més ferro, magnesi i hidrats de carbono que la llet.

Elaboració

Elaboració casera d'Orchata

L'Orchata s'elabora de forma indústrial, pero també pot elaborar-se de manera casera. Per a això, es llaven be les chufes i quan estiguen completament netes, es deixen en abundant aigua freda durant un periodo de 12 a 14 hores. Una volta passat eixe temps, es tornaran a llavar be, canviant l'aigua fins que ixca completament clara. Es renten les chufes i es chafen en un morter, tirant una miqueta d'aigua en picar-les per a que no solten oli. S'afig aigua i un tros de canella en branca, i es deixa reposar unes dos hores en lloc fresc. Posteriorment s'afig sucre, removent ben per a que es dissolga completament i es passa per un colador en un llenç fi, prèviament humit en aigua, colocat sobre el colador. D'esta manera s'obté un liquide lechós que es fica en la nevera per a despuix servir-ho ben fret. Cal tindre en conte que solament dura uns dies.

Estudi del CSIC

Prendre un got gran d'orchata sense pasteurisar i sense sucre afegit durant tres dies produïx canvis en la microbiota intestinal que es relacionen en una millor salut digestiva, segons un estudi de l'Institut d'Agroquimica i Tecnologia d'Aliments (IATA), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), publicat en la revista científica Nutrients.
(RTVE, 5.5.2022)

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons