Diferència entre les revisions de "Helen Keller"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Connecticut]], [[Estats Units]] | | lloc_mort = [[Connecticut]], [[Estats Units]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Helen Adams Keller''' ([[Alabama]], [[Estats Units]], [[27 de juny]] de [[1880]] - † [[Connecticut]], [[Estats Units]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units|nortamericana]]. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des d'una edat primerenca fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan complí sèt anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, [[Anne Sullivan]], que s'encarregà de la seua formació i logrà un alvanç en l'[[educació especial]] fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivint al costat de Sullivan fins a la seua mort en l'any [[1936]]. | + | '''Helen Adams Keller''' ([[Alabama]], [[Estats Units]], [[27 de juny]] de [[1880]] - † [[Connecticut]], [[Estats Units]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units|nortamericana]]. |
| + | |||
| + | == Biografia == | ||
| + | |||
| + | A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des d'una edat primerenca fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan complí sèt anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, [[Anne Sullivan]], que s'encarregà de la seua formació i logrà un alvanç en l'[[educació especial]] fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivint al costat de Sullivan fins a la seua mort en l'any [[1936]]. | ||
Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Helen Keller ingressà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua joventut, començà a recolzar el [[socialisme]] i en l'any [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Llum en la meua foscor]] ([[1927]]). | Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Helen Keller ingressà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua joventut, començà a recolzar el [[socialisme]] i en l'any [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Llum en la meua foscor]] ([[1927]]). | ||
| − | Keller se | + | Keller se convertí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de l'any [[1916]] fins a l'any [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En l'any [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferències fins a l'any [[1957]]. |
Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc [[Lyndon Johnson]] li otorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en l'any [[1964]]. Des de [[1980]], per decret de [[Jimmy Carter]], el dia del seu naiximent és commemorat com el «[[Dia d'Helen Keller]]». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-ne particularment [[The Miracle Worker]]. | Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc [[Lyndon Johnson]] li otorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en l'any [[1964]]. Des de [[1980]], per decret de [[Jimmy Carter]], el dia del seu naiximent és commemorat com el «[[Dia d'Helen Keller]]». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-ne particularment [[The Miracle Worker]]. | ||
Revisió de 21:41 18 nov 2022
| Helen Adams Keller | |||
|---|---|---|---|
 Helen Keller en l'any 1912 | |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Escritora i activista política. | ||
| Naiximent: | 27 de juny de 1880 | ||
| Lloc de naiximent: | Alabama, Estats Units | ||
| Defunció: | 1 de juny de 1968 | ||
| Lloc de defunció: | Connecticut, Estats Units | ||
Helen Adams Keller (Alabama, Estats Units, 27 de juny de 1880 - † Connecticut, Estats Units, 1 de juny de 1968 en 87 anys) fon una escritora, oradora i activista política sordocega nortamericana.
Biografia
A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des d'una edat primerenca fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan complí sèt anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, Anne Sullivan, que s'encarregà de la seua formació i logrà un alvanç en l'educació especial fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivint al costat de Sullivan fins a la seua mort en l'any 1936.
Despuix de graduar-se de l'escola secundària en Cambridge, Helen Keller ingressà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua joventut, començà a recolzar el socialisme i en l'any 1905, s'uní formalment al Partit Socialiste. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells L'història de ma vida (1903) i Llum en la meua foscor (1927).
Keller se convertí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la Fundació Americana per a Cegos, fon mebre de l'Industrial Workers of the World —a on escrigué des de l'any 1916 fins a l'any 1918— i promogué el sufragi femení, els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'extrema esquerra, ademés de ser una figura activa de l'Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils en acabant de cofundar-la en 1920. En l'any 1924, s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo món oferint conferències fins a l'any 1957.
Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc Lyndon Johnson li otorgà la Medalla Presidencial de la Llibertat en l'any 1964. Des de 1980, per decret de Jimmy Carter, el dia del seu naiximent és commemorat com el «Dia d'Helen Keller». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en cine, teatre i televisió, destacant-ne particularment The Miracle Worker.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Helen Keller de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.