Cosme García Sáez

Cosme García Sáez (Logronyo, 1818 - Madrit, 1874) fon un ingenier i inventor espanyol. Fon dels primers espanyols en desenrollar un sumergible, provat en 1860, abans de la prova oficial del de Narciso Monturiol (1861) i del d'Isaac Peral (1888). Era malnomenat El Pinche (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i García el Riojano (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.

Biografia

Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El 30 d'octubre 1837, ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el 12 de giner de 1838, als dos mesos i pocs dies de la boda.

El fill, cridat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el 13 de giner de 1838. Any i mig despuix, el 13 de juliol de 1839, naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'iglésia. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de 1845 en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la Milícia Nacional Urbana es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al 29 de giner de 1843, i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.

Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el cridat "Sexeni Democràtic", de 1868 a 1874. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a Amèrica, mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a Tolosa, i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que José de Salamanca y Mayol, marqués de Salamanca.

El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'Oviedo quan es feyen allí els fusils.

Mor en 1874, als 55 anys, desilusionat i sumit en la pobrea, fins al punt de que algun dels seus fills va aplegar a demanar pels carrers de Madrit.

Obra

Va oferir millores per al correu postal, a on va construir les màquines per a sagellar en les oficines de correus, i sent regent de l'Imprenta Nacional, va idear millores en la fundició dels caràcters d'imprenta. El rector de l'Universitat Central li va encarregar una imprenta en caràcters grecs. Cosme va construir també les màquines de timbre de la Casa de la Moneda, i va inventar una carabina de retrocàrrega, de la que es varen aplegar a fabricar 500 unitats en Oviedo per a dos batallons de caçadors; el certificat oficial reflectia que podien realisar més de 3.000 tirs sense que fallara el mecanisme i sense necessitat de netejar l'arma. Les armes varen ser furtades durant la Gloriosa, moment en el que varen desaparéixer la majoria d'elles.

Invents

(Secció per completar)

El submarí

(Secció per completar)

Reconeiximents

(Secció per completar)

Enllaços externs

• Cosme García Sáez en Wikipedia