Diferència entre les revisions de "Albalat dels Tarongers"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 113: Llínea 113:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Albalat_de_Taronchers}}
 
{{Traduït de|es|Albalat_de_Taronchers}}
{{Pobles de Valéncia}}
 
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 21:26 23 jun 2009

Albalat dels Tarongers
95px 90px
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°42′18″N 0°20′14″O
Altitut: 96 msnm
Superfície: 21,35 km²
Població: 1.070 hab.
Densitat: 50,12 hab./km²
Gentilici: Albalatà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46591
Festes majors: 15 d'agost
Alcalde: Filiberto Miguel Prats Asensi (BNV)
Pàgina web: {{{web}}}


Albalat dels Tarongers (en castellà Albalat dels Taronchers) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Morvedre. Conta en 1.070 habitants.

Fins a la mitat del segle XIX se nomenava Albalat de Segart.

Geografia

Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu Palància a una altitut de 96 metros sobre el nivell del mar Mediterràneu i a una distancia d'este de 15 quilómetros, en la comarca del Camp de Morvedre.

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per on transcorre el riu Palància, en la denominada subcomarca de la Baronia.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu Palància; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part per el Parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i el seu vall.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents: Estivella, Gilet, Nàquera, El Puig, Sagunt i Segart totes elles de la província de Valéncia.

Comunicacions

El terme es travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport), i per la ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa.

Història

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula Balat significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la partida del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític (2000 a. C.), així com l'assentament de l'Edat del Bronze existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber (1600-1500 a. C.). També s'han trobat restos de l'Edat del Bronze en La Albardeta i en el Tossalet de les Panses. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei Jaume I d'Aragó. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el Llibre del Repartiment en 1238. En l'any 1360 era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En 1609, any després de l'expulsió dels moriscs, Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart en Pedro Saavedra.

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En 1865, se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

Demografia

Albalat dels Tarongers conta en 1.070 habitants en 2007).

Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers[1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
584 570 576 651 664 709 742 799 804 1.070

Economia

Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees son de cítrics, 533 de secà en garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'armelers.

Monuments

Monuments religiosos

  • Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i creu llatina.

Monuments civils

  • Castell: el palau senyorial dels segles XIV a XV gòtic millor conservat de la comarca.
  • Castell del Piló: en ruïnes.
  • Aqüeducte del barranc de la Font de la Ribera: hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.

Llocs d'interés

Festes

  • Festa de Sant Antoni Abat (17 de giner).
  • Festes de la Verge d'Agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
  • Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre.
  • Carnestoltes (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939.
  • Festes d'Octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

Gastronomia

A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1983 - 1987 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1991 - 1995 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
1995 - 1999 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
1999 - 2003 José Salvador Garriga Igualada PPCV
2003 - 2007 Filiberto Miguel Prats Asensi BNV
2007 - 2011 Filiberto Miguel Prats Asensi BNV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Enllaços externs

Referències