Diferència entre les revisions de "Àsia"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|[[Unió Europea]], [[Consell d'Europa]] | |[[Unió Europea]], [[Consell d'Europa]] | ||
|} | |} | ||
| − | |||
'''Àsia''' és el continent més gran i més poblat del [[planeta]] i és la part més extensa d'[[Euràsia]]. Llimita al nort en l'[[oceà Àrtic]], a l'est en el [[Oceà Pacífic|Pacífic]], al sur en l'[[Oceà Índic|Índic]] i a l'oest en la [[mar Roja]], l'istme de [[Suez]] (que la separa de l'[[Àfrica]]), la [[mar Mediterrànea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]]; la separen d'[[Europa]] (a l'oest) els estrets dels [[Dardanels]] i el [[Bòsfor]], les serres del [[Caucas]] i els [[Urals]] i la [[mar Càspia]]. A l'extrem nort-est, l'[[estret de Bering]] la separa d'[[Amèrica]]. | '''Àsia''' és el continent més gran i més poblat del [[planeta]] i és la part més extensa d'[[Euràsia]]. Llimita al nort en l'[[oceà Àrtic]], a l'est en el [[Oceà Pacífic|Pacífic]], al sur en l'[[Oceà Índic|Índic]] i a l'oest en la [[mar Roja]], l'istme de [[Suez]] (que la separa de l'[[Àfrica]]), la [[mar Mediterrànea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]]; la separen d'[[Europa]] (a l'oest) els estrets dels [[Dardanels]] i el [[Bòsfor]], les serres del [[Caucas]] i els [[Urals]] i la [[mar Càspia]]. A l'extrem nort-est, l'[[estret de Bering]] la separa d'[[Amèrica]]. | ||
Revisió de 15:29 4 jul 2022
 | |
| Països | 51 |
| Extensió | 44.541.138 km² |
| Població | 4.598.168.800 hab. |
| Densitat | 102,8 hab/km² |
| Organisacions | Unió Europea, Consell d'Europa |
Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta i és la part més extensa d'Euràsia. Llimita al nort en l'oceà Àrtic, a l'est en el Pacífic, al sur en l'Índic i a l'oest en la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), la mar Mediterrànea, la mar de Màrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bòsfor, les serres del Caucas i els Urals i la mar Càspia. A l'extrem nort-est, l'estret de Bering la separa d'Amèrica.
Geografia
Te un litoral molt accidentat, en multitut de mars interiors (mar aràbiga, mar de la China Meridional, mar de Java, mar de la China Oriental, mar Grogpouy, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barents, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indochina, Corea, Kamchatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Chipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran archipèlec d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'atres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nort, Nova Zembla, etc.).
Pel que fa al relleu, és un continent molt montanyós, on sobreïx la serra de l'Himalaya, que conté les màximes altures de la Terra, en cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots en més de 8.000 metros d'altitut. També se troben grans planúries com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia.
Se troben rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena en la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong en la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus en la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates en l'Àsia occidental, i l'Amu Dària i el Sir Dària en la conca endorreica interior. El continent també te grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta; la mar d'Aral, casi sense aigua; la mar Morta, de salinitat intensa; o el Baikal, el llac més fondo del món.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Afganistan • Aràbia Saudita • Azerbaijan • Barein • Bangla Desh • Butan • Brunei • Camboja • Catar • China • Corea del Nort • Corea del Sur • Emirats Àraps Units • Filipines • Índia • Indonèsia • Iran • Irac • Israel • Japó • Jordània • Kazakstan • Kirguistan • Kuwait • Laos • Líban • Malàsia • Maldives • Mongòlia • Myanmar • Nepal • Oman • Pakistan • Singapur • Síria • Sri Lanka • Tajikistan • Tailàndia • Taiwan • Timor Oriental • Turcmenistan • Turquia • Uzbekistan • Vietnam • Yemen | |