Canvis

El sistema ''roças'', que donaren als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica|africans]]. Encara que [[Portugal]] abolí oficialment l'[[esclavitut]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[sigle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment descobrí que els contractistes [[Angola|angolenys]] estigueren subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desorde laboral esporàdic i el descontent varen continuar a lo llarc del [[sigle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en els que varis centenars de treballadors africans moriren en un enfrontament en els seus governadors portuguesos. Esta "Massacre de Batepa" contínua sent un fet important en l'història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.

El sistema ''roças'', que donaren als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica|africans]]. Encara que [[Portugal]] abolí oficialment l'[[esclavitut]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[sigle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment descobrí que els contractistes [[Angola|angolenys]] estigueren subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desorde laboral esporàdic i el descontent varen continuar a lo llarc del [[sigle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en els que varis centenars de treballadors africans moriren en un enfrontament en els seus governadors portuguesos. Esta "Massacre de Batepa" contínua sent un fet important en l'història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.

Per als últims anys de la [[anys 1950|década de 1950]], quan atres nacions emergents en el continent africà estaven exigint l'independència, un chicotet grup de santomesos havien format el ''Moviment per a la lliberació de São Tomé i Príncipe ([[MLSTP]])'', el qual establí finalment la seua base en [[Gabó]]. Prenent ímpetu en els [[anys 1960|anys xixanta]], els acontenyiments es varen seguir ràpidament despuix del derrocament de la dictadura d'[[António d'Oliveira Salazar|Salazar]] i Caetano en [[Portugal]] en abril de [[1974]]. El nou règim portugués es va comprometre a la dissolució de les seues colònies d'ultramar. En novembre de [[1974]], els seus representants es reuniren en el [[MLSTP]] en [[Alger]] i varen elaborar un acort per a la transferència de la sobirania. Després d'un periodo de govern de transició, Sant Tomé i Príncip va conseguir l'independència el [[12 de juliol]] de [[1975]], triant com a primer president al secretari general del MLSTP, [[Manuel Pinto da Costa]].

Per als últims anys de la [[anys 1950|década de 1950]], quan atres nacions emergents en el continent africà estaven exigint l'independència, un chicotet grup de santomesos havien format el ''Moviment per a la lliberació de São Tomé i Príncipe ([[MLSTP]])'', el qual establí finalment la seua base en [[Gabó]]. Prenent ímpetu en els [[anys 1960|anys xixanta]], els acontenyiments es varen seguir ràpidament despuix del derrocament de la dictadura d'[[António d'Oliveira Salazar|Salazar]] i Caetano en [[Portugal]] en abril de [[1974]]. El nou règim portugués es va comprometre a la dissolució de les seues colònies d'ultramar. En novembre de [[1974]], els seus representants es reuniren en el [[MLSTP]] en [[Alger]] i varen elaborar un acort per a la transferència de la sobirania. Despuix d'un periodo de govern de transició, Sant Tomé i Príncip va conseguir l'independència el [[12 de juliol]] de [[1975]], triant com a primer president al secretari general del MLSTP, [[Manuel Pinto da Costa]].

En [[1990]], Sant Tomé es convertí en un dels primers països [[Àfrica|africans]] en incorporar-se a la reforma democràtica, i els canvis en la constitució -la llegalisació dels partits polítics de l'oposició- va conduir a [[eleccions]] en [[1991]] que foren pacífiques, lliures i transparents. [[Miguel Trovoada]], un ex-Primer ministre que havia estat en l'exili des de [[1986]], va tornar com a candidat independent i fon triat president. Trovoada fon reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sant Tomé en [[1996]]. El ''Partit de la Convergència Democràtica (PCD)'' va derrocar al MLSTP per a prendre la majoria dels bancs en l'Assamblea Nacional, en el [[MLSTP]] convertint-se en una minoria important i vocal. Eleccions municipals seguiren en [[1992]], en les que el MLSTP va tornar a guanyar una majoria de bancs en cinc dels set consells regionals.

En [[1990]], Sant Tomé es convertí en un dels primers països [[Àfrica|africans]] en incorporar-se a la reforma democràtica, i els canvis en la constitució -la llegalisació dels partits polítics de l'oposició- va conduir a [[eleccions]] en [[1991]] que foren pacífiques, lliures i transparents. [[Miguel Trovoada]], un ex-Primer ministre que havia estat en l'exili des de [[1986]], va tornar com a candidat independent i fon triat president. Trovoada fon reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sant Tomé en [[1996]]. El ''Partit de la Convergència Democràtica (PCD)'' va derrocar al MLSTP per a prendre la majoria dels bancs en l'Assamblea Nacional, en el [[MLSTP]] convertint-se en una minoria important i vocal. Eleccions municipals seguiren en [[1992]], en les que el MLSTP va tornar a guanyar una majoria de bancs en cinc dels set consells regionals.

En les primeres eleccions llegislatives en octubre de [[1994]], el [[MLSTP]] guanyà una majoria de bancs en l'Assamblea. Va reconquistar una majoria com toca de assents en les eleccions de novembre de [[1998]]. Les eleccions presidencials es celebraren en juliol de [[2001]]. El candidat abonat pel Partit Independent d'Acció Democràtica, [[Fradique de Menezes]], fon triat en la primera volta i instalat en el govern el [[3 de setembre]]. Després, en març del 2002, es varen celebrar unes eleccions parlamentàries que portaren a un govern de coalició despuix de que cap partit conseguira una majoria de bancs. Un intent de [[colp d'estat]] per uns membres dels militars i el ''Front Demócrata Cristià'' (majorment representants dels exvoluntaris santomesos de l'eixèrcit [[Suràfrica|surafricà]] de l'era de l'[[apartheid]]) en juliol de [[2003]] fon revertit per mediació internacional, inclús l'[[Estats Units|estatunidenc]], sense derramament de sanc. En setembre de [[2004]], el president Menezes va despedir al primer ministre i va nomenar a un nou gabinet, el qual fon acceptat pel partit majoritari.

En les primeres eleccions llegislatives en octubre de [[1994]], el [[MLSTP]] guanyà una majoria de bancs en l'Assamblea. Va reconquistar una majoria com toca de assents en les eleccions de novembre de [[1998]]. Les eleccions presidencials es celebraren en juliol de [[2001]]. El candidat abonat pel Partit Independent d'Acció Democràtica, [[Fradique de Menezes]], fon triat en la primera volta i instalat en el govern el [[3 de setembre]]. Despuix, en març del 2002, es varen celebrar unes eleccions parlamentàries que portaren a un govern de coalició despuix de que cap partit conseguira una majoria de bancs. Un intent de [[colp d'estat]] per uns membres dels militars i el ''Front Demócrata Cristià'' (majorment representants dels exvoluntaris santomesos de l'eixèrcit [[Suràfrica|surafricà]] de l'era de l'[[apartheid]]) en juliol de [[2003]] fon revertit per mediació internacional, inclús l'[[Estats Units|estatunidenc]], sense derramament de sanc. En setembre de [[2004]], el president Menezes va despedir al primer ministre i va nomenar a un nou gabinet, el qual fon acceptat pel partit majoritari.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

== Economia ==

== Economia ==

Des de 1800, l'economia de Sant Tomé i Príncip es va basar en l'agricultura. En el temps de l'independència, les plantacions que posseïen els portuguesos ocupaven el 90% de les terres cultivables. Després de l'independència, el control d'estes plantacions passaren a unes quantes empreses agrícoles estatals, que se varen anar privatisant en el temps. El cultiu dominant en Sant Tomé i Príncip és el [[cacau]], que representa un 95% de les exportacions. Atres productes són la [[copra]], margallons, [[banana]] i [[café]].  

Des de 1800, l'economia de Sant Tomé i Príncip es va basar en l'agricultura. En el temps de l'independència, les plantacions que posseïen els portuguesos ocupaven el 90% de les terres cultivables. Despuix de l'independència, el control d'estes plantacions passaren a unes quantes empreses agrícoles estatals, que se varen anar privatisant en el temps. El cultiu dominant en Sant Tomé i Príncip és el [[cacau]], que representa un 95% de les exportacions. Atres productes són la [[copra]], margallons, [[banana]] i [[café]].  

La producció domèstica és inadequada per al consum local, per lo qual el país importa part d'este menjar. Han segut mampresos els esforços que ha vengut fent el govern en els últims anys per a expandir la producció alimentària i atres grans proyectes, la majoria d'ells, finançats per donants estrangers.

La producció domèstica és inadequada per al consum local, per lo qual el país importa part d'este menjar. Han segut mampresos els esforços que ha vengut fent el govern en els últims anys per a expandir la producció alimentària i atres grans proyectes, la majoria d'ells, finançats per donants estrangers.

Ademés de l'agricultura, la principal activitat econòmica és la [[Peixca comercial|peixca]] i chicotetes indústries del sector alimentari. Els paisages de les illes tenen un potencial atractiu turístic, i el govern està tractant de millorar l'infraestructura del lloc, que fins al moment és precària. El sector del govern representa un 11% de l'ocupació.

Ademés de l'agricultura, la principal activitat econòmica és la [[Peixca comercial|peixca]] i chicotetes indústries del sector alimentari. Els paisages de les illes tenen un potencial atractiu turístic, i el govern està tractant de millorar l'infraestructura del lloc, que fins al moment és precària. El sector del govern representa un 11% de l'ocupació.

Després de l'independència, el país ha centralisat la seua economia i la majoria dels mijos de producció són i estan controlats per l'Estat. La Constitució garantisa una ''economia mixta'', en cooperatives privades combinades en propietat i mijos de producció pública. En la [[década de 1980|década dels 80]] i els [[década de 1990|90]], l'economia de Sant Tomé travessà grans dificultats. L'economia es va vore estancada, i les exportacions de [[cacau]] varen caure tant en valor, com en volum, creant grans dèficits. Els esforços per redistribuir les terres per a la plantació resultaren en un descens de la producció del cacau. Al mateix temps, els preus internacionals del cacau varen caure.

Despuix de l'independència, el país ha centralisat la seua economia i la majoria dels mijos de producció són i estan controlats per l'Estat. La Constitució garantisa una ''economia mixta'', en cooperatives privades combinades en propietat i mijos de producció pública. En la [[década de 1980|década dels 80]] i els [[década de 1990|90]], l'economia de Sant Tomé travessà grans dificultats. L'economia es va vore estancada, i les exportacions de [[cacau]] varen caure tant en valor, com en volum, creant grans dèficits. Els esforços per redistribuir les terres per a la plantació resultaren en un descens de la producció del cacau. Al mateix temps, els preus internacionals del cacau varen caure.

En resposta a la crisis econòmica, el govern dugué a terme una série de reformes. En 1987, es va implementar un programa d'ajust del [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) i es va invitar a capitals privats a participar en activitats relacionades en l'[[agricultura]], el [[comerç]], els [[banc]]s i el [[turisme]]. Les reformes dels noranta es centraren en la [[privatisació]], especialment en l'agricultura i els sectors industrials.

En resposta a la crisis econòmica, el govern dugué a terme una série de reformes. En 1987, es va implementar un programa d'ajust del [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) i es va invitar a capitals privats a participar en activitats relacionades en l'[[agricultura]], el [[comerç]], els [[banc]]s i el [[turisme]]. Les reformes dels noranta es centraren en la [[privatisació]], especialment en l'agricultura i els sectors industrials.