Diferència entre les revisions de "Montroy"
m |
(Text reemplaça - 'Referencias' a 'Referències') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
Llínea 90: | Llínea 90: | ||
* http://www.montroy.es | * http://www.montroy.es | ||
− | == | + | ==Referències== |
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
{{Traduït de|es|Montroy}} | {{Traduït de|es|Montroy}} |
Revisió de 13:26 26 maig 2021
Montroy és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la La Ribera Alta.
Geografia
Situat en el centre de La Vall dels Alcalans entre Monserrat i Real.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la CV-405.
Localitats llimítrofes
El terme municipal de Montroy llimita en les localitats següents: Dosaigües, Llombay, Monserrat, Real de Montroy i Turís, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Alguns historiadors suponen, a través de les seues investigacions, que el nom de Montroy és un llinage antic, atés que en temps del rei Jaume I figuraven en les seues tropes alguns cavallers i soldats en el llinage Montroy.
En el Llibre del Repartiment ("Llibre del Repartiment ") que este rei va manar fer en l'objecte de retribuir als seus soldats els sacrificis i fets d'armes efectuats durant l'epopeya de la Conquista, consta de forma fefaent que va donar el chicotet poble de Montroy a Rodoviens de Lizana.
En l'any 1307, el senyor Pedro Soler, Mestre de la Orde Del Temple, ya va donar a poblar el poble de Montroy. Se sap, també, que més tart el monarca Pere IV el Cerimoniós va vendre Montroy, en tots els seus drets i privilegis al Mestre de Montesa.
Posteriorment, va ser a parar al patrimoni del senyor Rodrigo Corella, pero com este va conspirar contra el rei en les guerres de l'Unió, el monarca va manar "despropiar el poble de Montroy al senyor Rodrigo, per alta traïció".
L'últim senyor territorial va ser el Mestre de Montesa que per compra al senyor Melchor Mercader ho va incorporar a la Corona, en les rendes i riquees dels Templers, al ser desagregades de l'Orde.
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | ||
1983 - 1987 | ||
1987 - 1991 | ||
1991 - 1995 | ||
1995 - 1999 | ||
1999 - 2003 | ||
2003 - 2007 | Francisco Javier Carrión Gil | PPCV |
2007 - 2011 | José Antoni Pol Va besar | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | n/d | n/d |
2015 - 2019 | n/d | n/d |
2019 - 2023 | n/d | n/d |
2023 | n/d | n/d |
Cas de corrupció
El 3 de febrer de l'any 2009 fon detengut el que fon alcalde de la localitat, Francisco Javier Carrión Gil, del PPCV per delicte urbanístic i prevaricació.[1]
Demografia
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2018 | ||||||
1.494 | 1.491 | 1.486 | 1.567 | 1.514 | 1.538 | 1.616 | 1.768 | 1.915 | 2.154 | 2.500 | 2.720 | 2.804 | 2.822 |
Economia
Monuments
- Iglésia Parroquial. L'Iglésia de Santa Maria va ser construïda en el sigle XVI. És de planta de creu llatina i conta en tres naus. En l'interior es troba un excelent retaule barroc i una Piedad de Gregorio Fernández.També adjunt que en semana santa que acodixca la gent a baixar la verge Maria i al Crist que no hi ha prou gent i cal cridar els vells del bar de davant.
- La Torre. D'orige musulmà del sigle XIII. Va ser construïda en motiu de la vulnerabilitat de la localitat des del mar. La dinastia Nassarita, va construir esta torre de defensa. Té 12 metros d'altura, està fabricada d'atovó de terra i es compon de dos plantes en finestres vigilants al mar i una terraça.
Cultura
És un poble que té dos bandes de música. La més antiga i guardonada: L'Unió Artística Musical i la més recent: L'Harmonia.
Festes locals
- Festes Patronals. Sobre la tercera semana del més d'agost comencen les festes patronals en honor a Sant Bartomeu Apòstol en castells de fòcs artificials durant una semana i reveles a partir de mijanit. L'última semana d'agost comença la semana taurina, de gran tradició en el poble.
Gastronomia
- Entrepans de pinyols
- Orelletes
- Arròs en fesols i naps
Vore també
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Montroy de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |