Diferència entre les revisions de "Llaurí"
m (→Demografia) |
(Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ') |
||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
El [[4 de novembre]] de [[1437]] [[Alfons el Magnànim]] segregà els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, [[Benihomer]] i [[Beniboquer]] i les vengué a [[Jaume de Romaní]]. En [[1535]] es va erigir en [[rectoria de moriscs]]. Posteriorment a l'[[expulsió dels moriscs]], el rei donà les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar en nous pobladors, va rebre el títul de baró de Llaurí i la seua família entroncà més tart en les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí. | El [[4 de novembre]] de [[1437]] [[Alfons el Magnànim]] segregà els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, [[Benihomer]] i [[Beniboquer]] i les vengué a [[Jaume de Romaní]]. En [[1535]] es va erigir en [[rectoria de moriscs]]. Posteriorment a l'[[expulsió dels moriscs]], el rei donà les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar en nous pobladors, va rebre el títul de baró de Llaurí i la seua família entroncà més tart en les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí. | ||
| − | Quan es produí l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any ([[1609]]) quedaren completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. | + | Quan es produí l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any ([[1609]]) quedaren completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. Despuix de la repoblació en cristians vells, Llaurí arribà a la sifra de 18 cases en [[1646]] (menys de 100 persones). Sigle i mig més tart, en l'any ([[1794]]), havia pujat, segons [[Cavanilles]], 83 cases i 400 habitants. En el [[sigle XIX]] duplicà el número d'habitants (963 en 1897 i 959 en 1900). |
== Política == | == Política == | ||
Revisió de 19:11 24 maig 2021
Llaurí és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.
Geografia
Llaurí està situat al peu de la Serra de Corbera.
La part més septentrional està tota ella sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el núcleu de població, participa de la plana i de la montanya.
Des de dalt del Cavall Bernat (584 m.), situat a l'extrem nort del terme municipal de Llaurí, fins a la séquia, a l'extrem nort, se succeïxen el jurassic, el cretàceu i el quaternari. Dominen els materials calcàreus i el sol és pedregós, excepte en les seues parts més baixes.
A la montanya naixen les fonts de Sansofí, de la Penya i del Gripau. De sur a nort discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umer, que s'unixen per formar el de Cambrils.
Des Valencia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-510.
Localitats limítrofs
El terme municipal de Llaurí llimita en les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favareta, Fortaleny i Sueca.
Història
Els restos més antics corresponen a l'época romana. Hi ha notícies de que en la partida de Safarejot varen aparéixer fa ya molts anys ceràmiques i atres materials que varen ser destruïts en realisar una plantació de tarongers. Atres restos semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.
L'orige de la població és d'época islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Posteriorment a la conquista de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí foren incloses baix la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera.
El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim segregà els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les vengué a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscs. Posteriorment a l'expulsió dels moriscs, el rei donà les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar en nous pobladors, va rebre el títul de baró de Llaurí i la seua família entroncà més tart en les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.
Quan es produí l'expulsió dels moriscs en l'any (1609) quedaren completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. Despuix de la repoblació en cristians vells, Llaurí arribà a la sifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Sigle i mig més tart, en l'any (1794), havia pujat, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. En el sigle XIX duplicà el número d'habitants (963 en 1897 i 959 en 1900).
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Climent Cardona | PSOE |
| 1983 - 1987 | Vicente Climent Cardona | PSOE |
| 1987 - 1991 | Vicente Climent Cardona | PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicente Climent Cardona | PSOE |
| 1995 - 1999 | Antonio Tur Toran | UV |
| 1999 - 2003 | Bernardo Sanz | PP |
| 2003 - 2007 | Ana Maria González Herdaro / Juan José Cucarella Huguet | PSOE / PP |
| 2007 - 2011 | Juan Carlos Ribes / Ana Maria González Herdaro | Gent de Llaurí [1] / PSOE |
| 2011 - 2015 | Juan Carlos Ribes | Gent de Llaurí [2] |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2019 | ||||||||
| 1.512 | 1.360 | 1.418 | 1.336 | 1.288 | 1.118 | 1.335 | 1.269 | 1.229 | 1.245 | 1.280 | 1.209 | ||||||||
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura. La totalitat dels cultius són de regadiu, collint principalment taronges.
Monuments
.jpg)
- Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i és d'orde toscà, construïda en l'any 1690, en un retaule en l'altar major.
Festes locals
- Festes patronals a Sant Llorenç Màrtir, 10 d'agost.
- Festes de Sant Blai, el 3 de febrer.
- Festes de Santíssim Crist de la Fe, el 6 d'agost.
- Festes Sant Roc del 14 al 16 d'agost.
| Municipis de La Ribera Baixa | |
|---|---|
| Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca | |