Diferència entre les revisions de "Jaguar"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| textcolor = black | | textcolor = black | ||
| nom = Jaguar | | nom = Jaguar | ||
| − | | image = | + | | image = Jaguar.jpg |
| llegenda = | | llegenda = | ||
| regnum = [[Animalia]] | | regnum = [[Animalia]] | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
Els jaguars són fèlits robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 [[kg]]. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen. La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus. | Els jaguars són fèlits robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 [[kg]]. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen. La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus. | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Jaguarn.jpg|thumb|250px|Jaguar [[melanisme|melànic]] (pantera negra)]] |
El jaguar es el fèlit de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilograms, i des del llom al sol té una mida de 80 centímetros. El pelage del jaguar té un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'[[Argentina]] es la de major tamany. | El jaguar es el fèlit de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilograms, i des del llom al sol té una mida de 80 centímetros. El pelage del jaguar té un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'[[Argentina]] es la de major tamany. | ||
Revisió de 10:29 13 maig 2021
| Jaguar | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Mammalia | ||
| Orde | Carnivora | ||
| Família | Felidae | ||
| Gènero | Panthera | ||
| Espècie | P. onca (Linnaeus, 1758) | ||
| Distribució | |||
| |||
El jaguar (Panthera onca) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlits.[2] Ademés, és el fèlit més gran d’Amèrica i u dels més grans del món, solament superat pel lleó i el tigre. El seu hàbitat està en les selves i llocs càlits des de Mèxic fins a Argentina.
Nom
El jaguar ha rebut diferents noms, d'acort en els grups humans que l'han conegut a lo llarc d'Amèrica. Per als araucans es nahuel, per als tobas kiyué; en guaraní yaguá‑eté. També se li nomena jaguar, tigre, tigre americà.
Característiques
Els jaguars són fèlits robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 kg. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen. La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus.
El jaguar es el fèlit de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilograms, i des del llom al sol té una mida de 80 centímetros. El pelage del jaguar té un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'Argentina es la de major tamany.
Els jaguars són generalment de color café groguenc, en taques negres, nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat.
En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els chicotets permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres anys. Al igual que els gats domèstics, els jaguars marquen el seu territori en orina i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que son caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència.
Habitat
Dins del territori argentí, el jaguar habita actualment la selva humida del noroest argentí, alguns sectors del chaco i la selva missionera, on es troba una gran varietat d'ambients naturals: boscs tupits, camins i en especial, llocs propenc a l'aigua (costes fluvials, estorades, banyats, etc). El jaguar pot nadar en gran facilitat, i pot cobrar víctimes en l'aigua.
Alimentació
Degut que el jaguar és un gran caçador solitari, exclusivament carnívor, captura i consumix chicotets rosegadors, pecaríes, corzueles, carpinchos, pacas, coatíes i yacarés. Ademés es l'únic que es pot enfrontar en èxit al tapir.
Subespècies
Se reconeixen les següents subespècies:[2]
- Panthera onca onca
- Panthera onca arizonensis (extint)
- Panthera onca centralis
- Panthera onca goldmani
- Panthera onca hernandesii
- Panthera onca palustris
- Panthera onca paraguensis
- Panthera onca peruviana
- Panthera onca veraecruscis
Referències
- ↑ Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model E. W. Sanderson, K. H. Redford, C.-L. B. Chetkiewicz, R. A. Medellin, A. R. Rabinowitz, J. G. Robinson y A. B. Taber (2002). Conservation Biology 16 (1): pp. 58-72. doi:10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x
- ↑ 2,0 2,1 Panthera onca Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaguar.- Wikispecies té un artícul sobre Jaguar
«Jaguar». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).