Diferència entre les revisions de "Emilio Attard Alonso"
m |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Va estar pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]]. | Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Va estar pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]]. | ||
| − | A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre [[1962]] i [[1968]]. | + | A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]]. |
| − | Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD). | + | Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD). |
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre. | En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre. | ||
| − | En [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament. | + | En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament. |
| − | Entre [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en [[1993]]. | + | Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]]. |
Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]] | Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]] | ||
Revisió de 09:21 18 gin 2019
Emilio Attard Alonso (Valéncia, 1915 - Rocafort, 1997) fon un advocat i polític de la Comunitat Valenciana (Espanya).
Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de Dionisio Ridruejo. Va estar pròxim ideològicament a Ángel Herrera Oria (es va llicenciar en 1936 com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de El Debat ) i fon amic de Luis Lucia Lucia; va militar en la Dreta Regional Valenciana i durant la Guerra Civil va lluitar en el eixercit republicà, encara que un germà seu fon fusilat a Nules.
A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del Banc de l'Exportació, que havia fundat en l'any 1965, i decà del Colege d'Advocats de Valéncia entre els anys 1962 i 1968.
Membre de la Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, en l'any 1975 va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el Partit Popular Regional Valencià, sent vicepresident de la Federació de Partits Populars, la que se integrà poc despuix en la coalició Unió de Centre Democràtic (UCD).
En les eleccions generals de 1977 i 1979, fon triat diputat per Valéncia, fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del Congrés dels Diputats. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en Fernando Abril Martorell i la colaboració del diari Las Províncias , l'instigació de la coneguda com a batalla de Valéncia, en la que va conseguir mantindre en el Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
En l'any 1981 deixà la direcció de la UCD en Valéncia fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.
Entre els anys 1981 i 1982 fon conseller del president del Govern, Leopoldo Calvo Sotelo. Posteriorment es va retirar de la política i fon conseller d'Estat (1982-1985), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia en l'any 1993.
Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en Fontanars dels Alforins
Obres
- Vida y muerte de UCD (1983)
- Conviviendo en libertad (1986)
- La constitución española por dentro
- Constitucionalismo español: 1808-1978 (1988)
- Mi razón política (1994)]]* Diccionario ideológico político de la transición (1995)
- Bosquejo histórico-político de la España contemporánea (1996).
Enllaços externs
- Necrològics en El País , 17 de decembre de 1997.
- Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005, Institució Alfons el Magnanim.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Attard de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.