Diferència entre les revisions de "Helen Keller"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Helen Keller13.jpg|thumb|right|200px|Helen Keller en [[1912]] ]] | [[File:Helen Keller13.jpg|thumb|right|200px|Helen Keller en [[1912]] ]] | ||
| − | '''Helen Adams Keller''' ([[Alabama]], [[27 de juny]] de [[1880]] - [[Connecticut]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units| | + | '''Helen Adams Keller''' ([[Alabama]], [[27 de juny]] de [[1880]] - [[Connecticut]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units|nortamericana]]. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des d'una edat primerenca fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan complí sèt anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, [[Anne Sullivan]], que s'encarregà de la seua formació i logrà un alvanç en l'[[educació especial]] fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivint al costat de Sullivan fins a la seua mort en [[1936]]. |
| − | Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Helen Keller | + | Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Helen Keller ingressà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua joventut, començà a recolzar el [[socialisme]] i en [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Llum en la meua foscor]] ([[1927]]). |
| − | Keller se convirtí en una activista | + | Keller se convirtí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferències fins a [[1957]]. |
| − | Per lo que havia conseguit, el president | + | Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc [[Lyndon Johnson]] li otorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en [[1964]]. Des de [[1980]], per decret de [[Jimmy Carter]], el dia del seu naiximent es commemorat com el «[[Dia d'Helen Keller]]». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-ne particularment [[The Miracle Worker]]. |
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 14:23 31 jul 2018
Helen Adams Keller (Alabama, 27 de juny de 1880 - Connecticut, 1 de juny de 1968 en 87 anys) fon una escritora, oradora i activista política sordocega nortamericana. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des d'una edat primerenca fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan complí sèt anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, Anne Sullivan, que s'encarregà de la seua formació i logrà un alvanç en l'educació especial fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivint al costat de Sullivan fins a la seua mort en 1936.
Despuix de graduar-se de l'escola secundària en Cambridge, Helen Keller ingressà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua joventut, començà a recolzar el socialisme i en 1905, s'uní formalment al Partit Socialiste. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells L'història de ma vida (1903) i Llum en la meua foscor (1927).
Keller se convirtí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la Fundació Americana per a Cegos, fon mebre de l'Industrial Workers of the World —a on escrigué des de 1916 a 1918— i promogué el sufragi femení, els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'extrema esquerra, ademés de ser una figura activa de l'Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils en acabant de cofundar-la en 1920. En 1924, s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo món oferint conferències fins a 1957.
Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc Lyndon Johnson li otorgà la Medalla Presidencial de la Llibertat en 1964. Des de 1980, per decret de Jimmy Carter, el dia del seu naiximent es commemorat com el «Dia d'Helen Keller». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en cine, teatre i televisió, destacant-ne particularment The Miracle Worker.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Helen Keller de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.