Diferència entre les revisions de "Química orgànica"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
[[Archiu:Ch4 hybridization.svg|thumb|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]] | [[Archiu:Ch4 hybridization.svg|thumb|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]] | ||
| Llínea 8: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la | + | [[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]] |
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". | La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". | ||
| + | |||
L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que la substància inorgànica [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Abans d'este descobriment, els químics creïen que per a sintetisar substàncies orgàniques, era necessària l'intervenció de lo que cridaven ‘la [[força vital]]’, és dir, els organismes vius. L'experiment de Wöhler va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]]. | L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que la substància inorgànica [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Abans d'este descobriment, els químics creïen que per a sintetisar substàncies orgàniques, era necessària l'intervenció de lo que cridaven ‘la [[força vital]]’, és dir, els organismes vius. L'experiment de Wöhler va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]]. | ||
| − | En 1856, [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica. | + | En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica. |
Revisió de 11:31 3 feb 2018
La química orgànica o química del carbono és una subdisciplina dins de la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesis orgànica o per atres mijos) de composts basats en el carbono, hidrocarburs i els seus derivats.
Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'estructura molecular (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica.
Història
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els anys trenta. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les substàncies d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats".
L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en 1828, pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que la substància inorgànica cianat d'amoni podia convertir-se en urea, una substància orgànica que es troba en la orina de molts animals. Abans d'este descobriment, els químics creïen que per a sintetisar substàncies orgàniques, era necessària l'intervenció de lo que cridaven ‘la força vital’, és dir, els organismes vius. L'experiment de Wöhler va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen carbono i hidrogen, i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: oxigen, nitrogen, sofre i els halògen.
En l'any 1856, sir William Henry Perkin, mentres tractava d'estudiar la quinina, accidentalment va fabricar el primer colorant orgànic ara conegut com malva de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.
| |||||||
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Química orgánica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.