Química dels materials
La química dels materials és la part de la química que busca entendre les relacions entre la disposició dels àtoms, ions, o molècules dels materials i les seues propietats generals estructurals i físiques.[1] Entren en el camp de la química dels materials l'estudi de conceptes com polímer, estat sòlit i química de la superfície. Estudia les estructures i propietats dels materials existents, sintetisant i caracterisant nous materials i usant tècniques d'ordenador per a predir estructures i propietats de materials que encara no s'han realisat.
Història[editar | editar còdic]
Encara que la química de materials és relativament nova en els currículums universitaris, sempre ha segut una part important en la química. L'utilisació de materials de pedra data del paleolític i despuix del neolític. En el calcolític s'utilisaren per primera vegada els metals (primer el coure). En l'edat de ferro (1000 a 1950 a.C) el ferro, que és més abundant, va substituir el coure i l'acer va ser descobert pels hitites cap a 1.400 aC La metalúrgia i les aleacions eren pràctiques empíriques i no va ser fins als sigles XVIII i XIX de la nostra era quan els científics varen escomençar a comprendre perqué els diversos procediments eren efectius.
Referències[editar | editar còdic]
|