Diferència entre les revisions de "Sella (Alacant)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'Historia' a 'Història')
m (Text reemplaça - 'focs' a 'fòcs')
Llínea 81: Llínea 81:
 
== Festes ==
 
== Festes ==
  
* '''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Divina Aurora durant el primer fi de semana d'[[octubre]]. Són caracteristics d'estes festes actes com [[despertà]]s, partides de [[Pilota valenciana|pilota]], orquestes i castell de focs artificials, sense oblidar el tradicional Rosari de l'Aurora que te lloc en la matinada i recorre els distints carrers en càntics tradicionals acompanyats d'instruments de corda que comença des del carrer de l'Angel a aixo de les 5 de la matinada i recorre gran part del poble fins acabar en la plaça al dia (l'aurora). Durant la marcha la comitiva és acompanyada per una rondalla i s'entonen càntics en honor als diversos sants que donen el seu nom als carrers del poble.
+
* '''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Divina Aurora durant el primer fi de semana d'[[octubre]]. Són caracteristics d'estes festes actes com [[despertà]]s, partides de [[Pilota valenciana|pilota]], orquestes i castell de fòcs artificials, sense oblidar el tradicional Rosari de l'Aurora que te lloc en la matinada i recorre els distints carrers en càntics tradicionals acompanyats d'instruments de corda que comença des del carrer de l'Angel a aixo de les 5 de la matinada i recorre gran part del poble fins acabar en la plaça al dia (l'aurora). Durant la marcha la comitiva és acompanyada per una rondalla i s'entonen càntics en honor als diversos sants que donen el seu nom als carrers del poble.
  
 
* Atres festes que se celebren són en honor a Santa Barbara en el més de [[decembre]], patrona de l'ermita ubicada en el castell. L'acte més rellevant es la romeria que per la vesprada se celebra traslladant a la Santa en processo des de l'Iglésia del poble fins l'[[ermita]], recorregut molt pintoresc i de gran interés visual. La romeria transcorre per la falda del castell acompanyat de la banda de musica i d'important descarrega pirotecnica. A l'aplegar a l'alt del castell se canten les folies tradicionals i se ballen les danses de Sella.
 
* Atres festes que se celebren són en honor a Santa Barbara en el més de [[decembre]], patrona de l'ermita ubicada en el castell. L'acte més rellevant es la romeria que per la vesprada se celebra traslladant a la Santa en processo des de l'Iglésia del poble fins l'[[ermita]], recorregut molt pintoresc i de gran interés visual. La romeria transcorre per la falda del castell acompanyat de la banda de musica i d'important descarrega pirotecnica. A l'aplegar a l'alt del castell se canten les folies tradicionals i se ballen les danses de Sella.

Revisió de 10:17 1 ago 2016

Sella
Vista de la localitat Escudo de Sella.svg
Alacant
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Baixa
Partit judicial: Villajoyosa
Ubicació: 38º36'30N
Altitut: 429
Superfície: 38.72
Població: 626 hab. (2012)
Densitat: 16,17 hab./km²
Gentilici: Sellart
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03579
Festes majors: 1ª semana d'octubre
Alcalde: Natalia Hernández Ferrer (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Sella És un municipi espanyol de la Comunitat Valenciana, situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa. Conta en 636 habitants (INE 2011).

Geografia

Situat en la zona meridional de la Serra d'Aitana. El millor accés és des de Villajoyosa que se troba a 16 km a través de la CV-770.

Localitats llimitrofes

Llimita en els termens municipals de Alcolecha, Benifato, Benimantell, Confrides, Finestrat, Orcheta, Penáguila i Relleu.

Història

L'orige de la població se remonta a l'establiment d'una fortalea musulmana. Constituí un important núcleu de moriscs dependents del comte de Cocentaina. En l'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115 cases.

Sella és un dels eixemples de la mesura presa per Felip III d'expulsar als moriscs, en aixó despoblà a la província d'Alacant dels seus millors i més faeners agricultors. En temps Sella era el poble més prosper de la zona i tot ell estava habitàt per moriscs. En la despoblació s'empobrí i pergué la seua identitat cultural.

Fon repoblada en mallorquinas a instancia del senyor territorial, cuya jurisdicció estava detentada pels Calatayud. La seua iglésia depengué de la de Finestrat fins l'any 1574, en que s'erigí com parroquia independent.

Demografia

El numero dels seues habitants ha anat disminuint durant tot el sigle XX degut a l'emigració cap a la costa: 1.856 habitants en el any 1887, 1.410 en 1930, 1.260 en el 1960, 566 en 1991... No obstant, com en Relleu, Orcheta u atres municipis veïns de l'interior, la població del municipi ha eixit molt recentment del seu endemic saldo demografic negatiu (encara que de manera menys marcada que les atres localitats mencionades) degut al turisme d'interior: de 586 habitants que havia en el 2002, el cens de 2005 llança una sifra de 633 habitants, sent el 14,06% de nacionalitat estrangera, britanica i alemana principalment. En el cens de 2011, contava en 636 habitants.

Evolucio demografica de Sella[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
Poblacio 1.694 1.856 1.758 1.658 1.605 1.410 1.454 1.423 1.260 872 690 566 591 633 639 636

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. S'està desenrollant el sector del turisme interior.

Monuments i Llocs d'interés

  • Castell de Santa Barbara. Declarat Be d'Interés Cultural.
  • Vell molino. Interés arquitectonic.
  • Iglésia Parroquial de Santa Ana.
  • Palau del varo.
  • Parage de la Font Major.
  • Parage de la Fon de l,Alcantara.

Festes

  • Festes Patronals. Se celebren en honor de la Divina Aurora durant el primer fi de semana d'octubre. Són caracteristics d'estes festes actes com despertàs, partides de pilota, orquestes i castell de fòcs artificials, sense oblidar el tradicional Rosari de l'Aurora que te lloc en la matinada i recorre els distints carrers en càntics tradicionals acompanyats d'instruments de corda que comença des del carrer de l'Angel a aixo de les 5 de la matinada i recorre gran part del poble fins acabar en la plaça al dia (l'aurora). Durant la marcha la comitiva és acompanyada per una rondalla i s'entonen càntics en honor als diversos sants que donen el seu nom als carrers del poble.
  • Atres festes que se celebren són en honor a Santa Barbara en el més de decembre, patrona de l'ermita ubicada en el castell. L'acte més rellevant es la romeria que per la vesprada se celebra traslladant a la Santa en processo des de l'Iglésia del poble fins l'ermita, recorregut molt pintoresc i de gran interés visual. La romeria transcorre per la falda del castell acompanyat de la banda de musica i d'important descarrega pirotecnica. A l'aplegar a l'alt del castell se canten les folies tradicionals i se ballen les danses de Sella.

Politica

Plantilla:AlcaldesEspaña

Notes

  1. Poblacio de fet segons l'Institut Nacional d'Estadistica d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censs de Poblacio des de 1842

Enllaços externs

Commons


Municipis de la Marina Baixa
L'Alfàs    Altea    Beniardà    Benidorm    Benifato    Benimantell    Bolulla    Callosa d'En Sarrià    Confrides    Finestrat    Guadalest    La Núcia    Orcheta    Polop    Relleu    Sella    Tàrbena    La Vila Joyosa