Diferència entre les revisions de "Fèlits"
m |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [[Wikimedia Commons]] alberga | + | * [[Wikimedia Commons]] alberga contengut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Felidae Fèlits]''' |
* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Felidae Fèlits]''' | * [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Felidae Fèlits]''' | ||
* {{DGLV|Fèlit}} | * {{DGLV|Fèlit}} | ||
Revisió de 12:31 22 feb 2018
| Felidae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Mammalia | ||
| Orde | Carnivora | ||
| Família | Felidae Fischer de Waldheim, 1817 | ||
.jpg)
Els fèlits (Felidae) són una família de mamífers de l'orde Carnivora.[1] Excepte en l'Antàrtida, Oceania i algunes illes, se troben en tot el món i a excepció dels gueparts, totes les seues espècies presenten garres retràctils.
Orige i evolució
La família dels fèlits sorgí en Euràsia durant el Oligocen, possiblement a partir de la familia dels miàcits. Estos primers fèlits de chicotet tamany foren expandint-se, alcançant Àfrica i Amèrica del Nort a principis del Miocé. En el Miocé mig se diversificaren, apareixent els cridats dents de sabre (Machairodontinae), els felins i els panterins, que s'escamparen per Euràsia, Àfrica i Amèrica del Nort. A finals del Pliocé aplegaren també a Amèrica del Sur durant el denominat Gran Intercanvi Americà.[2]
Clasificació
Dins dels fèlits se troben les següents subfamilies, gèneros i espècies actuals:[1]
- Família Felidae
- Subfamília Felinae
- Gènero Acinonyx
- Acinonyx jubatus - guepart
- Gènero Caracal
- Caracal caracal - caracal
- Gènero Catopuma
- Catopuma badia - gat roig de Borneo
- Catopuma temminckii - gat dorat asiàtic
- Gènero Felis
- Felis bieti - gat chinenc del desert
- Felis catus - gat domèstic
- Felis chaus - gat de la jungla
- Felis manul - manul o gat de Pallas
- Felis margarita - gato del desert
- Felis nigripes - gat de peus negres
- Felis silvestris - gat montés
- Gènero Leopardus
- Leopardus braccatus - gat del Pantanal
- Leopardus colocolo - gat colocolo
- Leopardus geoffroyi - gat de Geoffroy
- Leopardus guigna - codcod
- Leopardus jacobitus - gat andí
- Leopardus pajeros - gat de les pampes
- Leopardus pardalis - ocelot
- Leopardus tigrinus - gat atigrat
- Leopardus wiedii - margay
- Gènero Leptailurus
- Leptailurus serval - serval
- Gènero Lynx
- Lynx canadensis - gat cerval de Canadà
- Lynx lynx - gat cerval boreal
- Lynx pardinus - gat cerval ibèric
- Lynx rufus - gat cerval roig
- Gènero Pardofelis
- Pardofelis marmorata - gat jaspiat
- Gènero Profelis
- Profelis aurata - gat dorat africà
- Gènero Prionailurus
- Prionailurus bengalensis - gat de Bengala
- Prionailurus iriomotensis - gat d'Iriomote
- Prionailurus planiceps - gat de cap pla
- Prionailurus rubiginosus - gato roig tacat
- Prionailurus viverrinus - gat peixcador
- Gènero Puma
- Puma concolor - puma
- Puma yagouaroundi - jaguarundi
- Gènero Acinonyx
- Subfamília Pantherinae
- Gènero Neofelis
- Neofelis nebulosa - pantera nebulosa
- Neofelis diardi - pantera nebulosa de Borneo
- Género Panthera
- Panthera leo - lleó
- Panthera onca - jaguar
- Panthera pardus - lleopart
- Panthera tigris - tigre
- Género Uncia
- Uncia uncia - lleopart de les neus
- Gènero Neofelis
- Subfamília Felinae
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Felidae Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ «Generalidades sobre los carnívoros del Villafranquiense superior en relación con el registro fósil de Fonelas P-1». Garrido, G. y Arribas, A. (2008).Cuadernos del Museo Geológico y Minero de España (10): pp. 85-146.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contengut multimèdia sobre Fèlits
- Wikispecies té un artícul sobre Fèlits
«Fèlit». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).