Diferència entre les revisions de "José Martinez Aloy"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat despuix [[Lluis Vives]] . Allí l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'història, l'art i la [[lliteratura valenciana]]. | Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat despuix [[Lluis Vives]] . Allí l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'història, l'art i la [[lliteratura valenciana]]. | ||
| − | En [[1877]] va | + | En [[1877]] va acabar la seua llicenciatura de Dret per l'[[Universitat de Valéncia]]. |
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu Lliterari]] i La [[Joventut Catòlica]]. | Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu Lliterari]] i La [[Joventut Catòlica]]. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]] “Geografia General del Reino de Valencia” entre [[1923]] i [[1925]]. | Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]] “Geografia General del Reino de Valencia” entre [[1923]] i [[1925]]. | ||
| − | No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors. | + | No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors. |
| − | + | ||
==Política== | ==Política== | ||
Revisió de 06:27 7 jun 2016
José Martinez Aloy naixqué en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924. Fon membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia, Director del Museu de Belles Arts en 1920, Delegat Regi en l'Institut de Segona Ensenyança de Valéncia, Cronista Oficial de la Província de Valéncia des de 1892 i Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de la seua creació fins 1924.
Biografia
Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat despuix Lluis Vives . Allí l'historiador Vicente Boix li va aficionar a l'història, l'art i la lliteratura valenciana.
En 1877 va acabar la seua llicenciatura de Dret per l'Universitat de Valéncia.
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, Lo Rat Penat, l'Ateneu Científic, el Liceu Lliterari i La Joventut Catòlica.
Des de 1881 va publicar artículs en la Revista de Valéncia, “Los Barones del Reino de Valencia”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.
En 1884 va aparéixer el seu llibre "De la Alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios" i un any despuix en 1885 publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparcició del Cristianisme en Valéncia, esta obra va ser complementà als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, 1887. Totes de temàtica religiosa.
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la Generalitat”, 1893, “La Casa de la Diputación”, 1910, entre atres.
Va colaborar en Las Provincias i en el seu Almanaque
Martinez Aloy fon el primer decà del nou Centre de Cultura Valenciana fins 1924. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir Francesc Carreras Candi “Geografia General del Reino de Valencia” entre 1923 i 1925.
No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.
Política
A principi de sigle s'incorporà al Partit Conservador de Teodor Llorent, i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista".
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de Valéncia en dos moments de molta activitat, entre febrer i juny de 1907 i entre juny i decembre de 1917.
Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions , en 1914 va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del Centre de Cultura Valenciana en 1915.
Bibliografía
- Federico Martinez Roda La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari, 2006, Valéncia,Arts gràfiques Soler, ISBN 84-96068-81-1