Croàcia

República de Croàcia Republika Hrvatska

Bandera de Croàcia Escut de Croàcia Bandera Escut

Lema: Lijepa naša domovino (Nostra bella terra) himne nacional: Lijepa naša domovino   Situació de Croàcia   Capital  • Població  • Coordenades Zagrep 45°48′ N 16°0′ E ciutat més poblada Zagrep Idioma oficial croata Forma de govern República semipresidencialista President Primer Ministre Ivo Josipović Jadranka Kosor Independència  •  • Data De Yugoslàvia Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 126º 56.542 km² km2 0,2% 2.197 km Població  • Total  • Densitat Lloc 120º 4.453.500 81 hab/km² hab/km2 PIB (nominal)  • Total  • PIB per càpita PIB (PPA)  • Total  • PIB per càpita IDH Moneda Kuna ‎Gentilici Croata Fus horari  • en estiu CET (UTC+1) CEST (UTC+2) Domini Internet .hr Prefix telefònic ++385 Prefix radiofònic 191 / HRV / HR Còdic ISO 804 / UKR / UA Membre de: ONU, OTAN, OSCE, COE, CEFTA i Unió per al Mediterràneu

La República de Croàcia (en croata: Republika Hrvatska, Hrvatska [xř̩.ʋaː.ʦkaː]), és un país ubicat en Europa central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el Sur-est d'Europa i el mar Mediterràneu. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és Zagrep, en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana.

Croàcia llimita en Eslovènia i Hongria, pel nort, Sèrbia pel nort-est, Bòsnia i Herzegovina pel est i Mont-negre pel sur. Cap al sur-oest Croàcia bordeja el mar Adriàtic i compartix també una frontera marítima en Itàlia, en el golf de Trieste.

Croàcia és membre de les Nacions Unides, la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en Europa, el Consell d'Europa i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo 2008-2009. El país també és membre de l'Unió Europea des de l'1 de juliol de 2013 i de l'OTAN des de 1 d'abril de 2009, convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'Eslovènia. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'Unió per al Mediterràneu des de la seua creació en 2008.

Història

Artícul principal → Història de Croàcia.

Història antiga

Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la Cultura de Hallstatt. Els primers pobladors en cultura pròpia són els iliris, que van conviure en diverses branques celtes a partir del segle IV aC. Els croats que donarien nom al país van arribar al segle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. El 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.

En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el feudalisme, fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la Batalla de Mohács (1526), on els otomans van començar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, sota el poder de la Dinastia dels Habsburc. El 1868 va recuperar l'autonomia.

Història recent

Plantilla:Main En la història recent era una república de República Federal Socialista de Yugoslàvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'això es produí un conflicte civil en la població sèrvia que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà el 1998 sota la supervisió de les Nacions Unides.

Croàcia demanà l'entrada a la Unió Europea l'any 2003 i fon acceptada com país candidat el 2004. Les negociacions començaren el 17 de març del 2005 i conclogueren l'1 de juliol del 2011.

El 22 de giner del 2012 organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Tot i que tingué una participació de només el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'1 de juliol del 2013.

L'1 de juliol de 2013 se convertí en el 28è estat de la Unió Europea.

Política

El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des del 2010. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va jugar un rol decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.

Geografia

Costa sur de Croàcia.

Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i turons en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). A l'extrem nort-est transcorre el Danubi, que marca la frontera en Sèrbia, mentres que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria. Dins el país hi podem distinguir les següents unitats orogràfiques:

• De nort a sur, els Alps Dinàrics, en carenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
• La Planura Pannònica, que comprén gran part d'Eslavònia, a l'est del país, en muntanyes com les Bilo Boh, en els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
• La Planura dalmàtica, a la costa
• La conca endorreica de Lecko Polje
• Les muntanyes de Karnten, al nort, en el Joancica (1.061 m).
• Els Kurts Liburnik, en el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).

Entre els rius, podem destacar els Dunaj, Drava, Sava, Lonja, Kupa, Una, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. Els únics llacs destacades del país són els dels parcs naturals de Plitvice i Krka, vora la costa dàlmata.

Economia

Artícul principal → Economia de Croàcia.

Pel que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de Plitvice i la vila de Dubrovnik, a la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.

Subdivisió administrativa

Croàcia es dividix en 20 comtats (en croat županija, plural županije) i 1 ciutat (grad):
1 Zagreb (Zagrebačka)
2 Krapina-Zagorje (Krapinsko-zagorska)
3 Sisak-Moslavina (Sisačko-moslavačka)
4 Karlovac (Karlovačka)
5 Varaždin (Varaždinska)
6 Koprivnica-Križevci (Koprivničko-križevačka)
7 Bjelovar-Bilogora (Bjelovarsko-bilogorska)
8 Primorje-Gorski Kotar (Primorsko-goranska)
9 Lika-Senj (Ličko-senjska županija)
10 Virovitica-Podravina (Virovitičko-podravska)
11 Požega-Eslavònia (Požeško-slavonska)
12 Brod-Posavina (Brodsko-posavska)
13 Zadar (Zadarska)
14 Osijek-Baranja (Osječko-baranjska)
15 Šibenik-Knin (Šibensko-kninska)
16 Vukovar-Srijem (Vukovarsko-srijemska)
17 Split-Dalmàcia (Splitsko-dalmatinska)
18 Istria (Istarska)
19 Dubrovnik-Neretva (Dubrovačko-neretvanska)
20 Međimurje (Međimurska)
21 Zagreb (Grad Zagreb)

Artícul principal → Comtats de Croàcia.

Cada comtat té una assamblea que està composta pels representants elegits per vot popular, per mig del escrutini proporcional plurinominal, durant un periodo de quatre anys. L'assamblea elegix la direcció eixecutiva del comtat, decidix els presupostos anyals, les propietats del comtat, etc.

El governador del comtat és el župan, que té fins a dotze diputats, nomenats dožupan. El župan presidix el govern eixecutiu del comtat, i representa al comtat en assunts exteriors.

La ciutat més gran és Zagrep, única que supera el milló d'habitants. La seguixen Split (350.000), Rijeka (250.000) i Osijek (150.000). Després les seguixen ciutats més chicotetes com Zadar, Pula, Šibenik, Varaždin, Sisak, Karlovac i Dubrovnik.