Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Nougat-damascene.jpg|300px|thumbnail|right|Torró variat.]] | | [[Archiu:Nougat-damascene.jpg|300px|thumbnail|right|Torró variat.]] |
− | La '''cuina de l'Alacantí''' tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina [[Alacantí|alacantina]]. L'Alacantí és una comarca moderna que aplega la [[Foya de Xixona]], la ciutat d'[[Alacant]], i part del que es denomina tradicionalment l'[[Horta d'Alacant]]. Es troba en una situació privilegiada, entre el mar [[Mediterràneu]] i les muntanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. A més a més és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina|Marina]] costera. L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants a la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l'Alacantí, on els [[arròs|arrossos]] continuen sent el plat més típic a la taula. A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca: | + | La '''cuina de l'Alacantí''' tracta sobre el menjar i les begudes típiques de la cuina [[Alacantí|alacantina]]. L'Alacantí és una comarca moderna que aplega a la [[Foya de Xixona]], la ciutat d'[[Alacant]], i part del que es denomina tradicionalment l'[[Horta d'Alacant]]. Es troba en una situació privilegiada, entre el mar [[Mediterràneu]] i les muntanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina|Marina]] costera. L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els [[arròs|arrossos]] continuen sent el plat més típic en la taula. A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca: |
| | | |
| == Gelat == | | == Gelat == |
− | La producció de [[gelat]] és històrica a la comarca, i va acompanyada en la llegenda que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç|neveres]] de gel que es troben a les muntanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vejau [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]]. | + | La producció de [[gelat]] és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç|neveres]] de gel que es troben en les muntanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vore [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]]. |
| | | |
| == Torró == | | == Torró == |
− | El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és així que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'altres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur. No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal a Xixona fins al [[1920]]. | + | El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'altres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur. No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any [[1920]]. |
| | | |
| == La coca == | | == La coca == |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| | | |
| == Atres plats típics == | | == Atres plats típics == |
− | *En [[Agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]]. | + | *En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]]. |
− | *En [[El Campello|Campello]] és a destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''. | + | *En [[El Campello|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''. |
− | *En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o Arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|Bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles. | + | *En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles. |
− | *En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|Bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la tonya, els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els rollos de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per Nadal i la resta de dolços, per les festes de Març (Miracle de la Llàgrima), Agost (El Salvador) i Setembre (Moros i Cristians). | + | *En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la tonya, els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els rollos de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians). |
| | | |
− | A més, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
| + | Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel. |
| | | |
| == Begudes típiques == | | == Begudes típiques == |
− | * Sota la [[DO Alacant]] es produïx diversos [[vi|vins]] a la comarca que en general són blancs. | + | * Baix la [[DO Alacant]] es produïxen diversos [[vi|vins]] en la comarca que en general són blancs. |
| * La comarca destaca per la producció de refrescs estiuencs com l'[[orchata]] d'armeles, el "café gelat" (café graniçat), l'"aigua-llimó" (llima graniçada) o la [[llet merengada]]. | | * La comarca destaca per la producció de refrescs estiuencs com l'[[orchata]] d'armeles, el "café gelat" (café graniçat), l'"aigua-llimó" (llima graniçada) o la [[llet merengada]]. |
| | | |
Llínea 29: |
Llínea 29: |
| *[[Armela]] de [[Xixona]]. | | *[[Armela]] de [[Xixona]]. |
| *[[Peix]] i [[marisc]] de la mar. | | *[[Peix]] i [[marisc]] de la mar. |
− | *[[Raïm (frut)|Raïm de taula]] d'Agost, en [[denominació d'orige]] propi del [[riu Vinalopó|Vinalopó]]. | + | *[[Raïm|Raïm de taula]] d'agost, en [[denominació d'orige]] propi del [[riu Vinalopó|Vinalopó]]. |
| *[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]] | | *[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]] |
| *[[Tomata]]s de [[Muchamel]] | | *[[Tomata]]s de [[Muchamel]] |