Diferència entre les revisions de "Lliteratura valenciana"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
El segle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]]. | El segle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]]. | ||
| + | |||
| + | === Poesia === | ||
| + | El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que van ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. | ||
| + | Entre el poetes valencians destaquen Ausias March, Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]] | ||
| + | |||
| + | === Narrativa === | ||
| + | En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon". | ||
| + | |||
| + | === Teatre == | ||
| + | El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dintre del qual van començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. | ||
== Del segle XVI fins a la Renaixença == | == Del segle XVI fins a la Renaixença == | ||
Revisió de 10:40 3 gin 2015
La lliteratura valenciana és la lliteratura escrita en llengua valenciana.
Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV)
Harges
- Artícul principal → Harja.
Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairente, datades en l'any 1121.
Alguns autors de harges son Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym[1]
Romanç valencià
En el Regne de Valéncia, després de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç[2].
El romanç valencià se seguia parlant en el sigle XII i en el XIII. Quan arribà Jaume I el Conquistador, la població autóctona ya parlava una llengua romanç i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la Biblia Parva, el Gamaliel i La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus d'en Sant Pere Pascual (1227), el Vocabulista in Arabico de R. Martí, un vocabulari àrap, mossàrap valencià i llatí, de 1233 i les Planchs de San Esteve, uns relats del segle XII en romanç valencià i llatí[3].
Cap a la madurea de la llengua
Durant el segle XIV, el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i després a la "llengua valenciana".
Segle d'Or valencià (sigle XV)
- Artícul principal → Segle d'Or valencià.
El segle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en Shakespeare, la francesa en Molière i la castellana en Cervantes, Calderón i Quevedo.
Poesia
El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que van ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
Entre el poetes valencians destaquen Ausias March, Roiç de Corella i un gran número de noms com Jeroni Martí, Lluís Ros, Vicent Ferrandis, Narcis Vinyoles, Bernat Fenollar, Jaume Gasull, Jordi Centelles, Bertomeu Dimas, Joan Escrivá
Narrativa
En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon".
= Teatre
El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dintre del qual van començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
Del segle XVI fins a la Renaixença
La Decadència
Renaixença
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del segle XVIII, inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la llengua valenciana.
De la Renaixença a l'actualitat
Franquisme
Transició
Referències
- ↑ Autors valencians abans de Jaume I
- ↑ Per a més informació llegir Cronología histórica de la Lengua Valenciana
- ↑ Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors
Bibliografia
- Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País
- Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan
- Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana
- Franco, Josep (2002) Historia de la literatura valenciana, Acento
