Diferència entre les revisions de "Jesús Catalá"

Revisió de 14:09 7 març 2014

Monsenyor Catalá

Msr. Jesús Esteban Catalá Ibáñez va nàixer en Vilamarchant a la província de Valéncia el 22 de decembre de 1949.

Estudis

Primers Estudis

Va fer els estudis de bachiller (1961-1967) aixina com els estudis eclesiàstics (1968-1974) en el Seminari diocesà de Valéncia. Fon ordenat diàcon en 1973, ministeri que va eixercir durant tres anys en el que ademés completà la seua formació Teològica en la Diplomatura (1973) en l'Universitat Pontifícia de Salamanca i la Llicenciatura (1976) a la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de Valéncia. El 3 de juliol de 1976 va ser ordenat prevere.

Doctorats i Estudis Complementaris

Msr. Català és doctor en Teologia Pastoral i Catequística per la Pontifícia Universitat Salesiana (1986) i doctor en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana (1996). També es llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, especialitat en Sicologia, per l'Universitat de Valéncia (1981), on colabora en investigacions publicades per el departament d'Història de la Sicologia.

Ministeri sacerdotal entre Valéncia i Roma

Els primers anys del ministeri sacerdotal els desenrolla en la diòcesis de Valéncia, compaginant el treball en parròquies de la diòcesis en la docència. Fon retor dels pobles de Roglà i de la Granja de la Costera i professor de Religió en un Institut d'ensenyança Mija i en el Seminari Menor, en Xàtiva. En 1978 fon destinat a la delegació diocesana de Pastoral Vocacional, colaborant al mateix temps en l'equip de formadors del Seminari Diocesà i en la delegació diocesana del Clero. També fon professor de Religió en l'Institut d'ensenyança Mija Lluís Vives de Valéncia. En 1982 fon nomenat retor de Sant Carles Borroneu de Albal, al temps que colabora en les delegacions diocesanes de Pastoral Vocacional i de Catequesis. Inicia el seu treball en el Vaticà després de viajar a Roma per ampliar estudis. Participa com assistent de la Secretaria General del Sínode dels Bisbes en l'Assamblea Extraordinària de 1985, colaborant a temps parcial fins a 1986 i des de 1987 com Oficial de dita Secretaria. Participant en totes les Assamblees sinodals: sobre els Llaics (1987); sobre la Formació sacerdotal (1990); per Europa (1991); per Àfrica (1994); sobre la Vida consagrada (1994); per el Líban (1995). Aixina va acompanyar al Papa Joan Pau II en tres viages apostòlics a Àfrica: Costa de Marfil (1990), Angola (1992) i Uganda (1993). El 4 d'agost de 1993 fon nomenat Capellá de Sa Santitat.

Bisbe d'Alcalá des de 1999

El 25 de març de 1996 fon nomenat per Joan Pau II bisbe titular de Urusi i auxiliar del arquebisbe de Valéncia. El 11 de maig fon consagrat a la [[Catedral de Valéncia]. El 27 d'abril de 1999 fon nomenat bisbe d'Alcalá de Henares.

Bisbe de Màlaga des de 2008

El papa Benet XVI el nomena bisbe de Màlaga en Octubre del 2008 i el 13 de decembre de 2008 pregue possessió.

Atres Mèrits

A la Conferencia Episcopal Espanyola ha segut membre de las Comissions Episcopals de Ensenyança i Catequesis (1996-2005); Relacione Interconfesionals (1996-1999); Seminaris i Universitats (1999-2002), i Doctrina de la Fe (2002-2005). Des de 2005 es President de la Comissió Episcopal de Pastoral i membre de la Comissió Permanent.

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 ==Ministeri sacerdotal entre Valéncia i Roma==
-Els primers anys del ministeri sacerdotal els desenrolla en la [[diòcesis de Valéncia]], compaginant el treball en parròquies de la diòcesis en la docència. Fon retor dels pobles de [[Roglà]] i de [[la Granja de la Costera]] i professor de Religió en un Institut d'ensenyança Mija i en el Seminari Menor, en [[Xàtiva]]. En [[1978]] fon destinat a la delegació diocesana de Pastoral Vocacional, colaborant al mateix temps en l'equip de formadors del Seminari Diocesà i en la delegació diocesana del Clero. També fon professor de Religió en el Institut d'ensenyança Mija [[Lluís Vives]] de [[Valéncia]]. En [[1982]] fon nomenat retor de [[Sant Carles Borroneu]] de [[Albal]], al temps que colabora en les delegacions diocesanes de Pastoral Vocacional i de Catequesis.
+Els primers anys del ministeri sacerdotal els desenrolla en la [[diòcesis de Valéncia]], compaginant el treball en parròquies de la diòcesis en la docència. Fon retor dels pobles de [[Roglà]] i de [[la Granja de la Costera]] i professor de Religió en un Institut d'ensenyança Mija i en el Seminari Menor, en [[Xàtiva]]. En [[1978]] fon destinat a la delegació diocesana de Pastoral Vocacional, colaborant al mateix temps en l'equip de formadors del Seminari Diocesà i en la delegació diocesana del Clero. També fon professor de Religió en l'Institut d'ensenyança Mija [[Lluís Vives]] de [[Valéncia]]. En [[1982]] fon nomenat retor de [[Sant Carles Borroneu]] de [[Albal]], al temps que colabora en les delegacions diocesanes de Pastoral Vocacional i de Catequesis.
 Inicia el seu treball en el [[Vaticà]] després de viajar a [[Roma]] per ampliar estudis. Participa com assistent de la Secretaria General del Sínode dels Bisbes en l'Assamblea Extraordinària de [[1985]], colaborant a temps parcial fins a [[1986]] i des de [[1987]] com Oficial de dita Secretaria. Participant en totes les Assamblees sinodals: sobre els Llaics ([[1987]]); sobre la Formació sacerdotal ([[1990]]); per [[Europa]] ([[1991]]); per [[Àfrica]] (1994); sobre la Vida consagrada ([[1994]]); per el [[Líban]] ([[1995]]).
 Aixina va acompanyar al Papa [[Joan Pau II]] en tres viages apostòlics a [[Àfrica]]: [[Costa de Marfil]] ([[1990]]), [[Angola]] ([[1992]]) i [[Uganda]] ([[1993]]). El [[4 d'agost]] de [[1993]] fon nomenat Capellá de Sa Santitat.