Diferència entre les revisions de "Altea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 30: Llínea 30:
 
La marca automovilística [[SEAT]] va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul  compacte de caràcter deportiu.   
 
La marca automovilística [[SEAT]] va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul  compacte de caràcter deportiu.   
  
=='''Geografia''' ==
+
=== Geografia ===
 
 
 
 
 
Altea es situa en una Bahía que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7.
 
Altea es situa en una Bahía que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7.
  
El terme municipal llimita en els termes de [[Alfaz del Pi]], [[Benissa]], [[Calp]], [[Callosa de Ensarrià]], [[Jalón]] i [[La Núcia]].  
+
El terme municipal llimita en els termes de [[Alfaz del Pi]], [[Benissa]], [[Calp]], [[Callosa de Ensarrià]], [[Jalón]] i [[La Núcia]]. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La [[Serra de Berna]].
 
 
En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La [[Serra de Berna]].
 
 
 
=='''Història'''==
 
  
 +
=== Història ===
 
El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa  “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme de ibers i romans.
 
El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa  “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme de ibers i romans.
  
 
Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de [[Dénia]]. Fon conquistada en [[1244]] per [[Jaume I]] d'[[Aragó]] i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en [[1279]].
 
Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de [[Dénia]]. Fon conquistada en [[1244]] per [[Jaume I]] d'[[Aragó]] i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en [[1279]].
  
En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea  l'esquadra angloholandesa   que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, el que favorí la prenedora posterior  pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[segle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el segle en 5.000 habitants. Durant el [[segle XIX]] la vida oficial i comercial es va transladar cap al núcleu urbà pròxim al mar.  
+
En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea  l'esquadra anglo-holandesa   que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, el que favorí la prenedora posterior  pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[segle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el segle en 5.000 habitants. Durant el [[segle XIX]] la vida oficial i comercial es va transladar cap al núcleu urbà pròxim al mar.  
 
 
=='''Demografia'''==
 
 
 
  
 +
=== Demografia ===
 
Altea conta en una població de 22.648 habitants([[INE]] [[2007]]), dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'[[Unió Europea]](5.543 censats, el 24'5% del cens) i de [[Iberoamèrica]].
 
Altea conta en una població de 22.648 habitants([[INE]] [[2007]]), dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'[[Unió Europea]](5.543 censats, el 24'5% del cens) i de [[Iberoamèrica]].
  
=='''Economia'''==
+
=== Economia ===
 
 
 
El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60.
 
El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60.
  
Ademés, també n'hi ha que senyalar que, debut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció.
+
Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció. La tercera font d'ingressos en importància es l'[[agricultura]] i la peixca.
  
Per acabar, situarem coma  tercera font d'ingressos la [[agricultura]] i la peixca.
+
=== Monuments i llocs d'interés ===
 
 
=='''Monuments i llocs d'interés'''==
 
 
Conserva una part del caseriu municipal, com restes d'un castell i l'església de Nostra Senyora del Consuelo. Plaja, passeig marítim i port són els principals atributs d'esta població turística. Ademés, Altea conta en l'honor  de ser calificada per importants personalitats(com artistes, polítics, cantants, etc.) de ser una de les localitats més boniques de la Costa Blanca, i de tota la Nació en general. Conta també en una important mostra d'artesania.
 
Conserva una part del caseriu municipal, com restes d'un castell i l'església de Nostra Senyora del Consuelo. Plaja, passeig marítim i port són els principals atributs d'esta població turística. Ademés, Altea conta en l'honor  de ser calificada per importants personalitats(com artistes, polítics, cantants, etc.) de ser una de les localitats més boniques de la Costa Blanca, i de tota la Nació en general. Conta també en una important mostra d'artesania.
  
Llínea 79: Llínea 69:
 
*Plages. Altea conta en més de 6 Km. de costa en que s'alternen zones d'escalonat i chicotetes cales com trams de la plaja en terreny pla. Entre les que destaquen:
 
*Plages. Altea conta en més de 6 Km. de costa en que s'alternen zones d'escalonat i chicotetes cales com trams de la plaja en terreny pla. Entre les que destaquen:
  
*La Olla. La Olla te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de segle. Front a la Olla emergix del mar la Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta preciosa plaja on l'aigua comença a herbir. De ahí el seu nom.
+
*La Olla. La Olla te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de segle. Front a la Olla emergix del mar la Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta preciosa plaja on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom.
  
*Cap Negret. De gravilla i aigües netes, molt concorrida per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom.
+
*Cap Negret. De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom.
  
 
*El Mascarat. Baix la imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està limítrof en la ciutat veïna de Calp.
 
*El Mascarat. Baix la imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està limítrof en la ciutat veïna de Calp.
Llínea 89: Llínea 79:
 
*Cap Blanch. La major plaja d'Altea, va  aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal d'Alfaz del Pi.   
 
*Cap Blanch. La major plaja d'Altea, va  aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal d'Alfaz del Pi.   
  
 
+
=== Festes ===
=='''Festes'''==
+
Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró.
 
 
Altea és una festa continua. Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró.
 
  
 
En [[febrer]], són les festes de Mig Any, de [[Moros i Cristians]] en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En [[juny]] arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet(casc antic). En [[juliol]] tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que continua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella.
 
En [[febrer]], són les festes de Mig Any, de [[Moros i Cristians]] en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En [[juny]] arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet(casc antic). En [[juliol]] tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que continua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella.
  
[[agost|Agost]] comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de focs artificials on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluis, també es desenrollen en el mes d'agost.
+
[[agost|Agost]] comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de focs artificials on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluís, també es desenrollen en el mes d'agost.
 
En [[setembre]] són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'[[estiu]], el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en [[decembre]], es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella.
 
En [[setembre]] són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'[[estiu]], el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en [[decembre]], es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella.
  
  
=='''Altea, un autèntic refugi d'artistes'''==
+
=== Altea, refugi d'artistes ===
 
+
En Altea la llum que ha conseguit atrapar com ningú ad artistes de la talla del pintor Benjamín Palencia, qui va passar els seus últims anys en Altea. Durant anys ha segut refugi de pintors, escultors i ceramistes.
En la [[Comunitat Valenciana]] naix cada dia la llum, el [[sol]] i la aventura. Una llum que ha conseguit atrapar com ningú ad artistes de la talla del pintor Benjamín Palencia, qui va passar els seus últims anys en la chicoteta localitat alacantina d'Altea, un dels racons més fermosos d'esta part del mediterràneu. I una aventura, be arraïmada en les costums i tradicions d'estes terres, com el narrà en moltes de les seues noveles el gran escritor [[Blasco Ibañez|Vicent Blasco Ibañez]].
 
  
=='''La reina de la Marina Baixa'''==
+
Altea ha sigut coneguda durant anys com el paraís dels artistes, ya que ací han buscat refugi des de sempre poetes, cantants, escultors i ceramistes vinguts de tots els racons del mon com Eberhard Scholotter, [[Rafael Albertí]], [[Vicent Blasco Ibañez]]. Els seus carrers descendixen lentament cap al mar, i les chicotetes cases poblerenques, encalades des de sa construcció, fan d'ella un lloc òptim per al descans vacacional, aixina com per al retir de molts jubilats que han trobat en Altea un verdader paraís.
 
 
Altea és un dels racons més fermosos dels 500 Km. de costa valenciana. Durant anys fon refugi de pintors, escultors i ceramistes. Casi tot l'any es goja en la zona d'un clima primaveral.
 
 
 
Altea ha sigut coneguda durant anys com el paraís dels artistes, ya que ací han buscat refugi des de sempre poetes, cantants, escultors i ceramistes vinguts de tots els racons del mon com Eberhard Scholotter, [[Rafael Albertí]], Vicent Blasco Ibányez...Els seus carrers descendixen lentament cap al mar, i les chicotetes cases poblerenques, encalades des de sa construcció, fan d'ella un lloc òptim per al descans vacacional, aixina com per al retir de molts jubilats que han trobat en Altea un verdader paraís.
 
  
 
A la vora del mar està el port peixer i el deportiu. Més conegut com Club Nàutic d'Altea. Junt ad ells, el [[Mediterràneu]]. Casi sempre tranquil per estos lars. I com és de supondre, molt prop d'este punt està el passeig marítim, de recent ampliació, que  es prolonga des del port fins a l'antic poble de peixcadors, inundant de tendes, cafeteries i restaurants en terrats estiuencs. El seu mercadet és un dels més populars de tota la Costa Blanca.
 
A la vora del mar està el port peixer i el deportiu. Més conegut com Club Nàutic d'Altea. Junt ad ells, el [[Mediterràneu]]. Casi sempre tranquil per estos lars. I com és de supondre, molt prop d'este punt està el passeig marítim, de recent ampliació, que  es prolonga des del port fins a l'antic poble de peixcadors, inundant de tendes, cafeteries i restaurants en terrats estiuencs. El seu mercadet és un dels més populars de tota la Costa Blanca.
  
  
=='''Política'''==
+
=== Política ===
 
 
Composició Ajuntament:
 
  
 +
*Composició de l'Ajuntament:
  
 
1979-1983 UCD 9 GIA 4 PSOE 3 EU 1  
 
1979-1983 UCD 9 GIA 4 PSOE 3 EU 1  
Llínea 135: Llínea 117:
  
 
2011-2015 PP 10 PSOE 5 COMPROMÍS 3 CIPAL 3
 
2011-2015 PP 10 PSOE 5 COMPROMÍS 3 CIPAL 3
 +
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
*http://www.altea.es
+
* [http://www.altea.es Ajuntament d'Altea]
  
 
{{Municipis de La Marina Baixa}}
 
{{Municipis de La Marina Baixa}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Revisió de 14:29 16 maig 2013

Altea
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Alacant
Comarca: Marina Baixa
Partit judicial: Benidorm
Ubicació: 38°60′02″N 0°04′92″O
Altitut: 61 msnm
Superfície: 34,43 km²
Població: 22.648 hab. (INE 2007)
Densitat: 657,8 hab./km²
Gentilici: alteà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03590
Festes majors:
Alcalde: Miguel Ortiz Zaragoza (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Altea és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa. Es troba en la costa del Mar Mediterràneu, al nort de Benidorm i al sur de Calp. Conta en 22.648 habitants(INE 2007).

En Altea es troba la facultat de Belles Arts de l'Universitat Miguel Hernàndez.

La marca automovilística SEAT va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu.

Geografia

Altea es situa en una Bahía que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7.

El terme municipal llimita en els termes de Alfaz del Pi, Benissa, Calp, Callosa de Ensarrià, Jalón i La Núcia. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La Serra de Berna.

Història

El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme de ibers i romans.

Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de Dénia. Fon conquistada en 1244 per Jaume I d'Aragó i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en 1279.

En 1705 desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, el que favorí la prenedora posterior pels austracistes de Dénia i Valéncia. El segle XVIII va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el segle en 5.000 habitants. Durant el segle XIX la vida oficial i comercial es va transladar cap al núcleu urbà pròxim al mar.

Demografia

Altea conta en una població de 22.648 habitants(INE 2007), dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'Unió Europea(5.543 censats, el 24'5% del cens) i de Iberoamèrica.

Economia

El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60.

Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció. La tercera font d'ingressos en importància es l'agricultura i la peixca.

Monuments i llocs d'interés

Conserva una part del caseriu municipal, com restes d'un castell i l'església de Nostra Senyora del Consuelo. Plaja, passeig marítim i port són els principals atributs d'esta població turística. Ademés, Altea conta en l'honor de ser calificada per importants personalitats(com artistes, polítics, cantants, etc.) de ser una de les localitats més boniques de la Costa Blanca, i de tota la Nació en general. Conta també en una important mostra d'artesania.

  • Església Monasteri Carmelites Descalces. La olla. 50 anys de presència en Altea.
  • Torre de la Galera. Declarada Be d'Interés Cultural.
  • Torre de la Bellaguarda. Antiga torre de la muralla alteana, actualment es troba al costat d'un parc pintoresc, del barri de Bellaguarda(el barri més antic de la actual Altea).
  • Iglésia parroquial de Nostra Sra. Del Consuelo. L'església principal d'Altea, és la més coneguda, gràcies a les seues dos cúpules que delecten la vista de tot turista, ademés de ser per excelència l'emblema alteà i són dites “la cúpula del mediterràneu per la seua bellea i esplendor.
  • Poble antic. Junt a l'església de la Consolació, es troba el poble antic, Esta és una de les zones més boniques de la ciutat d'Altea. Pot gojar dels numerosos miradors que es troben ya que es situa en lo alt d'un tossal. Aixina com, poder gojar d'una agradable velada sopant en un dels tants restaurants, que ací es troben o simplement prendre's una copa gojant de la cultura del poble peixer, que tan be conserva Altea en les seues cases blanques, les seues flors i els seus carrers empedrats.
  • Palau Altea. Centre cultural i de congressos alteà. En dit edifici es pot admirar des d'un gravat de Picasso fins poder gojar d'una magnífica òpera a mans de la soprano Ainhoa Arteta, passant per una obra de teatre o simplement acompanyant al artista Julio Iglesias, en un dels seus concerts.
  • Passeig marítim. Lloc on es pot passejar, gojant d'una agradable brisa marinera, en un dels numerosos terrats que es troben en el mateix, aixina com restaurants i pizzeries.
  • Plages. Altea conta en més de 6 Km. de costa en que s'alternen zones d'escalonat i chicotetes cales com trams de la plaja en terreny pla. Entre les que destaquen:
  • La Olla. La Olla te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de segle. Front a la Olla emergix del mar la Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta preciosa plaja on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom.
  • Cap Negret. De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom.
  • El Mascarat. Baix la imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està limítrof en la ciutat veïna de Calp.
  • La Roda. És la plaja més concorria, ya que es troba en el casc urbà d'Altea.
  • Cap Blanch. La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal d'Alfaz del Pi.

Festes

Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró.

En febrer, són les festes de Mig Any, de Moros i Cristians en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En juny arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet(casc antic). En juliol tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que continua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella.

Agost comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de focs artificials on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluís, també es desenrollen en el mes d'agost. En setembre són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'estiu, el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en decembre, es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella.


Altea, refugi d'artistes

En Altea la llum que ha conseguit atrapar com ningú ad artistes de la talla del pintor Benjamín Palencia, qui va passar els seus últims anys en Altea. Durant anys ha segut refugi de pintors, escultors i ceramistes.

Altea ha sigut coneguda durant anys com el paraís dels artistes, ya que ací han buscat refugi des de sempre poetes, cantants, escultors i ceramistes vinguts de tots els racons del mon com Eberhard Scholotter, Rafael Albertí, Vicent Blasco Ibañez. Els seus carrers descendixen lentament cap al mar, i les chicotetes cases poblerenques, encalades des de sa construcció, fan d'ella un lloc òptim per al descans vacacional, aixina com per al retir de molts jubilats que han trobat en Altea un verdader paraís.

A la vora del mar està el port peixer i el deportiu. Més conegut com Club Nàutic d'Altea. Junt ad ells, el Mediterràneu. Casi sempre tranquil per estos lars. I com és de supondre, molt prop d'este punt està el passeig marítim, de recent ampliació, que es prolonga des del port fins a l'antic poble de peixcadors, inundant de tendes, cafeteries i restaurants en terrats estiuencs. El seu mercadet és un dels més populars de tota la Costa Blanca.


Política

  • Composició de l'Ajuntament:

1979-1983 UCD 9 GIA 4 PSOE 3 EU 1

1983-1987 GIA 9 PSOE 6 PP 2

1987-1991 CDS 8 PSOE 6 PP 2 BLOC 1

1991-1995 PP 7 PSOE 6 CDS 2 BLOC 2

1995-1999 PP 9 PSOE 6 BLOC 1 EU 1

1999-2003 PP 10 PSOE 5 BLOC 2

2003-2007 PP 10 PSOE 4 BLOC 3

2007-2011 PP 9 PSOE 8 BLOC 3 CIPAL 1

2011-2015 PP 10 PSOE 5 COMPROMÍS 3 CIPAL 3

Enllaços externs


Municipis de la Marina Baixa
L'Alfàs    Altea    Beniardà    Benidorm    Benifato    Benimantell    Bolulla    Callosa d'En Sarrià    Confrides    Finestrat    Guadalest    La Núcia    Orcheta    Polop    Relleu    Sella    Tàrbena    La Vila Joyosa