Diferència entre les revisions de "L'Olleria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 43: Llínea 43:
 
L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmansratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pelsaccessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periode destaca la troballa d'un anell arabic, en unainscripcio, engalzada en un anell d'or, que fa referencia a l'importancia delseu posseïdor. L'anell s'ha perdut, no aixina l'inscripcio que dia: "Quicreu se salva. Qui patix, guanya.
 
L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmansratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pelsaccessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periode destaca la troballa d'un anell arabic, en unainscripcio, engalzada en un anell d'or, que fa referencia a l'importancia delseu posseïdor. L'anell s'ha perdut, no aixina l'inscripcio que dia: "Quicreu se salva. Qui patix, guanya.
  
|[Image:OlleriaXVIII.jpg|right|65px|Mapa de l'Olleria segle XVIII]]
+
[[Image:OlleriaXVIII.jpg|right|260px|Mapa de l'Olleria segle XVIII]]
  
 
Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment",apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nomprove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. Enl'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de Xativa,conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i després la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la supremajurisdicció i vot en les Corts. En 1522, la vila es pronuncià a favor de lesGermanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats,molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerrescarlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independencia Espanyola.
 
Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment",apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nomprove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. Enl'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de Xativa,conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i després la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la supremajurisdicció i vot en les Corts. En 1522, la vila es pronuncià a favor de lesGermanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats,molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerrescarlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independencia Espanyola.

Revisió de 20:56 10 març 2013

L'Olleria
Provmap-valencia2.png 100px
105px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació:
Altitut: 425 msnm
Superfície: 31'75 km²
Població: 8630 hab.
Densitat: 261,01 hab./km²
Gentilici: ollerià/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46850
Festes majors: 1er cap de semana de setembre.
Alcalde: José Vidal Oltra (GdO)
Pàgina web: {{{web}}}


L'Olleria (en castellà Ollería) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall de Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu es suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Claria, que constituix el llimit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El casc urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Des de Valencia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:

Albaida, Alfarrasí, Ayelo de Malferit, Bellús, Bufalí, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i Palomar, totes elles de la província de Valéncia.

Història

En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació desde la Prehistoria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapesd'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cava Sant Nicolau, fins l'Edat deBronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per Juan Vilanova i Piera, que si be en un primer moment va descriureeste jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat delsMetals, dins del primer periode, el del coure. Posteriorment, en 1937, IsidroBallestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castelletdel Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

En epoca iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants enrunes tal volta deguda a quees una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania.En el periode iber-romà, els erudits centren el nucleu de poblacio en l'ermitade Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se potadmirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixenvaries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres del'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importantsrestants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seuaarquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmansratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pelsaccessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periode destaca la troballa d'un anell arabic, en unainscripcio, engalzada en un anell d'or, que fa referencia a l'importancia delseu posseïdor. L'anell s'ha perdut, no aixina l'inscripcio que dia: "Quicreu se salva. Qui patix, guanya.

Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment",apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nomprove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. Enl'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de Xativa,conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i després la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la supremajurisdicció i vot en les Corts. En 1522, la vila es pronuncià a favor de lesGermanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats,molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerrescarlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independencia Espanyola.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Garrido i García MCPV
1983 - 1987 José Such Martínez PSOE
1987 - 1991 José Such Martínez PSOE
1991 - 1995 José Such Martínez PSOE
1995 - 1999 Vicente Bernardo Llop Moliner PPCV
1999 - 2003 Vicente Bernardo Llop Moliner PPCV
2003 - 2007 Vicente Bernardo Llop Moliner PPCV
2007 - 2011 Vicente Bernardo Llop Moliner
Julià Engo i Fresneda
José Vidal Oltra
PPCV
BNV
GdO
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009 2010 2012
6.852 6.845 6.977 7.010 7.005 7.053 7.302 7.648 7.984 8.514 8.692 8.660 8.630

Economia

Historicament L'olleria es caracterisa per la seua industria del vidre. Hui te industria molt diversificada.

Monuments

Núcleu antic de la vila. Església de Santa Maria Magdalena i Campanar segle XVI. Església de la Mare de déu de Loreto segle XVII. Ermites del Crist, de l'Aurora i Sant Cristòfol. Ajuntament. Museu del Vidrie. únic en la Comunitat Valenciana.

Festes locals

Per giner, Sant Antoni Abat, repartiment de pa beneït i benedicció d'animals. Per febrer, Carnestoltes (es menja la caçoleta de ventre i pata al camp). Per maig Festa de les Tres Aves Maria al Convent de Capuchins. El 24 de juny Sant Joan Batista. El 22 de juliol, Festa de la Magdalena en el recuperat "Ball dels Locos". El 16 d'agost, Sant Roc. Del 25 al 28 d'agost, "Bous al carrer". El primer cap de setmana de setembre, Festes Patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Miquel, l'Ecce Homo, el Crist de la Palma i la Mare de Deu de Loreto. A primers d'octubre Fira d'art i Artesania. Del 25 al 28 d'octubre Fira de l'Olleria. El 8 de decembre Festa de la Puríssima.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Enllaços externs


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig