Diferència entre les revisions de "Jocs Florals"
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Lo Rat Penat]] | * [[Lo Rat Penat]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=13&Itemid=156 Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, de Lo Rat Penat] | * [http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=13&Itemid=156 Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, de Lo Rat Penat] | ||
Última revisió del 11:29 15 ago 2024
Els Jocs Florals o Floralia (llatí: Ludi Florensei) varen ser instaurats en l'antiga Roma, celebrant-se del 28 d'abril al 3 de maig. Estan dedicats a la deesa Flora. La seua celebració és anual des de l'any 173 a. C.. Estos jocs, com atres jocs romans, tenien un orige religiós.
En l'actualitat els Jocs Florals se celebren en molts llocs, són certàmens lliteraris promotors i difusors d'una llengua, en els que es premien obres lliteràries en prosa i en vers.
Orígens[editar | editar còdic]
L'orige dels Jocs Florals en Valéncia es troba en els que celebrava l'Académie dónes Jeux floraux en Toulouse (França), instaurats en l'any 1323 per la Sobregaia Companhia dels Set Trobadors i es varen celebrar fins a l'any 1484. També es denominaven Jocs de la Gaya Ciència ('Alegre' Ciència era el nom Donat a la poesia). Ad estes festes també concorrien trobadors i poetes de la Corona d'Aragó.
Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
Els Jocs Florals s'instauraren en Valéncia en l'any 1879, organisats tradionalment per Lo Rat Penat, que encara hui en dia és l'institució que els organisa tots els anys, en valencià, en molt major esplendor que a finals del sigle XIX i principis del sigle XX, per la numerosa participació de poetes en la justa lliterària i la quantia dels seus premis, que són dèsset en total.
Els Jocs Florals de Lo Rat Penat són els premis lliteraris en llengua valenciana més prestigiosos i antics i des de la seua institució en 1879 s'han celebrat anualment i a soles en causes excepcionals se suspengueren, com succeí en el anys 1884 i 1890 a conseqüència de l'epidèmia del còlera en estos dos anys i durant el trieni 1936-1939, anys de la Guerra Civil espanyola.
A part dels Ordinaris que inclouen la Flor Natural, la Viola d'Or, la Englantina d'Or, poesia festiva, teatre i narrativa, estan els Extraordinaris patrocinats per institucions i empreses de tota la geografia valenciana, com l'Ajuntament de Valéncia, la Diputació de Valéncia, la Diputació de Castelló, la Diputació d'Alacant, la Generalitat Valenciana, l'Arquebisbat de Valéncia, etc.
"Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia" conten en 35 "Mestres en Gai Saber", i dos dònes que han guanyat la Flor Natural. També conta en prou "Honorables Escritors" que han obtengut un mínim de 3 premis ordinaris. Entre els Mantenedors ha tengut llorejats com Blasco Ibáñez o Niceto Alcalá-Zamora i en 1914 i 1999 les mantenedores foren senyores. La Regina ocupa la Cadira d'Or i és triada alternant les tres províncies valencianes i per comarques. L'acte solemne es realisa en el Teatre Principal de Valéncia en l'assistència de les màximes autoritats de la Comunitat Valenciana, havent-se celebrat en 2008 la CXXV edició, sent Mª Luz Lladró Sala la Regina i actuant com a mantenedor Antonio Gala.
Jocs Florals internacionals[editar | editar còdic]
Els Jocs Florals inspiraren la celebració, a partir de l'any 1909, dels Jocs Florals Internacionals, el concurs lliterari en esperanto de més prestigi abans de la segona guerra mundial.
Cites[editar | editar còdic]
Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por Joan Gil Barberà, y en la que participaban entre otros: Vicent Ramón Calatayud, Josep Alminyana i Vallés, Anfós Ramon i Garcia, Mariví Ferrandis i Olmos y Rosa Bartual Oliver.
Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.
El día 30 de junio de 1983, Joan Lerma recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.
Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, Ciprià Císcar retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de Lo Rat Penat, aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.
Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.