Diferència entre les revisions de "Valencià Castellonenc"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 11: Llínea 11:
 
* Elisió de la -r en els verps que van seguits d'un pronom (donar-te > donà-te)
 
* Elisió de la -r en els verps que van seguits d'un pronom (donar-te > donà-te)
 
* Fusió de la [s] i la [ʃ] (caixó se pronuncia /kaj'so/ en conte de /kai'ʃo/
 
* Fusió de la [s] i la [ʃ] (caixó se pronuncia /kaj'so/ en conte de /kai'ʃo/
 +
 +
{{Dialectes del valencià}}
  
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Revisió de 11:23 30 maig 2012

Archiu:Dialectes del valencià.png
Dialectes del Valencià

El valencià castellonenc és un dialecte del valencià situat entre el valencià apichat i el valencià de transició o tortosí.

Comprén la comarca de la Plana, el Pla de l'Arc, i l'Alcalatén històric:

Característiques

  • No pronunciació de la -r final en la zona interior.
  • Fusió de la /v/ en la /b/ en l'interior.
  • Al igual que en el valencià apichat, s'utilisen principalment els pronoms "me, te, se" en contra del meridional o l'alacantí que gasta en més freqüència els "em, et, es".
  • Vacilació de la [a] i la [e] a final de les conjugacions (ell canta > ell cante)
  • Elisió de la -r en els verps que van seguits d'un pronom (donar-te > donà-te)
  • Fusió de la [s] i la [ʃ] (caixó se pronuncia /kaj'so/ en conte de /kai'ʃo/