Diferència entre les revisions de "Valencià Castellonenc"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Valencià Septentrional s'ha renomenat com Valencià Castellonenc) |
|||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* Elisió de la -r en els verps que van seguits d'un pronom (donar-te > donà-te) | * Elisió de la -r en els verps que van seguits d'un pronom (donar-te > donà-te) | ||
* Fusió de la [s] i la [ʃ] (caixó se pronuncia /kaj'so/ en conte de /kai'ʃo/ | * Fusió de la [s] i la [ʃ] (caixó se pronuncia /kaj'so/ en conte de /kai'ʃo/ | ||
+ | |||
+ | {{Dialectes del valencià}} | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |
Revisió de 11:23 30 maig 2012
El valencià castellonenc és un dialecte del valencià situat entre el valencià apichat i el valencià de transició o tortosí.
Comprén la comarca de la Plana, el Pla de l'Arc, i l'Alcalatén històric:
Característiques
- No pronunciació de la -r final en la zona interior.
- Fusió de la /v/ en la /b/ en l'interior.
- Al igual que en el valencià apichat, s'utilisen principalment els pronoms "me, te, se" en contra del meridional o l'alacantí que gasta en més freqüència els "em, et, es".
- Vacilació de la [a] i la [e] a final de les conjugacions (ell canta > ell cante)
- Elisió de la -r en els verps que van seguits d'un pronom (donar-te > donà-te)
- Fusió de la [s] i la [ʃ] (caixó se pronuncia /kaj'so/ en conte de /kai'ʃo/