Montroy

Vista de Montroy

Montroy és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la La Ribera Alta.

Geografia

Situat en el centre de La Vall dels Alcalans entre Monserrat i Real.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la CV-405.

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Montroy llimita en les localitats següents: Dosaigües, Llombay, Monserrat, Real de Montroy i Turís, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Iglésia de Montroy

Alguns historiadors suponen, a través de les seues investigacions, que el nom de Montroy és un llinage antic, atés que en temps del rei Jaume I figuraven en les seues tropes alguns cavallers i soldats en el llinage Montroy.

En el Llibre del Repartiment ("Llibre del Repartiment ") que este rei va manar fer en l'objecte de retribuir als seus soldats els sacrificis i fets d'armes efectuats durant l'epopeya de la Conquista, consta de forma fefaent que va donar el chicotet poble de Montroy a Rodoviens de Lizana.

En l'any 1307, el senyor Pedro Soler, Mestre de la Orde Del Temple, ya va donar a poblar el poble de Montroy. Se sap, també, que més tart el monarca Pere IV el Cerimoniós va vendre Montroy, en tots els seus drets i privilegis al Mestre de Montesa.

Posteriorment, va ser a parar al patrimoni del senyor Rodrigo Corella, pero com este va conspirar contra el rei en les guerres de l'Unió, el monarca va manar "despropiar el poble de Montroy al senyor Rodrigo, per alta traïció".

L'últim senyor territorial va ser el Mestre de Montesa que per compra al senyor Melchor Mercader ho va incorporar a la Corona, en les rendes i riquees dels Templers, al ser desagregades de l'Orde.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007	Francisco Javier Carrión Gil	PPCV
2007 - 2011	José Antoni Pol Va besar	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Cas de corrupció

El 3 de febrer de l'any 2009 fon detengut el que fon alcalde de la localitat, Francisco Javier Carrión Gil, del PPCV per delicte urbanístic i prevaricació.

Demografia

Conta en una població de 3.185 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2018	2022
1.494	1.491	1.486	1.567	1.514	1.538	1.616	1.768	1.915	2.154	2.500	2.720	2.804	2.822	3.185

Economia

Segons Cavanilles, en l'any 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes. En l'actualitat l'economia seguix depenent de l'agricultura, en un foc important en la producció de mel. Les vinyes pràcticament ha desaparegut. En els anys 1960 eren 1370 ha passant 765 ha en l'any 1986. El cultiu de taronges va créixer de forma paralela a l'extensió del regadiu.​ En 1959 18 ha, en 1986 673 ha i en 1993 1039 ha. En l'actualitat el taronger està perdent importància canviant-se pel caqui.

Monuments

• Iglésia Parroquial. L'Iglésia de Santa Maria va ser construïda en el sigle XVI. És de planta de creu llatina i conta en tres naus. En l'interior es troba un excelent retaule barroc i una Piedad de Gregorio Fernández.També adjunt que en semana santa que acodixca la gent a baixar la verge Maria i al Crist que no hi ha prou gent i cal cridar els vells del bar de davant.

• La Torre. D'orige musulmà del sigle XIII. Va ser construïda en motiu de la vulnerabilitat de la localitat des del mar. La dinastia Nassarita, va construir esta torre de defensa. Té 12 metros d'altura, està fabricada d'atovó de terra i es compon de dos plantes en finestres vigilants al mar i una terraça.

Cultura

És un poble que té dos bandes de música. La més antiga i guardonada: L'Unió Artística Musical i la més recent: L'Harmonia.

Festes locals

• Falles . En el més de març, una semana despuix del 19, se celebren les Falles en esta localitat.

• Festes Patronals. Sobre la tercera semana del més d'agost comencen les festes patronals en honor a Sant Bartomeu Apòstol en castells de fòcs artificials durant una semana i reveles a partir de mijanit. L'última semana d'agost comença la semana taurina, de gran tradició en el poble.

Gastronomia

• Entrepans de pinyols
• Orelletes
• Arròs en fesols i naps

Vore també

• Castell de Montroy
• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Montroy
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Montroy
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montroy.