Diferència entre les revisions de "Café licor"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Es molt popular en la zona nort de la [[província d'Alacant]] i en el sur de la [[província de Valéncia]], estant molt lligat el seu consum a las festes de [[Moros i Cristians]]. | Es molt popular en la zona nort de la [[província d'Alacant]] i en el sur de la [[província de Valéncia]], estant molt lligat el seu consum a las festes de [[Moros i Cristians]]. | ||
| − | N' hi ha una beguda pareguda, nomenada [[licor de café]] o ''Licor Café'', que s'elabora habitualment en Múrcia, sobre tot en els pobles. També es típica de la [[Gastronomia de Galícia]]. La diferencia entre les dos es que la segona es un licor dolç per a prendre en el postre. | + | N' hi ha una beguda pareguda, nomenada [[licor de café]] o ''Licor Café'', que s'elabora habitualment en [[Múrcia]], sobre tot en els pobles. També es típica de la [[Gastronomia de Galícia]]. La diferencia entre les dos es que la segona es un licor dolç per a prendre en el postre. |
== Orige del "café" (café licor) == | == Orige del "café" (café licor) == | ||
| − | L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial de la zona d'Alcoy. Els treballadors d'aquella época solien prendre el café que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret després el pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada. | + | L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial de la zona d'[[Alcoy]]. Els treballadors d'aquella época solien prendre el [[café]] que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret després el pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada. |
| − | Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del Palau Comtal de Cocentaina, les instruccions per a la seua elaboració. | + | Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del Palau Comtal de [[Cocentaina]], les instruccions per a la seua elaboració. |
==Elaboració== | ==Elaboració== | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Algunes de les marques comercials de café licor son ''"Cerol"'' i ''"Sancho"''(que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes son ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o mes coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques es "Burret". També es habitual trobar-se un café ''de feta'', es dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, es necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació. | Algunes de les marques comercials de café licor son ''"Cerol"'' i ''"Sancho"''(que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes son ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o mes coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques es "Burret". També es habitual trobar-se un café ''de feta'', es dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, es necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació. | ||
| − | La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige ''Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant'' junt en la del [[Anís Paloma]] de Monfort del Sit, L'[[Herbero]] de la Serra de Mariola i el [[Cantueso(licor)|cantueso Alacantí]] | + | La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige ''Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant'' junt en la del [[Anís Paloma]] de Monfort del Sit, L'[[Herbero]] de la [[Serra de Mariola]] i el [[Cantueso(licor)|cantueso Alacantí]] |
==Consum ("Mescles")== | ==Consum ("Mescles")== | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
Una historia curiosa es la de la creació de la Mentira (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor). | Una historia curiosa es la de la creació de la Mentira (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor). | ||
| − | En la primera mitat del segle XX, com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de [[Cocentaina]], barrejar el café licor en Aigua-llimó Negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir, tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, "Mentira", ya que pareix Aigua-llimó Negre i no ho es. | + | En la primera mitat del [[segle XX]], com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de [[Cocentaina]], barrejar el café licor en Aigua-llimó Negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir, tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, "Mentira", ya que pareix Aigua-llimó Negre i no ho es. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 15:42 6 abr 2010
El café licor o burret es un licor de café elaborat en les comarques de L'Alcoyà i El Comtat, al nort de la província d'Alacant.
Es molt popular en la zona nort de la província d'Alacant i en el sur de la província de Valéncia, estant molt lligat el seu consum a las festes de Moros i Cristians.
N' hi ha una beguda pareguda, nomenada licor de café o Licor Café, que s'elabora habitualment en Múrcia, sobre tot en els pobles. També es típica de la Gastronomia de Galícia. La diferencia entre les dos es que la segona es un licor dolç per a prendre en el postre.
Orige del "café" (café licor)
L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial de la zona d'Alcoy. Els treballadors d'aquella época solien prendre el café que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret després el pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada.
Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del Palau Comtal de Cocentaina, les instruccions per a la seua elaboració.
Elaboració
El café licor es una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbiga de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol es de deu dies.
Algunes de les marques comercials de café licor son "Cerol" i "Sancho"(que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de burret que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes son "Truquet", Vint-i-Set, Olcina i "Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el Pastor es igual o mes coneguda que el Cerol i en Cocentaina el "Sancho". Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques es "Burret". També es habitual trobar-se un café de feta, es dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, es necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació.
La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant junt en la del Anís Paloma de Monfort del Sit, L'Herbero de la Serra de Mariola i el cantueso Alacantí
Consum ("Mescles")
Esta beguda es consumix sola, o combinada en atres rebent diversos noms cada combinat:
- Plis-play o Burret: 1/2 de café licor i 1/2 de refresc de cola. Es pren en un got de tubo.
- Plis-play en Casera: 1/2 de café licor i 1/2 de gaseosa.
- Mentira o Mentireta: 1/3 de café licor i 2/3 de aigua-llimó o llima graniçada.
- Barraqueta o Pingüino: 1/3 de café licor i 2/3 d'orchata de chufa valenciana.
- Burret al llimó: 1/3 de café licor i 2/3 de refresc de llimó. (Coffe-Lemond)
- Butanet: 1/3 de café licor i 2/3 de bitter sense alcohol.
- Chinet: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de vainilla.
- Chocolater: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de chocolate. Es barreja el café licor en el batut i se servix fret en un got de tubo en un gorret de nata montada i una canyeta de neula.
- Mentira Socarrà (de Cocentaina): 1/2 de café licor i 1/2 de "Aigua llimó negre".
- Negreta o Moreneta: 1/3 de café licor i 2/3 de cervesa.
- Sambori: 1/2 de café licor, 1/2 de refresc de cola i un chorret de Malibú.
- Sanc alcoyana: 4/5 de café licor i 1/5 de aixarop de granadina.
- Tio K-los: 1/3 de café licor i 2/3 de beguda energètica.
N'hi ha que afegir que la “Mentira” es originaria de Cocentaina ya que la mescla real es en "Aigua llimó negre".
Creació de la "Mentireta"
Una historia curiosa es la de la creació de la Mentira (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor).
En la primera mitat del segle XX, com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de Cocentaina, barrejar el café licor en Aigua-llimó Negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir, tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, "Mentira", ya que pareix Aigua-llimó Negre i no ho es.
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Café_licor de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.