Diferència entre les revisions de "Idioma català"
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
|mapa=[[Image:Extensio_del_catala.png|230px|center]] | |mapa=[[Image:Extensio_del_catala.png|230px|center]] | ||
}} | }} | ||
| + | |||
El '''català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronuncia [kətəˈla]). | El '''català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronuncia [kətəˈla]). | ||
== Orige de la Llengua Catalana == | == Orige de la Llengua Catalana == | ||
| − | El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat | + | El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[Llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un ''castellà avalencianat'' en [[Múrcia]] i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses. |
| − | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita | + | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rosellonés. |
| − | Veja's [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] | + | * Veja's també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] |
== Extensió del Català == | == Extensió del Català == | ||
| − | El Català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també | + | El Català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també l'utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català. |
===Postura valencianista, balearista i aragonesista=== | ===Postura valencianista, balearista i aragonesista=== | ||
| − | Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no | + | Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no és la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs. |
===Postura pancatalanista=== | ===Postura pancatalanista=== | ||
| − | Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[llengua valenciana]], el [[balear]] i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura | + | Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[llengua valenciana]], el [[balear]] i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la [[llengua valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste [[Joan Fuster]] |
== Característiques del Català == | == Característiques del Català == | ||
| Llínea 56: | Llínea 57: | ||
=== Català septentrional, o rossellonés === | === Català septentrional, o rossellonés === | ||
| − | Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula | + | Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula ''pas'' per a les negacions i té la característica ''Salat''. |
=== Català central === | === Català central === | ||
| − | Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment | + | Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment és el català que s'ha impost a la resta de Catalunya. |
=== Català nort-occidental === | === Català nort-occidental === | ||
| − | Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien | + | Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien abans entre lo regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que lo valencià és el català occidental. |
=== Català de transició o Tortosí === | === Català de transició o Tortosí === | ||
| − | Dialecte del català compartit en el valencià. | + | Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català. |
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Artícul d'[[Emili Miedes]] | + | *[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Artícul d'[[Emili Miedes]] ''El Català, una variant mes de l'Occità''] |
| − | *Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm | + | *Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malsensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] |
{{Llengües de França}} | {{Llengües de França}} | ||
Revisió de 23:47 30 jun 2009
| Català Català | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya, França, Itàlia i Andorra |
| Regió: | Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya |
| Parlants: | 4,4 millons |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Andorra i Espanya en la regió de Catalunya |
| Regulat per: | Institut d'Estudis Catalans |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ca |
| ISO 639-2 | cat |
| ISO/FDIS 639-3 | cat |
| SIL | {{{sil}}} |
| vore també: llengua | |
El català és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronuncia [kətəˈla]).
Orige de la Llengua Catalana
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al Llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un castellà avalencianat en Múrcia i a les Llengües d'oïl acabant en les fronteres franceses.
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rosellonés.
- Veja's també: Evolució del llatí: el llatí vulgar
Extensió del Català
El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà, pero la corrent política del pancatalanisme afirma que també l'utilisen en lo Regne de Valéncia i en les Illes Balears pel seu paregut en el Català.
Postura valencianista, balearista i aragonesista
Els defensors del mossarabisme, defenen que la llengua catalana no és la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
Postura pancatalanista
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la llengua valenciana, el balear i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'Universitat de València, actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la llengua valenciana i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste Joan Fuster
Característiques del Català
Vocalisme
Consonantisme
Morfologia
Sistema d'escritura
Dialectes de Català
Català septentrional, o rossellonés
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula pas per a les negacions i té la característica Salat.
Català central
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment és el català que s'ha impost a la resta de Catalunya.
Català nort-occidental
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien abans entre lo regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que lo valencià és el català occidental.
Català de transició o Tortosí
Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.
Enllaços externs
- Artícul d'Emili Miedes El Català, una variant mes de l'Occità
- Artícul de Ricart García Moya L'Occità, malsensomi de l'Institut d'Estudis Catalans
Llengües de França 
|
|---|
| Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |