Montesa

Sala capitular del castell de Montesa

Montesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia

Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel riu Canyoles en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera.

Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a continuar en la A-35. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Proximitats Valéncia. (RENFE).

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Montesa llimita en les localitats següents: L'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Canals, Enguera, Xàtiva i Vallada, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en qué despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la Edat Mija el castell.

Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà Al-Azraq en guerra en Jaume I. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de Jaume I, en 1276.

L'any 1289 el rei Alfondo III va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any 1317, data en que per desig de Jaume II es va crear l'orde monàstic-militar de Montesa com a substituta en el Regne de Valéncia de la desapareguda Orde Del temple. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa varen conseguir gran preponderància.

La vila va patir els efectes de diversos terratrémols en març i abril de 1748, i en novembre de 1755, aixina com una tràgica inundació en 1864.

Demografia

Conta en una població de 1.149 habitants segons el cens del INE de l'any 2021.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2018
1.248	1.270	1.244	1.260	1.258	1.256	1.353	1.400	1.414	1.446	1.425	1.180

Monuments

Iglésia de l'Assunció de Montesa

• Castell de Montesa . Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.

El Terratrémol de Montesa va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en 1926.

• Iglésia Parroquial. Té per titular a Nostra Senyora de l'Assunció i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del sigle XVIII i renovat en 1857.

Festes locals

Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Dèu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.

Ademés des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la semana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Silverio P Sanz Navarro	(CIC)
1983 - 1987	Antonio Moltó Sanchis	(AP)
1987 - 1991	Ricardo Bavera Vila	(PSOE)
1991 - 1995	Vicente M Olivares	(UV)
1995 - 1999	Vicente M Olivares	(UV)
1999 - 2003	José Albalat Grimaltos	(PP)
2003 - 2007	José Albalat Grimaltos	PP
2007 - 2011	José Albalat Grimaltos	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Images de satèlit i mapes

• WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [1]
• WikiMapia - Image de satèlit: [2]

Vore també

• Castell de Montesa
• Terratrémol de Montesa

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Montesa_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montesa.
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [3]
• L'Orde Militar de Montesa