Organisació dels Estats Americans

Organisació dels Estats Americanes Organización de los Estados Americanos Organização dos Estados Americanos Organisation des États Américains Organization of American Estates espanyol portugués francés anglés

Bandera {Plantilla:Emblema

Fundació 30 d'abril de 1948 Gentilici Americà/ana Panamericà/ana

Bandera de l'Organisació dels Estats Americans

     Membres Fundadors     Membres Posteriors     Encara no són Membres

L'Organisació d'Estats Americans (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que estan integrants tots els estats independents del continent americà (excepte Cuba). La OEA fon fundada pels 21 països que el 30 d'abril de 1948, durant la IX Conferencia Panamericana, subscrigueren el Pacte de Bogota.

Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes (nomenada Unió Panamericana des de l'any 1910), fundada en 1890 i que en l'any 1948 es va convertir en Secretaria General de la OEA.

Història

En l'any 1890, la Primera Conferència Internacional Panamericana, efectuada en la ciutat de Washington, va establir la Unió Internacional de les Repúbliques Americanes i la seua secretaria permanent, l'Oficina Comercial de les Repúbliques Americanes, precursora de la OEA. En l'any 1910, esta organisació es va convertir en la Unió Panamericana. El 30 d'abril de 1948, 21 nacions de l'hemisferi es varen reunir en Bogotà (Colòmbia), per a adoptar la Carta de l'Organisació dels Estats Americans, en la qual varen confirmar el seu respal a les metes comunes i el respecte a la sobirania de cada u dels països. La OEA va tindre una inauguració turbulenta, ya que l'IX Conferència Panamericana va deure ser traslladada als camps del Gimnasi Modern pels disturbis del 9 d'abril.

Estructura

Els principals òrguens de la OEA són:

• Assamblea General
• Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors
• Consell Permanent
• Secretaria General

Entre els seus organismes especialisats es troben:

• Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC)
• Consell Interamericà Econòmic i Social (CIES)
• Comité Jurídic Interamericà (CJI)
• Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
• Institut Indigeniste Interamericà (III)
• Organisació Panamericana de la Salut (OPS)

Darrere la ratificació del Protocol de Managua, un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC.

El secretari general, responsable màxim de la Secretaria General, és triat per l'Assamblea General per un periodo de cinc anys i no pot ser triat per més de dos periodos consecutius. La seu de la Secretaria General es troba en la ciutat de Washington (Estats Units), encara que també conta en oficines en atres països membres.

Objectius

Els principals objectius de l'OEA, tal com l'explica en els seus estatuts, són:

• Consolidar la pau i la seguritat en el continent
• Promoure i consolidar les democràcies representatives, respectant les polítiques de no intervenció.
• Previndre possibles causes de dificultats i assegurar l'acort pacífic de les disputes que pogueren sorgir entre els països membres
• Conseguir arribar a un acort entre els països en cas d'agressió
• Buscar la solució dels possibles problemes polítics, jurídics i econòmics que pogueren sorgir entre ells
• Promoure, a traves d'una cooperació activa, el seu desenroll econòmic, social i cultural.
• Conseguir que efectivament es llimite l'adquisició d'armes convencionals, lo que permetra que estes grans inversions de recurs es destinaren al desenroll econòmic i social dels països membres.

Membres

Els membres fundadors de la OEA foren Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba (expulsada de l'Organisació en 1962), República Dominicana, Equador, El Salvador, Estats Units, Guatemala, Haití, Hondures, Mexic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela.

Posteriorment adquiriren la condició d'estats membres: Barbados (1967), Trinitat i Tobago (1967), Jamaica (1969), Granada (1975), Surinam (1977), Dominica (1979), Santa Lucía (1979), Antigua i Barbuda (1981), Saint Vicent i les Granadines (1981), Bahames (1982), Saint Kitts i Nevis (1984), Canadà (1989), Belize (1991) i Guyana (1991).