Benimàmet

Chalet de Puchades, hui llar del jubilat, en Benimàmet

Benimàmet és una pedania de Valéncia, situada en el noroest del seu terme municipal, en el districte de Poblats de l'Oest, i que llimita pel nort i junt en el camí vell de Llíria en el municipi de Burjassot; i per l'oest a través de l'Horta en el barri de Beniferri. Al sur fins a la séquia de Mestalla, en el barri de Campanar, i a l'oest en el municipi de Paterna pel barranc d'Endolça.

Segons el cens del INE de l'any 2019, conta en una població de 14.363 habitants.

Toponímia

Escut de Benimàmet

El terme Benimàmet prové de la forma àrap Benimahaber, Benimahabar o Benimabar, provablement escrita بني محبر (Banī Maḥbar).​ No obstant, també li l'ha fet derivar de بني محمد (Banī Muḥ ammad).​ Carmen Barceló, per la seua banda, defén la forma بني محبط (Banī Maḥbit), antropónimo àrap conegut.​ En tot cas, el topònim deriva d'un antropónim format per banī («fills de») i el nom en qüestió. L'actual forma Benimàmet apareix mencionada per primera volta en l'any 1310​

Història

Es creu que en Benimàmet va poder haver un assentament romà, ya que hi ha hagut en el seu terme algunes troballes, sobretot monetaris. No obstant, solament hi ha certea de que va ser una alqueria andalusí, i a penes es té documentació anterior a la seua conquista per Jaume I d'Aragó. La seua primera menció apareix en el Llibre del Repartiment en la forma Benimahaber. En ell consta que el 21 d'agost de 1238 s'entreguen a Sanchís de Stada els bens pertanyents fins a llavors a Hibraim Alfachar.​

Fins a l'any 1882 va ser un poble independent, moment en que va ser anexionat per Valéncia d'acort en una llei que permetia a les ciutats anexionar-se a municipis limítrofs a elles en menys de 2000 habitants; a causa d'açò, en l'actualitat, el colectiu Benimàmet Poble va iniciar a finals de la década dels 90 un procés de segregació de Valéncia.

Geografia

Benimàmet es troba al noroest de la ciutat de Valéncia, i està considerat com a part de Valéncia. La superfície geogràfica és plana en gran part. Encara que, en la zona norest, en la zona de la Fira de Valéncia, s'eleva entre dèu i vint metros més que en el centre de Benimàmet, que es troba a quarantatrés msnm. Sobre la distància, es troba a cinc quilómetros en setcents metros de Valéncia.

Economia

Fira de Mostres

En tractar-se d'una ciutat dormitori, la major part dels seus habitants treballen fòra de la població, raó per la qual, en l'actualitat, tant l'indústria com l'agricultura tenen una importància marginal en l'economia de la població.

Històricament, l'activitat principal de Benimàmet va ser l'agricultura (cítrics fonamentalment) i alguna chicoteta indústria manufacturera, encara que entre els anys xixanta i huitanta del sigle XX va tindre certa importància la fabricació de mobles, particularment Sanfélix Villarrubí, a on a principis dels setanta del sigle passat va aplegar a tindre més de cent treballadors. En l'actualitat, a conseqüència de l'urbanisme desaforat que sofrix la població, les zones dedicades a l'agricultura són mínimes.

En el seu territori es troba ubicada gran part de la Fira de Mostres de Valéncia i el Velòdrom Municipal Lluís Puig.

Patrimoni

Chalet de Panach, actual biblioteca de Benimàmet

• Fira de Mostres de Valéncia
• Velòdrom Municipal Lluís Puig
• Iglésia i colege de Ave Maria i San José
• Iglésia de San Vicent Màrtir
• El Castell
• Chalet de Joanet
• Chalet de Panach

És ademés el lloc de naiximent de l'arquitecte Santiago Calatrava i del pintor miniaturista Meseguer.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benimàmet.

Benimamet