Servici públic

Un servici és l'activitat desenrollada per una institució pública o privada en la finalitat de satisfer una necessitat social determinada. Els servicis públics són el conjunt d'activitats i prestacions permeses, reservades o exigides a les administracions públiques per la llegislació en cada Estat, i que tenen com a finalitat respondre a diferents imperatius del funcionament social, i, en última instància, favorir la realisació efectiva de l'igualtat i del benestar social. Solen tindre un caràcter gratuït, ya que els costs córren a càrrec del Estat. Tenen una presència especialment significativa en els països que seguixen models polític-econòmics orientats cap al benestar social, v.g., estat social, estat del benestar, etc.

Sectors

En la vida quotidiana de qualsevol societat mijanament desenrollada podem trobar innumerables servicis públics, des dels més antics com el correu, fins als més moderns i qüestionats com la televisió.

Ells són els següents:

• Servici d'abastiment d'aigua
• Servici de biblioteca pública
• Servici d'educació
• Servici d'electricitat
• Servici d'emergència
• Servici de gas
• Servici de gestió de residus
• Servici judicial
• Servici militar
• Servici de planejament urbanístic
• Servici postal
• Servici de protecció mig ambiental
• Servici de radiodifusió pública
• Servici de sanitat
• Servici de seguritat
• Servici social
• Servici de telecomunicacions
• Servici de transport públic
• Servici de tractament d'aigües residuals
• Servici de vivenda pública

Hui en dia gràcies a la tecnologia podem nomenar també un número d'empreses modernes considerable, des de ràdio emissores i *televisoras fins a empreses d'accés a Internet entre unes atres que podrien enquadrar-se baix la definició de servici públic, encara que hi ha els qui discrepen en la seua inserció en el mateix rubre.

Servicis d'emergència

Els servicis d'emergència són una assistència immediata a la demanda dels ciutadans de tot el país que es troben en una situació de risc personal o colectiu a través d'una cridada telefònica. En Espanya el número d'emergència és 112. Els servicis d'emergència en general són les següents:

• Accident (Bombers, Policia, Paramèdics)
• Rescat (Bombers, Policia)
• Urgència mèdica (Paramèdics)
• Incendi (Bombers)
• Seguritat ciutadana (robo, agressió, violació) (Policia)
• Protecció civil (catàstrofe, terremot) (Administracions públiques, Ciutadans)

Espanya

En Espanya, 112 és el número establit per a demanar dits servicis. El Real decret 903/1997 va establir la necessitat de que els operadors de rets telefòniques públiques i de servicis de telefonia bàsica, de rets digitals de servicis integrats i de rets de telefonia mòvil automàtica, realisen les adaptacions tècniques necessàries per a permetre l'implantació del número telefònic 112 com a número únic d'accés als servicis d'atenció d'urgències en tot el territori nacional. Per una atra part establix que els ciutadans podran utilisar de forma gratuïta este número 112 per a demanar, en casos d'urgent necessitat, l'assistència dels servicis públics que es requerixquen en servici d'urgència sanitària, d'extinció d'incendis i salvament, de seguritat ciutadana i de Protecció Civil, qualsevol que siga l'Administració pública de la que depenguen.

Enllaços externs

• El mito del monopolio natural, por Thomas J. DiLorenzo, en Ludwig von Mises Institute

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Servicio público de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.