Diferència entre les revisions de "Té (beguda)"
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[File:Hojas de | + | [[File:Hojas de té.JPG|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]] |
La costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en [[China]] cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'[[Índia]], quan els portuguesos arriben ad ella en [[1497]], ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] ([[Holanda]]) cap a [[1610]], per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En [[França]] no apareix la nova beguda fins a [[1635]] o [[1636]]. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de [[Londres]] que ho varen posar de moda cap a l'any [[1657]]. El consum de té a soles va adquirir notorietat, en [[Europa]], en els anys [[1720]]-[[1730]]. Comença llavors un tràfic directe entre [[China]] i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, [[Alemanya]] preferia el [[café]] i [[Espanya]] era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot lo món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l. | La costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en [[China]] cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'[[Índia]], quan els portuguesos arriben ad ella en [[1497]], ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] ([[Holanda]]) cap a [[1610]], per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En [[França]] no apareix la nova beguda fins a [[1635]] o [[1636]]. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de [[Londres]] que ho varen posar de moda cap a l'any [[1657]]. El consum de té a soles va adquirir notorietat, en [[Europa]], en els anys [[1720]]-[[1730]]. Comença llavors un tràfic directe entre [[China]] i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, [[Alemanya]] preferia el [[café]] i [[Espanya]] era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot lo món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l. | ||
Revisió de 10:27 26 maig 2021
[[Archivo:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de 1930 com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president Roostvelt.]] El té és una infusió de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del chinenc 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es varen exportar a atres països: "cha" i "té". Algunes llengües varen prendre la forma "té", com l'espanyol o l'anglés, i atres varen prendre la forma "cha", com l'àrap شاي "shay" el portugués, el japonés, "чай"[chay]rus .
Encara que la paraula "té" s'aplica a vegades a atres infusions este artícul tracta la Camellia sinensis exclusivament
Designacions
La planta del té és un arbust. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust Camellia sinensis o Camellia viridis en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants.
Com a arbust: té moltes ramificacions, d'entre 1 i 2 metros d'alçària, pot conseguir inclús els 12 metros, encara que molt rarament. Les fulles són sempre verdes, llanceolades cap avant i inclús del revés o obloncovades, d'uns 4 cm. d'ample i entre 3 i 12 cm. de llarc, sobre les quals destaca una forta nerviació. Les flors estan en grups de 2 o 3 o be aïllades, de color blanc, inclinat cap avall, i són aromàtiques. Les flors de Camellia japonica són dreçades.
L'arbust ha creixcut silvestre a lo llarc de l'història, en Extrem Orient, encara que hui en dia es cultiva en molts llocs a banda, si es fa sobre terreny poc fèrtil, sol ser sobre una terraça. Se sol descopetar el centre i es poda per a que no supere els 2 metros d'alçària, facilitant aixina la llabor de recolecció. A partir del tercer any, les fulles poden collir-se en rendiment.
Cultiu i classificació
.jpg)
El té prové principalment de la China continental, Índia, Sri Lanka, Taiwan, Japó, Nepal, Austràlia i Kenya. Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. Camellia sinensis és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat.
Varietats de té
- Té blanc - fulles jóvens (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver segut protegits del sol per a evitar la formació de clorofila.
- Té vert - sense oxidació. És el preferit en Àsia, té vert és aixina denominat perque les fulles se sequen i són fragmentades ràpidament despuix de ser arreplegades. El té fet d'estes fulles és temperat i més fresc en el sabor que atres tipos de té. A causa d'açò, el té vert generalment no se servix en llet ni sucre. Alguns tipos de té vert són Gunpowder, Sencha, i Gyokuro, un té japonés també conegut com a té de rosada de perla.
- Kukicha o Té d'hivern - Fulles velles torrades sobre foc. Popular com a aliment macrobiòtic en Japó.
- Oolong (烏龍茶) - en un grau d'oxidació mig. El té del té oolong té característiques dels té negre i vert. Les seues fulles són fermentades prop de la mitat del temps de l'empleat en el té negre. Molta de la producció del món del té és de té oolong i prové de la província de Fukien de China, a on es va originar. El té de Formosa, denominat per al nom anterior de Taiwan, és considerat per molts el té més fi de t'oolong.
- Té negre - oxidació substancial. Realment un té marró, rogenc i fosc quan es fa, el té negre totalment condimentat és popular en nacions Occidentals. És té molt processat i més fort condimentat. Després que les fulles es trien, es fermenten en el sol obert sent secat abans. La grandària dels fulls de té determina la graduació de té negre. Les varietats negres comunes del té inclouen Ceilà, Assam, i Darjeeling, considerat per molts el té negre més fi.
- Pu-erh (普洱茶), també nomenat té roig - és una subclasse del té negre de color rogenc, Pu-erh és un producte inusual atés que solen estacionar-se per un periodo de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal en China.
- Chong Cha (虫茶) - lliteralment "té cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China.
Producció del té
Les fulles de té es processen per a produir el té vert o negre. La fabricació del té negre escomença en el procés de “dessecat” de les fulles, siga en forma natural o en aire calent. Després del dessecat, hi ha que passar el material entre els rodells per a escórrer els sucs i colpejar-ho per a trencar les fulles. Posteriorment se cernen i es fermenten per a conseguir la calitat del producte final. Llavors, cal secar, graduar i classificar el té fermentat per a empaquetar-ho. El té vert es prepara calfant les fulles, siga en plats calents o en vapor, les fulles se ruglonen en el rodell, es calfen i es ruglonen una atra vegada, per a conseguir la calitat desijada.
La producció del té pot causar alguns rebujos gaseosos de l'operació de secat. Estes emissions tenen poca importància comparades en les descàrregues de les calderes a carbó o petròleu que s'utilisen per a produir el vapor. Els rebujos líquits procedents de les operacions de neteja són, igualment, de poca importància.
Sals minerals i principis actius del té: teofilina
Les sals minerals en el té són de sodi, potassi, i níquel. També conté coure i ferro, silici, alumini, magnesi, fòsfor i calci, encara que algunes d'elles perden la seua solubilitat en l'envelliment de les fulles.
Un atre dels continguts importants del té és el flúor, conegut protector de les dents. L'oli essencial destilat del té és de color groc i posseïx un forta olor, que és la causa dels aromes del té. Conté el té tanins catéquics i derivats polifenólics, com els flavonoides kenferol, quercetol i miricetol.
Els components més coneguts del té, i els més apreciats pel seu efecte, són sens dubte les bases xàntiques, la principal d'elles és la cafeïna, també conté teofilina i teobromina. La presència de vitamines en el té és mínima pero constituïxen un enriquiment de la beguda al contindre vitamines del tipos A, B, C, E i P.
Es considera que el té en major cantitat de principis actius altament benèfics per a la salut humana és el te vert.
Història
La costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en China cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'Índia, quan els portuguesos arriben ad ella en 1497, ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a Amsterdam (Holanda) cap a 1610, per iniciativa de la Companyia de les Índies Orientals. En França no apareix la nova beguda fins a 1635 o 1636. En Anglaterra, el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de Londres que ho varen posar de moda cap a l'any 1657. El consum de té a soles va adquirir notorietat, en Europa, en els anys 1720-1730. Comença llavors un tràfic directe entre China i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. França consumia molt poc, Alemanya preferia el café i Espanya era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot lo món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l.
En Anglaterra aplegà a totes les classes socials, pobres i rics el bevien. Inclús es diu que va reemplaçar a la ginebra (molt requerida per les classes baixes angleses), En Chile el consum del té és igual de popular com en Anglaterra, sent actualment el major consumidor per càpita d'Amèrica Llatina. Hui, el prendre té és una de les característiques del Regne Unit. Encara que en China es prenia el té des de molt abans, hui en dia és pres per més gent que en qualsevol atre país del món.
Miscelànea
- El primer en patentar una bossa de té fon Thomas Lipton.
- El té gelat fon inventat en la Fira Mundial de 1904 en Saint Louis per Richard Blechynden. Blechynden no conseguia vendré el té esperat a causa de la calor, per això va mesclar gèl en el té.
- La beguda favorita del capità Jean-luc Picard de Star Trek és la mescla de Té Earl Ramat.
- Les sublevacions com el motí del té en Boston varen provocar l'inici de la guerra d'independència dels Estats Units d'Amèrica.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/té de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.