Diferència entre les revisions de "Josep Boronat i Gisbert"
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Publicacions == | == Publicacions == | ||
| − | * ''Pomell de Valencianitat'' ([[1987]]). Editat per [[ADIA]]. Llibre sobre investigacions dedicades a la [[llengua valenciana]] i les senyes | + | * ''Pomell de Valencianitat'' ([[1987]]). Editat per [[ADIA]]. Llibre sobre investigacions dedicades a la [[llengua valenciana]] i les senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy. |
* ''Fono'' ([[2000]]). Ed. Lo Rat Penat. Tractat sobre la fonologia de la llengua valenciana | * ''Fono'' ([[2000]]). Ed. Lo Rat Penat. Tractat sobre la fonologia de la llengua valenciana | ||
* ''La [[Llengua Valenciana]]: nom, autoctonia, entitat'' ([[2002]]). Editat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. | * ''La [[Llengua Valenciana]]: nom, autoctonia, entitat'' ([[2002]]). Editat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. | ||
Revisió de 09:19 19 oct 2018
Josep Boronat i Gisbert naixqué en Alcoy, el 16 de maig de 1922, va faltar en la ciutat de Valéncia el 18 de giner de 2002 quan anava a complir els 80 anys d'edat.
Estudià Magisteri, Filosofia i Teologia en la Congregació Salesiana, i Ciències Químiques en l'Universitat de Valéncia-Estudi General.
Dedicació professional
Fon director dels coleges Sant Joan Bosco i Sant Antoni Abat. Dedicà bona part de sa vida a l'ensenyança, com a Mestre Nacional des de l'any 1941, i com a Llicenciat de Ciències Químiques des de 1959, en coleges de la Congregació Salesiana a la que va pertànyer i en la que fon ordenat sacerdot en 1954.
En Alacant, fon Decà del Colege Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, elegit en 1980.
Govern preautonòmic
Membre de la Comissió Mixta de Bilingüisme del Govern Valencià preautonòmic en 1979, a on va defendre la llengua valenciana en uns temps difícils, l’entrada de la democràcia i la preautonomia valenciana. En el temps en que estigué en la Comissió Mixta destacà per la seua defensa de l'incorporació de la llengua valenciana al sistema d'ensenyança.
Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) des de l'any 1979 fins a la seua mort.
Fon u dels pares de les Normes d'El Puig per a la llengua valenciana en 1981. Firmant de les mateixes, pronuncià el discurs de l'acte protocolari en el Monasteri d'El Puig.
Ponent en representació de la llengua valenciana en la Semana Bibliogràfica de les Llengües Ibèriques, en Lugo, en l'any 1981.
Grup Cultural Ilicità
President dels Cursos de llengua valenciana del Grup Cultural Ilicità en 1982 junt a n' Antònia Vila Ferri.
El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia, d'Elig li concedí la «Palma Dorada» en 1985. Posant en el I Congres de la Llengua Valenciana d'Elig, en 1986, en la ponència "Lèxic Químic en el Valencià".
Lo Rat Penat
L'institució Lo Rat Penat, en l'any 1986, li va concedir la Medalla del Centenari de tan valenciana institució. Fon mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de Lo Rat Penat en els anys 1987 i 1988.
Consell Valencià de Cultura
Des de l'any 1992 fon Membre del Consell Valencià de Cultura fins a la seua mort en l’any 2002. Valencianiste fervent i defensor a ultrança de la cultura valenciana, fon u dels membres del Consell Valencià de Cultura (CVC) que es va opondre al polèmic dictamen llingüístic del CVC pel seu marcat caràcter catalaniste que denigrava a la llengua valenciana.
Fon President de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia i president de la Plataforma Normes d'El Puig. En l'any 2001 va rebre el Premi "Maulet" per part de Jóvens Nacionalistes.
El CJAV
Va rebre un homenage en l’entrega d’un premi i una placa per part del Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes per la seua actitut de defensa de la llengua valenciana i la seua oposició al Dictamen del CVC, junt als atres 2 companyons en el Consell Valencià de Cultura.
Uns atres aspectes de sa vida
Descobridor de la placa commemorativa del 20º Aniversari de les Normes d'El Puig el 7 de març de 2001, pronunciant al mateix temps el seu discurs commemoratiu.
Mai va oblidar el seu Alcoy natal, que visitava constantment i a on conservava sa casa del Carrer Casablanca, a pesar de que residia des de feya anys en Valéncia ciutat. Va escriure numerosos artículs sobre temes alcoyans en la prensa d’Alcoy, Valéncia i Alacant.
Fon un home que sempre a lo llarc de la seua vida va fer gala de la seua alcoyania i valencianitat. En les seues pròpies paraules: “Soc valencià d'Alcoy, soc valencià del sur”.
Publicacions
- Pomell de Valencianitat (1987). Editat per ADIA. Llibre sobre investigacions dedicades a la llengua valenciana i les senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.
- Fono (2000). Ed. Lo Rat Penat. Tractat sobre la fonologia de la llengua valenciana
- La Llengua Valenciana: nom, autoctonia, entitat (2002). Editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Josep Boronat escrigué numerosos artículs en diferents periòdics i diaris d'Alcoy, de la ciutat de Valéncia i d'Alacant.
El topònim "Alcoy"
Vaig procurar informar-me, per si havia algun motiu o alguna rao per a que, escrivint en llengua valenciana, haguerem de fer-ho aixi. No he trobat ninguna rao, ningu motiu valit. En canvi, he comprovat que ne temin molts que reafirmen l'escriure ALCOY com a grafia correcta en llengua valenciana.
El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castellà com a llengua oficial, en força del Decret del 29 de juny de 1707, en el que Felip V derogava els antics Furs de Valencia, com tambe els d'Arago. Abans i despres del Decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY.
Des de temps de Jaume el Conqueridor, rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY. He intetat trobar una atra grafia que s'haguera generalisat durant algun temps, sense exit. Sempre ALCOY.
Jaume I escriu: “…car si Penacal se perdia, que no gosaria hom anar a Conssentayna, ne a Alcoy, ne a les partides de Xexona, ne Alacant per ningun lloch, e seria gran desconort dels Cherstians” Jaume I escriu ALCOY. (En “Cronica o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Jacme…, 1557, fol XCVI).
En l'Archiu de la Corona d'Arago tenim constatacio documental de donacions fetes poc despres de la rendicio d'Alcoy, i d'atres documents: en tots, escrit aixina, ALCOY.Referències
- ↑ La Gran Estafa de l'AVLL. Garcia Sentandreu, J. Granada 3. Ed. cit. 2008, pàgina 167. Valéncia.