Diferència entre les revisions de "Palmira"
m (→Història) |
m (→Història) |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En l'any [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]]. | En l'any [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]]. | ||
| − | Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]]. | + | Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En l'any [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]]. |
[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]]. | [[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]]. | ||
Revisió de 11:20 2 set 2018
Palmira (en àrap تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de Síria, en l'actual província de Homs a 3 km de la moderna ciutat de Tedmor o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula aramea "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat a soles persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'Imperi de Palmira baix l'efímer regnat de la reina Zenobia, entre els anys 268 - 272.
Palmira fon elegida com a Patrimoni de l'Humanitat en l'any 1980. El 20 de juny de l'any 2013, l'Unesco inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la Guerra Civil Síria i l'Estat Islàmic.
Història
En el veïnat de l'oasis d'Afqa es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de Mari. En la Bíblia es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la Mar Morta). Durant el predomini dels seléucits en Síria, Palmira conseguí la seua independència.
En l'any 41 a. C. els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de Marc Antoni a l'atre costat del Éufrates. En el sigle I a. C. Síria s'havia convertit en província romana i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la ruta de la seda. «Independent entre dos Imperis», la definix Plini el Vell.
Despuix d'una visita, l'emperador Adriano otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a Palmyra Hadriana. Despuix de la captura en l'any 260 de l'emperador romà Valeriano en la guerra contra els sasànits, Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador Septimio Odenato. Despuix del seu assessinat en l'any 267, la seua viuda Zenobia en nom del seu fill Vabalato, establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per Síria i el Líban. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'Imperi Romà, conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a Egipte. En l'any 272 fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà Aureliano qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en Tibur. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any 273.
Diocleciano reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any 634 fon presa pels musulmans i en l'any 1089 fon completament destruïda per un terremot.
Galeria
Decumanus (avinguda).
Tetrapylon, en Palmira.
Teatre romà en Palmira.
- 40 adC.jpg
La República Romana i lo món conegut despuix de la fi de la guerra.
Temple de Bel, en Palmira.
Posta de sol en Palmira.
Panorama de Palmira.
Vista panoràmica de les ruines de Palmira.
Temple de Bel, en Palmira.
Arc monumental, en Palmira.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Palmira de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palmira.