Diferència entre les revisions de "Oli vegetal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Vegetable oil in plastic bags for sale - Thailand.JPG|thumb|200px|Olis vegetals en bosses de plàstic per a la venda, en la [[província de Samut Prakan]], [[Tailàndia]].]]
 
[[Archiu:Vegetable oil in plastic bags for sale - Thailand.JPG|thumb|200px|Olis vegetals en bosses de plàstic per a la venda, en la [[província de Samut Prakan]], [[Tailàndia]].]]
  
El '''oli vegetal''' és un [[compost orgànic]] obtingut a partir de [[llavor]]s o atres parts de les [[planta]]s en que els seus [[Teixit (biologia)|teixits]] s'acumula com a font de [[energia]].
+
L''''oli vegetal''' és un [[compost orgànic]] obtingut a partir de [[llavor]]s o atres parts de les [[planta|plantes ]]en que els seus [[Teixit (biologia)|teixits]] s'acumula com a font de [[energia]].
  
 
Alguns no són aptes per a consum humà, com el de ricino o [[cotó]].<!-- el de *colza sí s'usa per a consum humà -->
 
Alguns no són aptes per a consum humà, com el de ricino o [[cotó]].<!-- el de *colza sí s'usa per a consum humà -->
  
Com totes les [[grassa]]s està constituït per [[glicerina]] i tres [[àcits grassos]].
+
Com totes les [[grassa|grasses]] està constituït per [[glicerina]] i tres [[àcits grassos]].
  
 
== Fonts ==
 
== Fonts ==
 
L'oli vegetal pot provindre de fruts o llavors com:
 
L'oli vegetal pot provindre de fruts o llavors com:
* La [[oliva]] (frut del [[olivera]])
+
* L'[[oliva]] (frut de l'[[olivera]])
 
* El [[girasol]]
 
* El [[girasol]]
 
* La [[soja]]
 
* La [[soja]]
Llínea 15: Llínea 15:
 
* El [[sésam]]
 
* El [[sésam]]
 
* El [[maní]] ([[cacau]])
 
* El [[maní]] ([[cacau]])
* El [[arròs]]
+
* L'[[arròs]]
* El [[oli de dacsa|dacsa]]
+
* L'[[oli de dacsa|dacsa]]
 
* El [[Linumbienne|lli]] ([[oli de linaza]])
 
* El [[Linumbienne|lli]] ([[oli de linaza]])
 
* El [[cartamo]]
 
* El [[cartamo]]
 
* El [[cànem]]
 
* El [[cànem]]
 
* La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''nadian '''o'''il '''l'''ow '''a'''cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà.
 
* La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''nadian '''o'''il '''l'''ow '''a'''cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà.
* La [[armela]]
+
* L'[[armela]]
* La [[anou (frut de l'anouer)|anou]]
+
* L'[[anou (frut de l'anouer)|anou]]
* La [[avellana]]
+
* L'[[avellana]]
 
* Les pepites de [[raïm]]
 
* Les pepites de [[raïm]]
 
* Les llavors de [[rosella]]
 
* Les llavors de [[rosella]]
Llínea 29: Llínea 29:
 
* El [[Ricinus communis|ricino]]
 
* El [[Ricinus communis|ricino]]
  
Segons el Departament d'Agricultura d'Estats Units el consum mundial en l'any 2007/08 d'olis vegetals va ser:
+
Segons el Departament d'Agricultura d'[[Estats Units]] el consum mundial en l'any 2007/08 d'olis vegetals va ser:
  
 
{| border="0"
 
{| border="0"
Llínea 53: Llínea 53:
  
 
== Us alimentari ==
 
== Us alimentari ==
Molts olis vegetals són preferibles a les grasses animals per al consum humà. Açò es deu a que són rics en [[àcits grassos]] mona o poliinsaturats, una qualitat molt important per a la transformació de greix en l'organisme humà. No obstant, alguns olis vegetals contenen una elevada proporció de [[greixos saturats]] ([[oli de coco|coco]] i [[oli de palma|palma]]). En l'actualitat és obligació del fabricant de productes en que aparega l'oli vegetal advertir-ho en el [[ròtul|etiquetat]]. A voltes esta advertència es fa referint-se a l'oli utilisat, encara que en atres casos s'advertix simplement de que el producte conté olis vegetals, sense especificar. De manera que la gent pot parar de comprar estos productes, en la generalment justificada sospita de que es pretén ocultar que en la seua composició és important la presència de greixos saturats d'olis de coco o de palma.
+
Molts olis vegetals són preferibles a les grasses animals per al consum humà. Açò es deu a que són rics en [[àcits grassos]] mono o poliinsaturats, una qualitat molt important per a la transformació de greix en l'organisme humà. No obstant, alguns olis vegetals contenen una elevada proporció de [[greixos saturats]] ([[oli de coco|coco]] i [[oli de palma|palma]]).  
 +
 
 +
En l'actualitat és obligació del fabricant de productes en que aparega l'oli vegetal advertir-ho en el [[ròtul|etiquetat]]. A voltes esta advertència es fa referint-se a l'oli utilisat, encara que en atres casos s'advertix simplement de que el producte conté olis vegetals, sense especificar. De manera que la gent pot parar de comprar estos productes, en la generalment justificada sospita de que es pretén ocultar que en la seua composició és important la presència de greixos saturats d'olis de coco o de palma.
  
 
== Atres usos ==
 
== Atres usos ==
 
La major part dels olis vegetals s'usen per a alimentar el [[ganado]]. L'oli vegetal més usat per a consum humà és el de [[oli de girasol|girasol]].
 
La major part dels olis vegetals s'usen per a alimentar el [[ganado]]. L'oli vegetal més usat per a consum humà és el de [[oli de girasol|girasol]].
  
El [[oli de palma]], que és sòlit a temperatura ambiente, s'usa especialment para [[sabons]] i [[cosmètic]]s.
+
El [[oli de palma]], que és sòlit a temperatura ambiente, s'usa especialment per a [[sabons]] i [[cosmètic]]s.
  
 
La major part del [[oli de colza]] produït en [[Europa]] s'usa per a producció de [[biodiésel]], encara que pot ser produït en uns atres com el de [[girasol]] o el de [[cànem]]. Encara que també s'ha estés l'us d'estos olis vegetals com [[combustible]]s per als [[motors diésel]].
 
La major part del [[oli de colza]] produït en [[Europa]] s'usa per a producció de [[biodiésel]], encara que pot ser produït en uns atres com el de [[girasol]] o el de [[cànem]]. Encara que també s'ha estés l'us d'estos olis vegetals com [[combustible]]s per als [[motors diésel]].
Llínea 78: Llínea 80:
 
El método '''químic''' utilisa [[dissolvent]]s químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el [[Hexano]].
 
El método '''químic''' utilisa [[dissolvent]]s químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el [[Hexano]].
  
Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o les animals; pel seu contingut en [[greixos trans|àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.
+
Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o els animals; pel seu contingut en [[greixos trans|àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 19:19 25 set 2016

Olis vegetals en bosses de plàstic per a la venda, en la província de Samut Prakan, Tailàndia.

L'oli vegetal és un compost orgànic obtingut a partir de llavors o atres parts de les plantes en que els seus teixits s'acumula com a font de energia.

Alguns no són aptes per a consum humà, com el de ricino o cotó.

Com totes les grasses està constituït per glicerina i tres àcits grassos.

Fonts

L'oli vegetal pot provindre de fruts o llavors com:

Segons el Departament d'Agricultura d'Estats Units el consum mundial en l'any 2007/08 d'olis vegetals va ser:

Soya 37,54 MMT (millons de tonellades)
Palma 41,31 MMT
Colza 18,24 MMT
Girasol 9,91 MMT
Cacau o maní 4,82 MMT
Llavor de cotó 4,99 MMT
Os de palma 4,85 MMT
Coco 3,48 MMT
Oliva 2,84 MMT

Us alimentari

Molts olis vegetals són preferibles a les grasses animals per al consum humà. Açò es deu a que són rics en àcits grassos mono o poliinsaturats, una qualitat molt important per a la transformació de greix en l'organisme humà. No obstant, alguns olis vegetals contenen una elevada proporció de greixos saturats (coco i palma).

En l'actualitat és obligació del fabricant de productes en que aparega l'oli vegetal advertir-ho en el etiquetat. A voltes esta advertència es fa referint-se a l'oli utilisat, encara que en atres casos s'advertix simplement de que el producte conté olis vegetals, sense especificar. De manera que la gent pot parar de comprar estos productes, en la generalment justificada sospita de que es pretén ocultar que en la seua composició és important la presència de greixos saturats d'olis de coco o de palma.

Atres usos

La major part dels olis vegetals s'usen per a alimentar el ganado. L'oli vegetal més usat per a consum humà és el de girasol.

El oli de palma, que és sòlit a temperatura ambiente, s'usa especialment per a sabons i cosmètics.

La major part del oli de colza produït en Europa s'usa per a producció de biodiésel, encara que pot ser produït en uns atres com el de girasol o el de cànem. Encara que també s'ha estés l'us d'estos olis vegetals com combustibles per als motors diésel.

L'oli vegetal també es pot utilisar com a combustible en vehículs híbrits o adaptats(melkin).[1]

Obtenció

L'oli vegetal es pot obtindre mecànica o químicament, i generalment s'usa alguna combinació d'abdós tècniques.

En el método mecànic les llavors i fruts oleaginosos se someten a un procés de prensage. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al ganado, per ser un producte molt ric en proteïnes. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de refinament.

El método químic utilisa dissolvents químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el Hexano.

Els olis hidrogenats es formen a partir de oli i hidrogen. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a pressiones elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en grasses o en una substància semisòlida (cridada sagí vegetal) en la que s'elaboren les margarinas. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de colesterol en sanc, molt més que els greixos vegetals o els animals; pel seu contingut en àcit grassos trans. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons