Àustria

República d'Àustria

Escut de Àustria Bandera Escut

Lema: Cap himne nacional: Land der Berge, Land am Strome   Situació de Àustria   Capital  • Població  • Coordenades Viena 48° 12′ N, 16° 21′ E ciutat més poblada Viena Idioma oficial Alemà Forma de govern República democràtica President Canceller Heinz Fischer Werner Faymann Independència  • Tractat de l'Estat d'Àustria 27 de juliol de 1955 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 113º 83.871 km² km2 1,3% 2.558 km Població  • Total  • Densitat Lloc 92º 8.214.160 97 hab/km2 PIB (nominal)  • Total  • PIB per càpita n/d PIB (PPA)  • Total (2008)  • PIB per càpita Lloc 36º US$ 317.007 millons n/d IDH (2013) 0,881 (21º) – Molt Alt Moneda Euro ‎Gentilici Austríac, austríaca Fus horari  • en estiu UTC+1 UTC+2 Domini Internet .at Prefix telefònic +43 Prefix radiofònic OEA-OEZ Còdic ISO 040 / AUT / AT Membre de: ONU, OCDE, OSCE, COE

Àustria (en alemà, Österreich; nom oficial: República d'Àustria, Republik Österreich) és un país d'Europa central, organisat com una república federal parlamentaria, membre de l'Unió Europea des de 1995. País sense frontera marítima, Àustria compartix fronteres en Alemanya, República Checa, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Itàlia, Suïssa i Liechtenstein.

Toponímia

Primer escrit en el mot "ostarrichi" (encercolat en roig). En l'Àustria moderna s'honora este document, datat en l'any 996, com a document fundacional de la nació.

El nom alemà Österreich deriva de l'alemà antic Ostarrîchi, el qual apareix escrit per primera vegada en el "document Ostarrichi" de 996. Esta paraula és provablement una traducció del llatí medieval orientalis Marchia en un dialecte local (Baviera). El nom significa "frontera oriental". Àustria va ser una prefectura de Baviera creada en l'any 976. La paraula "Àustria" és una llatinisació del nom alemà i va ser registrada per primera vegada en el sigle XII.

Friedrich Heer, un dels historiadors més importants d'Àustria en el sigle XX, va afirmar en el seu llibre Der Kampf um die identitat Österreichische (La lluita sobre la identitat d'Àustria), que la forma germànica Ostarrichi no era una traducció de la paraula llatina, si no que abdós mots són el resultat de la derivació d'un terme molt més antic originari de les llengües cèltiques de l'antiga Àustria: fa més de 2.500 anys, la major part del país actual era nomenat Norig per la població celta (cultura de Hallstatt), d'acort en Heer, "no-" o "nor-" signifiquen "est" o "oest", mentres que "-rig" està relacionat en el modern Reich alemà, que significa "regne". En conseqüència, Norig essencialment significaria Ostarrichi i Österreich, per tant Àustria. El nom celta va ser llatinisat eventualment com a Noricum després que els romans varen conquistar la zona que envolta la major part de l'actual Àustria, aproximadament en l'any 15 aC. Noricum més tart es va convertir en província romana a mijans del sigle primer. Regio australis i la forma llatina Austria són neologismes de l'Edat Mija.

La designació oficial és la República d'Àustria (Republik Österreich). Després de la caiguda de l'Imperi austrohongarés del 1918 se nomenà 'Estat alemà d'Àustria pero després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye va haver de canviar el nom a "Republik Österreich" "República d'Àustria". El nom "Republik Deutsch-Österreich" es pot trobar a sagells i diners de principis dels anys 20. El nom es va tornar a canviar durant el règim fasciste (des de l'any 1934 fins a l'any 1938) a Estat Federal d'Àustria (Bundesstaat Österreich), pero va tornar a ser el mateix en la independència i la "Segona República Austríaca" (1955 – actualitat). Pero Àustria també té atres idiomes, com per eixemple el serbocroat, l'eslové o l'hongarés.

Història

En temps prehistòrics, la terra d'Europa central que és ara Àustria va ser ocupada abans de la romanisació per diverses tribus celtes. Va estar habitada inicialment per iliris, a els que més tart se sumarien celtes procedents del nort. El regne celta de Noricum va ser reivindicat per l'Imperi romà com a província. A partir de l'any 15 a. C. va passar a ser una província del Imperi romà.

En la decadència de l'Imperi (sigle IV), huns, gots, llombarts i vàndals varen creuar la frontera en vàries ocasions. Despuix de la caiguda de l'Imperi romà, la zona va ser invadida pels bàvars, eslaus i àvars.

Alta Edat Mija

Durant el periodo de les grans migracions, els eslaus, més específicament els actuals eslovens, varen emigrar als Alps en iniciar-se l'expansió dels [àvar]]s en el sigle VII, mesclant-se en la població celto-romànica, i varen establir el regne de Karantania, que comprenia gran part del territori austríac de l'est i central. Mentres, la tribu germànica dels bàvars s'havia fet fort en els sigles V i VI en l'oest del país i en Baviera, mentres que l'actual Vorarlberg havia segut fundat pels alamans. Estos grups es varen mesclar en la població retorromànica.

Baix la pressió dels àvaros, Karantania va perdre la seua independència davant Baviera en 745 i va passar a ser un margraviat. Durant els sigles següents, els assentaments bavars varen descendir pel Danubi i varen ascendir pels Alps, un procés pel qual Àustria va passar a ser el país de parla germana que és hui en dia.

Els bàvaro varen passar a estar baix el control dels carolingis i, en conseqüència, varen formar un Ducat del Sacre Imperi Romà Germànic. El Duc Tasiló III de Baviera, que volia mantindre l'independència bàvara, va ser derrotat i el poder va passar a Carlemany en 788.

Carlemany

Carlemany va conquistar la zona en 788 i va encorajar a la colonisació i el cristianisme. Com a part oriental de l'imperi Franco, els principals àmbits que ara comprenen Àustria varen ser llegats a la casa de Babenberg. La zona era coneguda com la Marchia Orientalis i va ser entregada a Leopoldo I d'Àustria en 976.

El primer vestigi en el nom d'Àustria és de 996, en el que està inscrit com Ostarrîchi, referint-se al territori de la marca dels Babenberg. El terme occidental "Àustria" no és històricament determinat, encara que, segons pareix, és una traducció de "Marchia orientalis", que només va aplegar molt més vesprada.

En la Edat Mija, el Imperi carolingi es va establir en la regió. Des del sigle X al XIII Àustria va estar baix el domini dels Babenberg, que varen ser succeïts per la casa dels Habsburc, l'història dels quals a partir d'este moment i fins al final de la Primera Guerra Mundial es fon en la d'Àustria.

Els següents sigles es caracterisen en primer lloc per la conformació del país. En 1156 el Privilegium Minus Austria eleva al territori a la categoria de ducat. En 1192, la família Babenberg també va adquirir el ducat d'Estiria.

En la mort de Federico II en 1246, la llínea Babenberg es va extinguir. Otakar II de Bohèmia va controlar efectivament la Prúsia d'Àustria, Estiria i Carintia. El seu regnat va aplegar al seu fi en ser derrotat en Dürnkrut per Rodolf I d'Habsburc en 1278. D'allí en avant, fins a la Primera Guerra Mundial, Àustria va ser en gran partix l'història de la seua dinastia gobernant, els Habsburc.

Habsburc

Escude d'armes d'un Emperador Habsburc.

En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen començar a acumular atres províncies en les proximitats del Ducat d'Àustria. En 1438, el duc Alberto V d'Àustria va ser elegit com a successor del seu sogre, el emperador Segismundo. Encara que el propi Alberto només va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.

Aixina mateix, els Habsburc varen començar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En 1477, el archiduc Maximiliano, fill únic de l'emperador Federico III, es va casar en l'hereua de Borgonya i, per lo tant, va adquirir la major part dels Paisos Baixos per a la família. El seu fill Felipe el Bell, casat en Juana la Loca, hereua de la Corona de Castella i de Aragó, va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En 1526, a raïl de la batalla de Mohács, els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de Bohèmia i d'Hongria no ocupada pels otomans va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la cridada Guerra Llarga de 1593 a 1606.

Archiu:Àustria Hungary ethnic es.svg

Mapa ètnic de l'Imperi Austrohúngaro en 1910.

En els sigles XVII i XVIII els Habsburc varen ampliar enormement els seus territoris davant la descomposició del poder otomà (1699 i 1718), i els repartiments de l'herència hispana (1713-1714) i de Polònia (1772 i 1795). Els regnats de María Teresa I (1740-1780) i del seu fill José II (1765-1790) varen ser un periodo de gran desenroll social