Diferència entre les revisions de "Cassino Antic de Castelló"
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El Real Cassino Antic de Castelló, apart de ser un edifici emblemàtic, és una entitat cultural de la ciutat de Castelló de la Plana. S'han complit més de dos sigles de l'existència del Real Cassino Antic de Castelló. | + | [[Image:Casinox.jpg|thumb|Cassino]] |
| + | El '''Real Cassino Antic de Castelló''', apart de ser un edifici emblemàtic, és una entitat cultural de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. S'han complit més de dos sigles de l'existència del Real Cassino Antic de Castelló. | ||
== L'edifici == | == L'edifici == | ||
| − | L'edifici de la [[Porta del Sol de Castelló]], conegut com a ''Palau de Francesc Tirado'' és un palau del sigle XVIII que va ser remodelat l'any [[ | + | L'edifici de la [[Porta del Sol (Castelló)|Porta del Sol de Castelló]], conegut com a ''Palau de Francesc Tirado'' és un palau del [[sigle XVIII]] que va ser remodelat en l'any [[1922]] per l'arquitecte castellonenc, Francesc Maristany Casajuana. Més tart, tornaria a reformar-se: en [[1948]] despuix de la [[Guerra Civil]], en [[1967]] i per últim, en l'any [[2004]]. |
| − | L'edifici conta en coleccions d'afamades pintures, una biblioteca, sales de llectura, sala de visites, sala de conferències i un saló en | + | L'edifici conta en coleccions d'afamades pintures, una biblioteca, sales de llectura, sala de visites, sala de conferències i un saló en fumeral a on se realisen tertulies, concerts i presentacions, ademés d'un club de billar i atres jocs d'encert. També dispón d'una terraça ajardinada, restaurant i cafeteria d'accés públic. |
| − | El Saló Pompeyà i el saló central en capacitat per a 250 persones ocupen la primera planta de l'edifici, mentres que en la segona se troba la biblioteca, una sala d'ordenadors, un espai per a audiovisuals i el saló taurí. En la segona planta n'hi han tres sales destinades al joc dels escacs, dominó, bridge i mus. | + | El Saló Pompeyà i el saló central en capacitat per a 250 persones ocupen la primera planta de l'edifici, mentres que en la segona se troba la biblioteca, una sala d'ordenadors, un espai per a audiovisuals i el saló taurí. En la segona planta n'hi han tres sales destinades al joc dels [[escacs]], [[dominó]], [[bridge]] i [[mus]]. |
L'espai estrela se troba en el terrat, dominat per la gran torre que caracterisa a l'edifici i d'a on se poden obtindre bones vistes del centre de Castelló. | L'espai estrela se troba en el terrat, dominat per la gran torre que caracterisa a l'edifici i d'a on se poden obtindre bones vistes del centre de Castelló. | ||
| − | Passejar per l'interior de l'edifici del Real Cassino Antic es repassar l'història de la capital de la Plana i gojar d'un patrimoni artístic de gran valor. Les seues parets lluïxen pintures en més de xixanta obres d'afamats pintors com: Francisco Vidal Serrulla, José Sábat Meliá, [[Joan Batiste Porcar]] Ripollés o Rafael Sanchis Yago, entre atres. | + | Passejar per l'interior de l'edifici del Real Cassino Antic es repassar l'història de la capital de la Plana i gojar d'un patrimoni artístic de gran valor. Les seues parets lluïxen pintures en més de xixanta obres d'afamats pintors com: [[Francisco Vidal Serrulla]], [[José Sábat Meliá]], [[Joan Batiste Porcar]], [[Juan García Ripollés|Ripollés]] o [[Rafael Sanchis Yago]], entre atres. |
| − | Els murals que decoren les parets també mereixen especial atenció, en obres de Díaz Naya, Ramón Catalán, Mingol | + | Els murals que decoren les parets també mereixen especial atenció, en obres de Díaz Naya, Ramón Catalán, Mingol i Soler Blasco, representant personages i païsages propis de Castelló, com [[Tombatossals]] o les [[Agulles de Santa Àgueda]]. |
| + | |||
| + | El Cassino ha segut centre de les tertúlies i penyes més importants de Castelló. | ||
== L'entitat cultural == | == L'entitat cultural == | ||
| − | L'entitat cultural del Cassino Antic és la més antiga d'Espanya. | + | L'entitat cultural del Cassino Antic és la més antiga d'[[Espanya]]. El [[19 de març]] de l'any [[1814]], davant l'aprovació del nou decret sobre "Llibertat d'associació", un grup de castellonencs encapçalats per Francesc Giner i Feliu, Baró de Benicàssim, varen constituir la societat ''Casino de Castellón''. |
| + | |||
| + | La seua primera sèu va estar en el carrer Cavallers situada en el propi domicili del seu president, Francesc Giner, Baró de Benicàssim, va permanéixer allí durant díhuit anys, fins a ser traslladada als quatre Cantons del carrer d'Enmig en [[1832]] i en l'any [[1865]], l'entitat es va traslladar a l'emblemàtic edifici de la Porta del Sol, la mansió de Miquel Tirado, un edifici noble del [[sigle XVII]]. | ||
| + | |||
| + | La societat ha cedit els mils de llibres de la seua biblioteca a l'[[Universitat Jaume I]] per a que els ciutadants puguen tindre accés al seu ampli catàlec. | ||
| − | + | En l'any [[2014]], en motiu del seu segon centenari, el rei [[Felip VI]] va concedir a l'entitat l'estatus de real, per lo que va passar a denominar-se '''Real Cassino Antic de Castelló'''. | |
== El club de billar == | == El club de billar == | ||
| − | El semisòtol del reformat Palau de Francisco Tirado alberga una gran sala de billar en 4 taules calefactades a on entrena el Club de Billar del Cassino Antic, pertanyent a la Divisió d'Honor de la [[Comunitat Valenciana]]. | + | El semisòtol del reformat Palau de Francisco Tirado alberga una gran sala de billar en 4 taules calefactades a on entrena el Club de Billar del Cassino Antic, pertanyent a la Divisió d'Honor de la [[Comunitat Valenciana]]. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Maceda, Víctor «L'obra mestra de Maristany». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 59. ISSN: 1695-2014 | ||
| + | * VV.AA. (Ana Portals Mañanós) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4 | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * | + | * Molina, Maria. "Más de 2 siglos del Real Casino Antiguo de Castellón". Revista RC (Radio Castellón). Castellón y provincia. nº 01, mayo 2016. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Casino_antiguo_de_Castell%C3%B3n] | + | * [https://www.realcasinoantiguo.es/nuestra-historia/ Pàgina web del Real Cassino Antic de Castelló] |
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Casino_antiguo_de_Castell%C3%B3n Wikipedia Raal Cassino Antic de Castelló en Wikipedia] | ||
| + | * [https://josueferrer.com/2016/09/21/casino/ ¿Sabías que el Real Casino Antiguo de Castelló es la entidad cultural más antigua de la Península Ibérica? - Josué Ferrer] | ||
| + | * [http://www.consorciomuseos.gva.es/CASINO-ANTIC.asp Cassino Antic - Consorci de museus - Generalitat Valenciana] | ||
[[Categoria:Castelló de la Plana]] | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
Última revisió del 18:33 18 set 2024
El Real Cassino Antic de Castelló, apart de ser un edifici emblemàtic, és una entitat cultural de la ciutat de Castelló de la Plana. S'han complit més de dos sigles de l'existència del Real Cassino Antic de Castelló.
L'edifici[editar | editar còdic]
L'edifici de la Porta del Sol de Castelló, conegut com a Palau de Francesc Tirado és un palau del sigle XVIII que va ser remodelat en l'any 1922 per l'arquitecte castellonenc, Francesc Maristany Casajuana. Més tart, tornaria a reformar-se: en 1948 despuix de la Guerra Civil, en 1967 i per últim, en l'any 2004.
L'edifici conta en coleccions d'afamades pintures, una biblioteca, sales de llectura, sala de visites, sala de conferències i un saló en fumeral a on se realisen tertulies, concerts i presentacions, ademés d'un club de billar i atres jocs d'encert. També dispón d'una terraça ajardinada, restaurant i cafeteria d'accés públic.
El Saló Pompeyà i el saló central en capacitat per a 250 persones ocupen la primera planta de l'edifici, mentres que en la segona se troba la biblioteca, una sala d'ordenadors, un espai per a audiovisuals i el saló taurí. En la segona planta n'hi han tres sales destinades al joc dels escacs, dominó, bridge i mus.
L'espai estrela se troba en el terrat, dominat per la gran torre que caracterisa a l'edifici i d'a on se poden obtindre bones vistes del centre de Castelló.
Passejar per l'interior de l'edifici del Real Cassino Antic es repassar l'història de la capital de la Plana i gojar d'un patrimoni artístic de gran valor. Les seues parets lluïxen pintures en més de xixanta obres d'afamats pintors com: Francisco Vidal Serrulla, José Sábat Meliá, Joan Batiste Porcar, Ripollés o Rafael Sanchis Yago, entre atres.
Els murals que decoren les parets també mereixen especial atenció, en obres de Díaz Naya, Ramón Catalán, Mingol i Soler Blasco, representant personages i païsages propis de Castelló, com Tombatossals o les Agulles de Santa Àgueda.
El Cassino ha segut centre de les tertúlies i penyes més importants de Castelló.
L'entitat cultural[editar | editar còdic]
L'entitat cultural del Cassino Antic és la més antiga d'Espanya. El 19 de març de l'any 1814, davant l'aprovació del nou decret sobre "Llibertat d'associació", un grup de castellonencs encapçalats per Francesc Giner i Feliu, Baró de Benicàssim, varen constituir la societat Casino de Castellón.
La seua primera sèu va estar en el carrer Cavallers situada en el propi domicili del seu president, Francesc Giner, Baró de Benicàssim, va permanéixer allí durant díhuit anys, fins a ser traslladada als quatre Cantons del carrer d'Enmig en 1832 i en l'any 1865, l'entitat es va traslladar a l'emblemàtic edifici de la Porta del Sol, la mansió de Miquel Tirado, un edifici noble del sigle XVII.
La societat ha cedit els mils de llibres de la seua biblioteca a l'Universitat Jaume I per a que els ciutadants puguen tindre accés al seu ampli catàlec.
En l'any 2014, en motiu del seu segon centenari, el rei Felip VI va concedir a l'entitat l'estatus de real, per lo que va passar a denominar-se Real Cassino Antic de Castelló.
El club de billar[editar | editar còdic]
El semisòtol del reformat Palau de Francisco Tirado alberga una gran sala de billar en 4 taules calefactades a on entrena el Club de Billar del Cassino Antic, pertanyent a la Divisió d'Honor de la Comunitat Valenciana.
Referències[editar | editar còdic]
- Maceda, Víctor «L'obra mestra de Maristany». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 59. ISSN: 1695-2014
- VV.AA. (Ana Portals Mañanós) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Molina, Maria. "Más de 2 siglos del Real Casino Antiguo de Castellón". Revista RC (Radio Castellón). Castellón y provincia. nº 01, mayo 2016.