Francisco Maristany Casajuana
| Francisco Maristany Casajuana | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte | ||
| Naiximent: | 29 d'octubre de 1897 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 19 d'octubre de 1950 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francisco Maristany Casajuana (Barcelona, 29 d'octubre de 1897 - † Castelló, 19 d'octubre de 1950) fon un arquitecte espanyol. Encara que Francisco Maristany naixqué en la ciutat de Barcelona des de ben jove, als 25 anys, se traslladà a la ciutat de Castelló de la Plana per a treballar i desenrollar la seua carrera professional.
Biografia[editar | editar còdic]
Maristany començà els seus primers estudis en els Escolapis del carrer Balmes de Barcelona i despuix acabaria el bachillerat. Se matriculà en l'escola d'Arquitectura, destacant la seua gran capacitat artística i sa moderna visió del entorns urbans.
En l'any 1922 se presentà a un concurs de proyectes per a la reforma de l'edifici del Cassino Antic de Castelló, convocat per la seua junta directiva, presidida per Julián Benedito Vidó junt als atres membres, Mundina Tárrega, Lluís Revest, Ignaci Villalonga i Breva Perales, entre atres. Maristany buscà la colaboració de l'escultor Boix i del pintor Manuel Sorribas i guanyà el certamen. Les bases contemplaven l'elevació d'un pis en la frontera lateral fins a la corsia de l'escala, en la realisació de la torre quadrada sobre el pis superior, arrematada en rebanc i la teulada a quatre alvertents, ademés de la frontera i tota la remodelació de l'interior. El propi arquitecte dirigí les obres i la reapertura del Cassino en l'any 1923 fon un destacat acontenyiment de la cultura i la societat.
En l'any 1927 cessà Francisco Tomás Traver com a arquitecte municipal per raons d'edat i Maristany guanyà el concurs de mèrits per a aconseguir el càrrec.
El 28 de juliol de 1928 es casà en Barcelona en Mercedes Maristany Antich i despuix el matrimoni s'assentà definitivament en Castelló, a on l'arquitecte desenrollà la seua carrera professional. Tingueren tres filles: Núria, Mercedes i Montse.
Tingué el seu despaig professional en la plaça Fadrell just al costat del que fora l'antic Convent dels Dominics, fundat l'any 1579.
Maristany faltà molt jove, el 19 d'octubre de l'any 1950, quan només contava en 53 anys.
Obres[editar | editar còdic]
Pronte començà a dissenyar noves obres per a Castelló, realisà el campanar de paret de Lledo (Basílica del Lledó), el Mercat Central, en el que va conseguir donar una nova perspectiva a la plaça Major. També participà en el proyecte de l'estadi Castalia, en la seua Torre Marató, també l'edifici d'Higiene en l'avinguda de la Mar. Autor també dels antics cines Rialto, Goya i Rex i la frontera del cine Saboya.
Ademés d'eixes obres proyectà atres per a vivendes familiars i privades com les cases de les famílies Cuevas, Jordán, Rodríguez Bajuelo o la de Campos en el carrer Navarra. Atres cases com les de Boera, Gimeno Tomás, la marquesa de Sant Joaquim en el carrer Trinitat, la de Gaetà Huguet en el passeig Ribalta, els Serra, Mallach i Mas, en el carrer Asensi.
També fàbriques com les de Querol i Fabregat o l'antic Quarter Tetuán XIV o les residències d'oficials.
Vore també[editar | editar còdic]
Reconeiximents[editar | editar còdic]
La ciutat de Castelló conta en un carrer en el seu nom i una placa de marbre en l'entrada del Cassino Antic en memòria de l'arquitecte que fon colocada en decembre de l'any 2000 per iniciativa del soci del Cassino, Manuel Guía Arnal.