Diferència entre les revisions de "Parc Ribalta"
| (No es mostren 57 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Parc Ribalta''' és un dels únics parcs públics del centre de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. | + | [[Image:Ribalta3.jpg|thumb|400px|Estany. Parc Ribalta]] |
| + | |||
| + | El '''Parc Ribalta''' o '''Passeig Ribalta''' és un dels únics parcs públics del centre de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. És el jardí més emblemàtic de la ciutat de Castelló i un dels més singulars de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La configuració del conjunt | + | La configuració del conjunt s'inicia en el [[sigle XIX]], quan la ciutat comença a industrialisar-se. Es va construir per iniciativa de l'[[Ajuntament de Castelló]], per a oferir als viagers del tren la sensació de poder econòmic en la ciutat. L'alcalde Carlos Ferrer en l'any [[1868]] i per iniciativa municipal, es va traçar el primer Passeig Ribalta en forma triangular sobre els terrenys de l'antic cementeri municipal. Es va construir sobre l'antic cementeri del Calvari, i des del primer moment es va dedicar a Ribalta (El pintor [[Francesc Ribalta]] que es creu que va nàixer en Castelló). En [[1876]], sent l'alcalde de Castelló, Domingo Herrero, l'Ajuntament va ampliar el parc sobre els terrenys cedits pel comte Pestagua, s'afig un quadrilàter contigu al que primerament se li va nomenar com a ''Passeig Nou'', més tart ''Parc de l'Albereda'', i posteriorment, ''Parc de l'Obelisc'', quedant entre ells el Passeig Central, antiga carretera de Saragossa, que passà definitivament a formar part de tot el conjunt en l'any [[1910]]. |
| + | |||
| + | === Dates === | ||
| + | |||
| + | Es creà en l'any [[1868]], durant uns cinquanta anys el seu desenroll. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1897]], [[Francisco Tomás Traver]] erigí un Obelisc per a commemorar l'històrica resistència de la ciutat de Castelló front als carlistes en juliol de [[1837]]. Dit monument fon destruit en [[1938]] i tornat a alçar en [[1980]]. | ||
| + | |||
| + | En [[1910]], la carretera de Saragossa, que separava el passeig Ribalta i el de l'Obelisc passà a formar part del conjunt. En l'arribada del [[sigle XX]] es construí l'estany ([[1920]]), segons les traces de l'arquitecte Tomas Traver i el templet de la música ([[1934]]). | ||
| + | |||
| + | La redacció del proyecte del parc (Parc de l'Albereda i posteriorment Parc de l'Obelisc) és obra del valencià [[Luis Alfonso Brull]], aixina com el disseny dels jardins seguint la moda del jardí romàntic. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| + | [[Image:Ribalta1.jpg|thumb|300px|Templet, del Parc Ribalta]] | ||
| + | |||
| + | El Parc Ribalta pròpiament dit té un contorn triangular allargat, adossat al Passeig de [[Morella]]. La redacció del proyecte va córrer a càrrec de Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triànguls units per una passeig. En el círcul inscrit en el triàngul de major tamany, es va construir [[La Pérgola]]. En els seus orígens, va ser una pérgola, en una casa de recreo i un estany al seu entorn, fa uns anys, es va derribar l'antic conjunt de la Pérgola i es va construir un edifici polifuncional. | ||
| + | |||
| + | El Parc de l'Obelisc: també traçat per Lluís Alfonso, en colaboració en Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigix cap a l'antiga Estació del Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça a on desemboquen el restant de passejos del Parc. Els espais deixats pels passejos, estan plens de senderes, que en les seues unions formen ''les maranyetes''. | ||
| − | + | == Jardí == | |
| − | El Parc de | + | El Parc Ribalta és el jardí més emblemàtic i representatiu de la ciutat de Castelló de la Plana, pel seu gran valor històric, cultural i per la riquea botànica i edat d'alguns eixemplars. |
== Localisació == | == Localisació == | ||
| − | El Parc Ribalta està situat en ple centre de la ciutat, davant de la [[ | + | El Parc Ribalta està situat en ple centre de la ciutat, davant de la [[Plaça de bous de Castelló|Plaça de bous]]. Forma part de l'eix històric-artístic que formen el propi parc, la plaça de l'Independència (La Farola), la plaça de Tetuán ([[Edifici de Correus de Castelló|Correus]]) i el carrer Colón ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]]), declarat com [[Be d'Interés Cultural]] en la categoria de Conjunt Històric en [[1981]]. |
| + | |||
| + | == Edificis d'interés == | ||
| + | |||
| + | * La Pérgola: edifici polifuncional dins del Parc Ribalta. | ||
| + | * Templet de música: construït en [[1934]], obra de Francesc Maristany. El templet es una edificacio de forma octogonal que conté 16 columnes geminades en capitell corinti que sustenten una cúpula de mija taronja que no es reflectix a l'interior. | ||
| + | * Colomer: Dels anys [[1923]] a [[1930]], és una gran torre construïda en una maranyeta. | ||
| + | * Caseta del pou: chicoteta construcció que se feu per a contindre la maquinària del pou d'aigua per al rec del Parc i que es construí enfront de l'estany, fon habilitada com a quiosc de l'arquitecte Ros de Ursinos. | ||
| + | |||
| + | == Elements d'interés == | ||
| + | [[Image:Ribalta2.jpg|thumb|300px|Obelisc, del Parc Ribalta]] | ||
| + | |||
| + | * Estàtua de Francesc Ribalta: estàtua sedent d'este pintor, construïda en [[1927]] en la rotonda central del passeig del parc homònim, de l'escultor castellonenc [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]]. | ||
| + | * Obelisc: en [[1897]] es va erigir l'obelisc proyectat per l'arquitecte [[Francisco Tomás Traver]], que va donar nom al parc homònim. Va ser destruït en [[1938]] i refet en [[1980]]. Recorda les jornades del 7, 8, i 9 de [[juliol]] de [[1837]] quan la ciutat va resistir els atacs carlistes. El paviment es dissenyà en l'any [[1927]] pareix ser que fon el pintor [[Vicent Castell]] el qui dibuixà els motius. | ||
| + | * Bancs de ceràmica: bancs decorats en taulellets dels anys 20 del [[sigle XX]] en dissenys del catàlec de la fàbrica de taulellets Segarra Bernat, que es troben en tot el passeig del Parc Ribalta. | ||
| + | * Estany: traçat en [[1920]] en el Parc de l'Obelisc. Un estany en un quiosc per a aus aquàtiques creat per Francisco Tomás Traver. | ||
| + | * Busts: repartits per tot el parc, dedicats a personages castellonencs importants. Cal destacar, entre uns atres, els del famós guitarriste [[Francesc Tàrrega]] en [[bronze]], de l'escultor [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] ([[1915]]), i bust de [[Vicent Castell]] també en bronze realisat per Octavio Vicent, junt a l'estany es troba el monument a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano, i davant de la rosaleda el monument a l'Any Internacional del Chiquet de [[1979]] de l'escultor [[Melchor Zapata]]. | ||
| + | * Antiga Creu dels Caiguts o Creu del Ribalta: ara dedicada a les Víctimes de la Violència, situat en el Parc de l'Obelisc, mirant al Passeig Ribalta. | ||
| + | * El Menaoret i el Llegüero: en [[1986]] Álvaro Falomir tallà un monolit en pedra per a reconéixer el treball del Menaoret, un dels oficis vinculats a l'indústria del cànem i que estava destinat als chiquets. L'escultor Marcelo Díaz instalà en [[1995]], a instàncies del Rotary Club, una peça dedicada al Llegüero, nom que rebia el vigilant del parc. | ||
| + | * Venus de l'estany: en [[1996]] l'escultor José Ruiz Correa sustituí la deesa Venus que ocupava l'estany i que fon mutilada per uns vàndals. | ||
| + | * Arenillas: Una de les últimes peces del parc és la del crític taurí Arenillas de l'escultora Maite Saura. La figura del periodiste està instalada en front de la porta d'accés a la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous de Castelló]]. | ||
| + | |||
| + | == Observacions == | ||
| + | |||
| + | Durant el temps, s'han celebrat diversos actes com l'[[Encesa de les gayates]], durant les [[Festes de la Magdalena]]. Antigament fon el lloc de la Fira d'atraccions, que arriba a Castelló dos voltes a l'any (Festes de la Magdalena i [[Tots Sants]]). També ha segut, en el passeig central, un lloc utilisat com a aparcament de coches. En l'any [[2009]] es realisaren unes obres per a que poguera passar el [[TRAM de Castelló|TRAM]] (un autobús elèctric guiat), Llínea 1. | ||
| + | |||
| + | == Conjunt històric-artístic == | ||
| + | |||
| + | El Parc Ribalta forma part de l'eix històric i artístic que compon el mateix Parc Ribalta, la [[Plaça de l'Independència (Castelló)|plaça de l'Independència]] -junt a [[La Farola (Castelló)|La Farola]]-; la plaça de Tetuán -junt a l'[[Edifici de Correus de Castelló|edifici de Correus]]- i el carrer Colón -junt a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral de Santa Maria]]-. | ||
| + | |||
| + | Tot el conjunt fon declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Conjunt Històric-Artístic pel Ministeri de Cultura en l'any [[1981]] i figura inscrit com a tal en el Patrimoni Nacional i en el Patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_Ribalta] | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_Ribalta Wikipedia] |
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 17:25 22 feb 2024
El Parc Ribalta o Passeig Ribalta és un dels únics parcs públics del centre de Castelló de la Plana. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. És el jardí més emblemàtic de la ciutat de Castelló i un dels més singulars de la Comunitat Valenciana.
Història[editar | editar còdic]
La configuració del conjunt s'inicia en el sigle XIX, quan la ciutat comença a industrialisar-se. Es va construir per iniciativa de l'Ajuntament de Castelló, per a oferir als viagers del tren la sensació de poder econòmic en la ciutat. L'alcalde Carlos Ferrer en l'any 1868 i per iniciativa municipal, es va traçar el primer Passeig Ribalta en forma triangular sobre els terrenys de l'antic cementeri municipal. Es va construir sobre l'antic cementeri del Calvari, i des del primer moment es va dedicar a Ribalta (El pintor Francesc Ribalta que es creu que va nàixer en Castelló). En 1876, sent l'alcalde de Castelló, Domingo Herrero, l'Ajuntament va ampliar el parc sobre els terrenys cedits pel comte Pestagua, s'afig un quadrilàter contigu al que primerament se li va nomenar com a Passeig Nou, més tart Parc de l'Albereda, i posteriorment, Parc de l'Obelisc, quedant entre ells el Passeig Central, antiga carretera de Saragossa, que passà definitivament a formar part de tot el conjunt en l'any 1910.
Dates[editar | editar còdic]
Es creà en l'any 1868, durant uns cinquanta anys el seu desenroll.
En l'any 1897, Francisco Tomás Traver erigí un Obelisc per a commemorar l'històrica resistència de la ciutat de Castelló front als carlistes en juliol de 1837. Dit monument fon destruit en 1938 i tornat a alçar en 1980.
En 1910, la carretera de Saragossa, que separava el passeig Ribalta i el de l'Obelisc passà a formar part del conjunt. En l'arribada del sigle XX es construí l'estany (1920), segons les traces de l'arquitecte Tomas Traver i el templet de la música (1934).
La redacció del proyecte del parc (Parc de l'Albereda i posteriorment Parc de l'Obelisc) és obra del valencià Luis Alfonso Brull, aixina com el disseny dels jardins seguint la moda del jardí romàntic.
Descripció[editar | editar còdic]
El Parc Ribalta pròpiament dit té un contorn triangular allargat, adossat al Passeig de Morella. La redacció del proyecte va córrer a càrrec de Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triànguls units per una passeig. En el círcul inscrit en el triàngul de major tamany, es va construir La Pérgola. En els seus orígens, va ser una pérgola, en una casa de recreo i un estany al seu entorn, fa uns anys, es va derribar l'antic conjunt de la Pérgola i es va construir un edifici polifuncional.
El Parc de l'Obelisc: també traçat per Lluís Alfonso, en colaboració en Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigix cap a l'antiga Estació del Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça a on desemboquen el restant de passejos del Parc. Els espais deixats pels passejos, estan plens de senderes, que en les seues unions formen les maranyetes.
Jardí[editar | editar còdic]
El Parc Ribalta és el jardí més emblemàtic i representatiu de la ciutat de Castelló de la Plana, pel seu gran valor històric, cultural i per la riquea botànica i edat d'alguns eixemplars.
Localisació[editar | editar còdic]
El Parc Ribalta està situat en ple centre de la ciutat, davant de la Plaça de bous. Forma part de l'eix històric-artístic que formen el propi parc, la plaça de l'Independència (La Farola), la plaça de Tetuán (Correus) i el carrer Colón (Concatedral), declarat com Be d'Interés Cultural en la categoria de Conjunt Històric en 1981.
Edificis d'interés[editar | editar còdic]
- La Pérgola: edifici polifuncional dins del Parc Ribalta.
- Templet de música: construït en 1934, obra de Francesc Maristany. El templet es una edificacio de forma octogonal que conté 16 columnes geminades en capitell corinti que sustenten una cúpula de mija taronja que no es reflectix a l'interior.
- Colomer: Dels anys 1923 a 1930, és una gran torre construïda en una maranyeta.
- Caseta del pou: chicoteta construcció que se feu per a contindre la maquinària del pou d'aigua per al rec del Parc i que es construí enfront de l'estany, fon habilitada com a quiosc de l'arquitecte Ros de Ursinos.
Elements d'interés[editar | editar còdic]
- Estàtua de Francesc Ribalta: estàtua sedent d'este pintor, construïda en 1927 en la rotonda central del passeig del parc homònim, de l'escultor castellonenc Adsuara.
- Obelisc: en 1897 es va erigir l'obelisc proyectat per l'arquitecte Francisco Tomás Traver, que va donar nom al parc homònim. Va ser destruït en 1938 i refet en 1980. Recorda les jornades del 7, 8, i 9 de juliol de 1837 quan la ciutat va resistir els atacs carlistes. El paviment es dissenyà en l'any 1927 pareix ser que fon el pintor Vicent Castell el qui dibuixà els motius.
- Bancs de ceràmica: bancs decorats en taulellets dels anys 20 del sigle XX en dissenys del catàlec de la fàbrica de taulellets Segarra Bernat, que es troben en tot el passeig del Parc Ribalta.
- Estany: traçat en 1920 en el Parc de l'Obelisc. Un estany en un quiosc per a aus aquàtiques creat per Francisco Tomás Traver.
- Busts: repartits per tot el parc, dedicats a personages castellonencs importants. Cal destacar, entre uns atres, els del famós guitarriste Francesc Tàrrega en bronze, de l'escultor Adsuara (1915), i bust de Vicent Castell també en bronze realisat per Octavio Vicent, junt a l'estany es troba el monument a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano, i davant de la rosaleda el monument a l'Any Internacional del Chiquet de 1979 de l'escultor Melchor Zapata.
- Antiga Creu dels Caiguts o Creu del Ribalta: ara dedicada a les Víctimes de la Violència, situat en el Parc de l'Obelisc, mirant al Passeig Ribalta.
- El Menaoret i el Llegüero: en 1986 Álvaro Falomir tallà un monolit en pedra per a reconéixer el treball del Menaoret, un dels oficis vinculats a l'indústria del cànem i que estava destinat als chiquets. L'escultor Marcelo Díaz instalà en 1995, a instàncies del Rotary Club, una peça dedicada al Llegüero, nom que rebia el vigilant del parc.
- Venus de l'estany: en 1996 l'escultor José Ruiz Correa sustituí la deesa Venus que ocupava l'estany i que fon mutilada per uns vàndals.
- Arenillas: Una de les últimes peces del parc és la del crític taurí Arenillas de l'escultora Maite Saura. La figura del periodiste està instalada en front de la porta d'accés a la plaça de bous de Castelló.
Observacions[editar | editar còdic]
Durant el temps, s'han celebrat diversos actes com l'Encesa de les gayates, durant les Festes de la Magdalena. Antigament fon el lloc de la Fira d'atraccions, que arriba a Castelló dos voltes a l'any (Festes de la Magdalena i Tots Sants). També ha segut, en el passeig central, un lloc utilisat com a aparcament de coches. En l'any 2009 es realisaren unes obres per a que poguera passar el TRAM (un autobús elèctric guiat), Llínea 1.
Conjunt històric-artístic[editar | editar còdic]
El Parc Ribalta forma part de l'eix històric i artístic que compon el mateix Parc Ribalta, la plaça de l'Independència -junt a La Farola-; la plaça de Tetuán -junt a l'edifici de Correus- i el carrer Colón -junt a la Concatedral de Santa Maria-.
Tot el conjunt fon declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Conjunt Històric-Artístic pel Ministeri de Cultura en l'any 1981 i figura inscrit com a tal en el Patrimoni Nacional i en el Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.