Diferència entre les revisions de "Joanot Martorell"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'lliteraria' a 'lliterària')
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox escritor
 
{{Infobox escritor
 
| nom              = Joanot Martorell
 
| nom              = Joanot Martorell
| image            = paginatirantloblanch.jpg
+
| image            = Tirante el Blanco 1511.jpg
| grandària        = 190px
+
| grandària        = 200px
 
| descripció      = Pàgina inicial del '''[[Tirant lo Blanch]] ''' de [[Joanot Martorell]], publicat en [[1490]].
 
| descripció      = Pàgina inicial del '''[[Tirant lo Blanch]] ''' de [[Joanot Martorell]], publicat en [[1490]].
 
| seudònim        =  
 
| seudònim        =  
Llínea 12: Llínea 12:
 
| lloc_de_mort      =  
 
| lloc_de_mort      =  
 
| ocupació          = Escritor
 
| ocupació          = Escritor
| país              = [[Espanya]]
+
| país              = [[Regne de Valéncia]]
 
| periodo          = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
 
| periodo          = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
 
| gènero            = Novela caballeresca
 
| gènero            = Novela caballeresca
Llínea 24: Llínea 24:
 
| premis            =  
 
| premis            =  
 
| lloc web          =  
 
| lloc web          =  
| signatura         =  
+
| firma         =  
 
| notes a peu      =  
 
| notes a peu      =  
 
}}
 
}}
'''Joanot Martorell i Mompalau''' fon un escritor migeval [[valencià]], autor de [[Tirant lo Blanch]], la seua obra més coneguda.
+
'''Joanot Martorell i Mompalau''' ([[Gandia]], [[1405]]-[[1410]] - † [[Gandia]], [[1468]]), fon un escritor migeval [[Regne de Valéncia|valencià]], autor de la novela [[Tirant lo Blanch]], l'obra de cavalleria més coneguda a nivel mundial.
  
El seu naiximent se situa entre els anys [[1405]] i [[1410]] en la ciutat de [[Valéncia]], segons l'historiador [[Jaume Chiner]], en el si dels [[Martorell]], una familia de la mija noblea originaria de [[Gandia]], pero establida en [[Valéncia]] des de l’any [[1400]].
+
== Biografia ==
 +
 
 +
El seu naiximent se situa entre els anys [[1405]] i [[1410]] en la ciutat de [[Valéncia]], segons l'historiador [[Jaume Chiner]], en el dels [[Martorell]], una família de la mija noblea originària de [[Gandia]], pero establida en [[Valéncia]] des de l’any [[1400]].
 
Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].
 
Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]].
  
La vida de '''Joanot Martorell''' esta documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren cartels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d’estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que despuix va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de Varoich]]. L’espirit dels cartels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste s’inicia com valerós cavaller en [[Anglaterra]].  
+
La vida de '''Joanot Martorell''' està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d'estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que despuix va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de Varoich]]. L’esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste s’inicia com a valerós cavaller en [[Anglaterra]].
  
 
== El personage ==  
 
== El personage ==  
Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creació d’un llibre, segons [[Cervantes]] 'el millor del mon' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrela d'extraordinaria magnitut.
 
  
Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l’any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’[[Ausias March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.
+
Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d'un llibre, segons [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] 'el millor del món' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’història com estrela d'extraordinària magnitut.
  
Mossen Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.
+
Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l’any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d'[[Ausiàs March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutadà de Valéncia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.
  
En [[1437]] desafià a mort al seu cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofes de paraula i de fet a la seua germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles es prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents litigis.
+
Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.
  
Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], es diu que visita l’Orient, i segons els escrits historics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].
+
En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis.
  
Pel seu caràcter, Joanot formaria part en mes d’una accio de guerra, pero no més consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d’[[Alfons el Magnànim]] a [[Corcega]] i [[Cerdenya]], junt a Andreu Febrer i [[Ausias March]].
+
Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità l’Orient, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].
  
Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teoric sobre la cavalleria baix el titul "Guillem de Varoich", pero l’obra que l’immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d’excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d’un gran escritor que ha llegit i viajat molt.
+
Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]].
  
La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisat per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'historia te lloc per Europa, pel [[Mediterraneu]] i per Costantinoble.
+
Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero l’obra que l’immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.
 +
 
 +
La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història te lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble.
  
 
Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).
 
Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).
  
Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martin Joan de Galva]], a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pogueren vore-lo puix muigueren abdos.
+
Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, muiguí fadrí en l’any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a peticio de n’Isabel de Llopis, pero ni este ni l’editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.
 +
 
 +
Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|''[[Joanot Martorell|JOANOT MARTORELL]]. La obra principal del gran escritor de Gandía del siglo XV, es su novela "[[Tirant lo Blanch]]" (Al que el propio [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] salva de la quema en su [[Don Quijote de la Mancha|Quijote]]); y su lectura le hace decir a [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez y Pelayo]]:''
 +
 
 +
'''... La muy sabrosa aunque demasiado larga y demasiado libre historia valenciana de Tirant lo Blanch, que es uno de los mejores libros de caballerías que se han escrito en el mundo, para mí el primero de todos después de [[Amadís de Gaula|Amadís]], aunque en género muy diverso'.''
  
Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no més queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].
+
''En su "Tirant lo Blanch" Martorell escribe'', 'en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar....'.|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}
  
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Tirant lo Blanch]]
 +
* [[Ruta dels Clàssics]]
 +
 
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
*"Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].
 
*"Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].
 
  
== Vore també ==
+
* "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].
*[[Ruta dels Clàssics]]
+
* "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]].
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.cervantesvirtual.com/bib_obra/Tirant/ Pàgina dedicada al ''Tirant lo Blanch'' en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
+
 
*[http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=135 Biografia en valencià]
+
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_obra/Tirant/ Pàgina dedicada al ''Tirant lo Blanch'' en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
*[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martorell_joanot.htm Biografia  de Joanot Martorell en Biografías y Vidas]
+
* [http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=135 Biografia en valencià]
 +
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martorell_joanot.htm Biografia  de Joanot Martorell en Biografías y Vidas]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Última revisió del 08:33 18 set 2024

Joanot Martorell
Tirante el Blanco 1511.jpg
Pàgina inicial del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, publicat en 1490.
Naiximent 1405-1410
Gandia, (Valéncia)
Mort 1462
Activitat Escritor
Nacionalitat Regne de Valéncia
Periodo Sigle XV (Sigle d'Or Valencià)
Gèneros Novela caballeresca
Obres principals Tirant lo Blanch

Joanot Martorell i Mompalau (Gandia, 1405-1410 - † Gandia, 1468), fon un escritor migeval valencià, autor de la novela Tirant lo Blanch, l'obra de cavalleria més coneguda a nivel mundial.

Biografia[editar | editar còdic]

El seu naiximent se situa entre els anys 1405 i 1410 en la ciutat de Valéncia, segons l'historiador Jaume Chiner, en el sí dels Martorell, una família de la mija noblea originària de Gandia, pero establida en Valéncia des de l’any 1400. Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei Marti l'Humà.

La vida de Joanot Martorell està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d'estos conflictes li dugué a Anglaterra (1438) a on conegué el poema anglonormant del sigle XII Guy de Warwick, que despuix va traduir en prosa en el títul de Guillem de Varoich. L’esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull, en la primera part del Tirant lo Blanch, a on el protagoniste s’inicia com a valerós cavaller en Anglaterra.

El personage[editar | editar còdic]

Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d'un llibre, segons Cervantes 'el millor del món' i que Menendez Pelayo conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’història com estrela d'extraordinària magnitut.

Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en Gandia en l’any 1414, a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei Martí l'Humà), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d'Ausiàs March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutadà de Valéncia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.

Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.

En l'any 1437 desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a 1445. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis.

Martorell obtingué el càrrec de procurador de Dénia i Xàbia, viajà molt per tota Europa, se diu que visità l’Orient, i segons els escrits històrics en 1438 estigué en Anglaterra, en 1443 en Portugal i els anys 1442 i 1454 en Nàpols.

Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'Alfons el Magnànim a Còrsega i Sardenya, junt en Andreu Febrer i Ausiàs March.

Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero l’obra que l’immortalisà fon "Tirant lo Blanch", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.

La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per Tirant lo Blanch, personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'Anglaterra. L'història te lloc per Europa, per la Mediterrànea i per Costantinoble.

Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).

Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, muiguí fadrí en l’any 1462. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià Martí Joan de Galba, a peticio de n’Isabel de Llopis, pero ni este ni l’editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.

Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el 20 de novembre de 1490 es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'Universitat de Valéncia, en el museu de Londres i en Nova York. Fon traduïda al castellà, al francés i a l'italià i es repetiren edicions en 1497, 1873, 1905, 1920, 1924, 1929,1947, 1954, 1969, 1980 i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i Shakespeare.

Cites[editar | editar còdic]

JOANOT MARTORELL. La obra principal del gran escritor de Gandía del siglo XV, es su novela "Tirant lo Blanch" (Al que el propio Cervantes salva de la quema en su Quijote); y su lectura le hace decir a Menéndez y Pelayo:

'... La muy sabrosa aunque demasiado larga y demasiado libre historia valenciana de Tirant lo Blanch, que es uno de los mejores libros de caballerías que se han escrito en el mundo, para mí el primero de todos después de Amadís, aunque en género muy diverso'.

En su "Tirant lo Blanch" Martorell escribe, 'en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar....'.
'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995

Vore també[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.
  • "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.

Enllaços externs[editar | editar còdic]