Diferència entre les revisions de "Xalans"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 26 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Xalans''' (en [[castellà]] i oficialment '''''Jalance''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]]. El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Atres parages son els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc.
+
[[File:Jalance (Valencia).jpg|thumb|300px|Carrer de Xalans]]
 +
'''Xalans''' (en [[castellà]] i oficialment ''Jalance''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]].  
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restos arqueològics del [[Mesolític]] i del Bronze.  
 +
 
 +
Atres parages són els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc.
  
 
==Història==
 
==Història==
−
En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar [[pintura rupestre|pintures rupestres]] que marquen l'antiguetat del lloc en, com a minim, cinc sigles aC.  
+
En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar [[pintura rupestre|pintures rupestres]] que marquen l'antiguetat del lloc en, com a mínim, cinc sigles a.C.  
  
 
Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el [[sigle XI]], com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives.  
 
Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el [[sigle XI]], com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives.  
  
−
[[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valéncia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En [[1389]] va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en [[1425]], retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins al [[1535]], i de [[Cofrents]] fins al [[1564]].  
+
[[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en l'any [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valéncia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En [[1389]] va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en l'any [[1425]], retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins a l'any [[1535]], i de [[Cofrents]] fins a l'any [[1564]].
 +
 
 +
En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs en l'any [[1609]]-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[iglésia (arquitectura)|iglésia]]. Durant les [[guerres carlistes]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en l'any [[1836]] obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]].
 +
 
 +
Les avingudes del Xúquer dels anys [[1740]] i [[1864]] destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.
  
−
En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs el [[1609]]-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[església (arquitectura)|església]]. Durant les [[guerres carlines]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en [[1836]] obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]].
+
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Eduardo Mora
 +
  | Partit_1 = [[UCD]]
 +
  | Alcalde_2 = Francisco Piera Máñez
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Francisco Piera Máñez
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Ángel Abel Navarro Navarro
 +
  | Partit_4 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_5 = Ángel Abel Navarro Navarro
 +
  | Partit_5 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_6 = Ángel Abel Navarro Navarro
 +
  | Partit_6 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_7 = Ángel Abel Navarro Navarro
 +
  | Partit_7 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_8 = Ángel Abel Navarro Navarro
 +
  | Partit_8 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_9 = Ana Isabel Piera Poveda
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = José Ángel Navarro Máñez
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Manuel Gómez Fajardo
 +
  | Partit_11 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_12 = Ana Isabel Ferrer Fuster
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
  
−
Les avingudes del Xúquer de [[1740]] i de [[1864]] destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.
 
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==
−
Xalans conta en 1.059 habitants ([[INE]] [[2007]]).
+
Xalans conta en 788 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
 +
 
 
<center>
 
<center>
−
{| class="bellataula"
+
{| align="center" {{tablabonita}}
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
 
 
|-
 
|-
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2019]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 1.304 || align=center| 1.196 || align=center| 1.180 || align=center| 1.117 || align=center| 1.103 || align=center| 1.073 || align=center| 1.030 || align=center| 981 || align=center| 1.016 || align=center| 1.059 || align=center| 1.012
+
| align=center| 1.304 || align=center| 1.196 || align=center| 1.180 || align=center| 1.117 || align=center| 1.103 || align=center| 1.073 || align=center| 1.030 || align=center| 981 || align=center| 1.016 || align=center| 1.059 || align=center| 1.012 || align=center| 845 || align=center| 788
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
  
 
==Llocs d'interés==
 
==Llocs d'interés==
−
El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el castell que fon alçat en el sigle XI i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna.  
+
[[File:Castillo Jalance.jpg|thumb|300 px|Castell de Xalans]]
 +
El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el [[castell]] que fon alçat en el [[sigle XI]] i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna.  
  
 
Els monuments més destacats del poble són:
 
Els monuments més destacats del poble són:
−
*Església de Sant Miquel. Alçada en 1736 sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
+
*Iglésia de Sant Miquel. Alçada en l'any [[1736]] sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
−
*Ermita de Sant Miquel. De 1880.
+
*Ermita de Sant Miquel, de l'any [[1880]].
−
*L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
+
*L'Arc. Antic ajuntament, de [[1835]].
−
*Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.
+
*Font de Los Cuatro Chorros, de [[1913]].
  
 
Atres llocs per visitar són:
 
Atres llocs per visitar són:
Llínea 37: Llínea 75:
 
*Els canons del Xúquer.
 
*Els canons del Xúquer.
 
*Les pintures rupestres.
 
*Les pintures rupestres.
 +
 +
== Cultura ==
 +
Com en el restant de la [[Vall de Cofrents|comarca]], els seus habitants tenen la [[idioma espanyol|llengua castellana]] com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la [[llengua valenciana]].
  
 
==Gastronomia==
 
==Gastronomia==
 +
La gastronomia local està influenciada per la cuina manchega: ''[[morteruelo]] '', ''[[torta mal hecha]] '', ''[[ajitonto]] '', ''[[patatas al monton]] '', [[gaspacho]]s, etc.
  
−
Per a menjar cuina d'influencia castellana: ''[[morteruelo]] '', ''[[torta mal hecha]] '', ''[[ajitonto]] '', ''[[patatas al monton]] '', [[gaspacho]]s, etc.
+
==Festes==
 +
Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El [[3 de febrer]] per Sant Blai, el [[17 de giner]] per [[Sant Antoni Abat|Sant Antoni]] (dia dels quintos), el [[15 d'agost]] dedicades a l'Assunció i el [[28 de decembre]] (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.
  
−
==Festes==
+
== Economia ==
 +
L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. [[bresquillera|Bresquillers]], [[cereals]] i [[olivera]] són els conreus més extensos. També abunda la [[caça]], [[perdiu]], [[conill]] i [[singlar]], i la [[peixca]], [[anguila|anguiles]], [[barp]]s i [[llisa|llises]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
  
−
Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El [[3 de febrer]] per Sant Blai, el [[17 de giner]] per Sant Antoni (dia dels quintos), el [[15 d'agost]] dedicades a l'Assunció i el [[28 de decembre]] (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.
+
* [https://www.jalance.es/ Ajuntament de Xalans]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Jalance  INE. Població de Xalans]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
−
==Atres senyes==
+
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
−
L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. [[bresquillera|Bresquillers]], [[cereals]] i [[olivera]] són els conreus més extensos. També abunda la [[caça]], [[Perdiu roja|perdiu]], [[conill]] i [[singlar]], i la [[peixca]], [[anguiles]], [[barp]]s i [[llisa|llises]].
+
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Jalance}}
  
 
{{Municipis de La Vall de Cofrents}}
 
{{Municipis de La Vall de Cofrents}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:25 26 set 2023

Carrer de Xalans

Xalans (en castellà i oficialment Jalance), és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall de Cofrents.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el Xúquer i el Cantaban i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la Cova de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restos arqueològics del Mesolític i del Bronze.

Atres parages són els canons del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc.

Història[editar | editar còdic]

En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar pintures rupestres que marquen l'antiguetat del lloc en, com a mínim, cinc sigles a.C.

Els romans traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els moros, en el sigle XI, com Xalans era frontera entre regnes de taifes, hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives.

Jaume I va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en l'any 1281, per pacte entre Pere el Gran i Alfons de Castella retornà al Regne de Valéncia. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En 1389 va comprar-la el duc de Gandia, Alfons el Vell, i a la mort de son fill, en l'any 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de Xerafull, fins a l'any 1535, i de Cofrents fins a l'any 1564.

En l'expulsió morisca --150 focs en l'any 1609-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella mesquita en l'actual iglésia. Durant les guerres carlistes es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en l'any 1836 obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat Quílez.

Les avingudes del Xúquer dels anys 1740 i 1864 destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eduardo Mora UCD
1983 - 1987 Francisco Piera Máñez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Piera Máñez PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ángel Abel Navarro Navarro PP
1995 - 1999 Ángel Abel Navarro Navarro PP
1999 - 2003 Ángel Abel Navarro Navarro PP
2003 - 2007 Ángel Abel Navarro Navarro PP
2007 - 2011 Ángel Abel Navarro Navarro PP
2011 - 2015 Ana Isabel Piera Poveda PP
2015 - 2019 José Ángel Navarro Máñez PSPV-PSOE
2019 - 2023 Manuel Gómez Fajardo PP
2023 Ana Isabel Ferrer Fuster PP


Demografia[editar | editar còdic]

Xalans conta en 788 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2019 2022
1.304 1.196 1.180 1.117 1.103 1.073 1.030 981 1.016 1.059 1.012 845 788

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Castell de Xalans

El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el castell que fon alçat en el sigle XI i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna.

Els monuments més destacats del poble són:

  • Iglésia de Sant Miquel. Alçada en l'any 1736 sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
  • Ermita de Sant Miquel, de l'any 1880.
  • L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
  • Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.

Atres llocs per visitar són:

  • La cova de don Joan.
  • Els canons del Xúquer.
  • Les pintures rupestres.

Cultura[editar | editar còdic]

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Gastronomia[editar | editar còdic]

La gastronomia local està influenciada per la cuina manchega: morteruelo , torta mal hecha , ajitonto , patatas al monton , gaspachos, etc.

Festes[editar | editar còdic]

Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El 3 de febrer per Sant Blai, el 17 de giner per Sant Antoni (dia dels quintos), el 15 d'agost dedicades a l'Assunció i el 28 de decembre (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.

Economia[editar | editar còdic]

L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. Bresquillers, cereals i olivera són els conreus més extensos. També abunda la caça, perdiu, conill i singlar, i la peixca, anguiles, barps i llises.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora  •  Cofrents  •  Cortes de Pallars  •  Teresa de Cofrents  •  Xalans  •  Xarafull  •  Zarra
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Xalans&oldid=286480»