Diferència entre les revisions de "Vicente Marco Miranda"
m (Text reemplaça - ' la [[Institució' a ' l'[[Institució') |
|||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - [[Valéncia]], [[1946]]) | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Vicent Marco Miranda | ||
| + | | image = [[File:Vicent Marco i Miranda.png|thumb|Vicent Marco Miranda]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Polític. | ||
| + | | data_naix = [[1880]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1946]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - † [[Valéncia]], [[1946]]) fon un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
| − | Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] | + | == Biografia == |
| + | |||
| + | Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de l'any [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] el va nomenar redactor en cap. | ||
| + | |||
| + | Fon [[regidor]] i cap de la minoria republicana en l'[[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que varen tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. [[9 d'agost]] de [[1975]]. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[Alcalde de Valéncia|alcalde provisional de Valéncia]], pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]]. | ||
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]]. | Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]]. | ||
| − | Disconforme en el | + | Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar despuix el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]], que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]]. |
| + | |||
| + | Com va poder també participà activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del [[Front Popular]], en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria d'[[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat. | ||
| − | + | De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular ''[[In illo tempore]]'', llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en [[Valéncia]], despuix en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]]'' editat per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va permanéixer ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any. | |
| − | + | Les seues despulles descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]]. | |
| − | + | Vicente Marco Miranda fon el pare del famós periodiste valencià, [[Vicente Marco]] (1916-2008), un dels pioners del periodisme deportiu en Espanya. | |
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 17: | Llínea 34: | ||
* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930) | * ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930) | ||
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002. | * ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002. | ||
| − | * ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro | + | * ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gatos (Memòries 1939-1942)]] '', publicada en 2007 |
== Referències == | == Referències == | ||
{{reflist}} | {{reflist}} | ||
| − | {{ | + | * [https://www.alfonselmagnanim.net/libro/cuatro-gatos_114733/ Marco Miranda, Vicente (2007) 1946. «Prólogo»] |
| + | * Paniagua, Javier / Piqueras, José A.: Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, Valencia 2004. ISBN 847822386X | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005] | ||
| + | |||
| + | {{Successió | ||
| + | | predecessor = [[José Maestre Laborde-Boix]] | ||
| + | | títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]] | ||
| + | | periodo = [[1931]] – [[1931]] | ||
| + | | successor = [[Agustín Trigo Mezquita]] | ||
| + | }} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]] | [[Categoria:Alcaldes de Valéncia]] | ||
| − | |||
Última revisió del 22:55 13 abr 2024
| Vicent Marco Miranda | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Polític. | ||
| Naiximent: | 1880 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1946 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Marco Miranda (Castelló de la Plana, 1880 - † Valéncia, 1946) fon un polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Destacat blasquiste. Des de l'any 1905 va formar part de la redacció de El Poble, del qual Félix Azzati el va nomenar redactor en cap.
Fon regidor i cap de la minoria republicana en l'Ajuntament de Valéncia fins a l'arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Va participar activament en totes les conspiracions que varen tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «Les conspiracions contra la dictadura» (1930).[1] Al proclamar-se la República en 1931 va ser triat alcalde provisional de Valéncia, pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de Córdova.
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les eleccions de 1931 i de 1933 pel seu Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del Partit Radical que liderava Alejandro Lerroux.
Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar despuix el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees (Juli Just, Faustí Valentín i Vicent Alfaro, entre ells), Esquerra Valenciana, que es va adherir en el Congrés a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a Oviedo i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'octubre de 1934, per a presentar la seua denúncia en les Corts.
Com va poder també participà activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les elecciones de febrer de 1936 va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria d'Esquerra Republicana de Catalunya, en la que se sentia més identificat.
De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular In illo tempore, llibre editat pel Consell Valencià de Cultura en 2005. Durant la guerra civil es va mantindre fidel a la República i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, despuix en Burriana en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942) editat per l'Institució Alfons el Magnànim en 2007. En l'estiu de 1946 va poder al fi tornar a Valéncia, on va permanéixer ocult fins a la seua mort, el 23 de decembre del mateix any.
Les seues despulles descansen en el Cementeri Civil de Valéncia.
Vicente Marco Miranda fon el pare del famós periodiste valencià, Vicente Marco (1916-2008), un dels pioners del periodisme deportiu en Espanya.
Obres[editar | editar còdic]
- Les conspiracions contra la Dictadura (1930)
- Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore (1942), publicades en 2002.
- Cuatro Gatos (Memòries 1939-1942) , publicada en 2007
Referències[editar | editar còdic]
- Marco Miranda, Vicente (2007) 1946. «Prólogo»
- Paniagua, Javier / Piqueras, José A.: Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, Valencia 2004. ISBN 847822386X
Bibliografia[editar | editar còdic]
| Predecessor: José Maestre Laborde-Boix |
 Alcalde de Valéncia 1931 – 1931 |
Successor: Agustín Trigo Mezquita |