Diferència entre les revisions de "Alfara de la Baronia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 55 edicions intermiges d'10 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
−
|image_país = [[Image: Localisació_d'Alfara_d'Algimia_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  
+
|image_país = [[File:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià.png  |165px]]  
−
|image_província = [[Image: Localisació_d'Alfara_d'Algimia_respecte_del_Camp_de_Morvedre.png‎|160px]]  
+
|image_província = [[File:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]  
−
|nom =  Alfara d'Algímia
+
|nom =  Alfara de la Baronia
−
|image_escut = [[Image: Alfara_a.gif‎|105px]]  
+
|image_escut = [[File:Escut d'Alfara de la Baronia.svg|65px]]  
−
|país = Espanya
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
−
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
+
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
−
|comarca = [[Camp de Morvedre]]
+
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]  
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]  
 
|coor =  38°45′53″N 0°21′17″O   
 
|coor =  38°45′53″N 0°21′17″O   
 
|superfície = 11,7 km²
 
|superfície = 11,7 km²
 
|altitut = 70 msnm
 
|altitut = 70 msnm
−
|població = 515 hab.
+
|població = 606 hab. (2022)
−
|densitat = 44,02 hab./km²
+
|densitat = 45,73 hab./km²
 
|gentilici =  Alfarenc/a   
 
|gentilici =  Alfarenc/a   
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
−
|còdic_postal = 46594
+
|còdic_postal = 46594
 
|festes = Ultima semana d'agost  
 
|festes = Ultima semana d'agost  
−
|alcalde = José E. Terrádez Navarro ([[PP]])  
+
|alcalde = Carlos Herrera Martí ([[PSPV-PSOE]])  
−
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46024 Web Oficial d'Alfara d'Algímia]
+
|web = [https://www.alfaradelabaronia.es Web oficial d'Alfara de la Baronia]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
'''Alfara d'Algímia''' és un [[municipi]] del [[País Valencià]]. Pertany a l'actual [[província de València]], a la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].  
+
'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com ''Alfara d'Algímia''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Situat al nord-est de la comarca del [[Camp de Morvedre]], a el vall del riu [[Palància]]. El riu en divideix el terme en dues mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metres|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metres|m.]]) i l'anomenada popularment ''Muntanyeta de l'ermita'' (229 [[metres|m.]]), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàries|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[timó]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].
+
[[File:Vista d'Alfara de la Baronia des de l'ermita de la mare de Déu dels Afligits.JPG|thumb|Alfara de la Baronia]]
  
−
S'accedeix a aquest poble des de [[Valéncia]] a través de l'[[A-23]], prenent l'eixida núm. 14 i, tot seguit, la [[CV-327]].
+
Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].
 +
 
 +
S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]] despuix de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
−
El terme municipal d'Alfara d'Algímia limita amb les següents poblacions:
+
El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: [[Algar (Camp de Morvedre)|Algar]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].
−
[[Algar]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] a la [[província de València]] i [[Sogorb]] a la [[província de Castelló]].
 
  
 
== Història ==     
 
== Història ==     
−
La zona ja estava poblada durant l`'època íbera, com demostren les restes arqueològiques trobades al terme municipal de forns ibers i gran quntitat de ceràmica.
+
La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.
  
−
En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.  
+
En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.  
  
−
La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]), moment en el qual la població del ''Ager Saguntum'' es reclogué a les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, el [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] arrivà –segons conta la seua ''Crònica''– a la zona del [[Palància]]. Després de la conquesta, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'[[Algímia]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. EL 1249, [[Jaume I]] en féu donació a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perquè el baró no residia a [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni reial fins que l'any [[1270]] es féu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
+
La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
  
−
En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, essemt baró de [[Torres Torres]] Miquel Vallterra. Els nous pobladors cristians arribaren al poble des de Torres Torres i Almàssera
+
En l'any [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
−
   <!--Alcaldia entre 1979 y 1983-->
+
   <!--Alcaldia entre 1979 i 1983-->
−
   | Alcalde_1 =  
+
   | Alcalde_1 = Armando Fito Serra
−
   | Partit_1 =  
+
   | Partit_1 = PSPV-PSOE
  
−
   <!--Alcaldia entre 1983 y 1987-->
+
   <!--Alcaldia entre 1983 i 1987-->
−
   | Alcalde_2 =  
+
   | Alcalde_2 = Armando Fito Serra
−
   | Partit_2 =  
+
   | Partit_2 = PSPV-PSOE
  
−
   <!--Alcaldia entre 1987 y 1991-->
+
   <!--Alcaldia entre 1987 i 1991-->
−
   | Alcalde_3 =  
+
   | Alcalde_3 = Armando Fito Serra
−
   | Partit_3 =  
+
   | Partit_3 = PSPV-PSOE
  
−
   <!--Alcaldia entre 1991 y 1995-->
+
   <!--Alcaldia entre 1991 i 1995-->
−
   | Alcalde_4 =  
+
   | Alcalde_4 = Armando Fito Serra
−
   | Partit_4 =  
+
   | Partit_4 = PSPV-PSOE
  
−
   <!--Alcaldia entre 1995 y 1999-->
+
   <!--Alcaldia entre 1995 i 1999-->
−
   | Alcalde_5 =  
+
   | Alcalde_5 = José Pérez Martínez
−
   | Partit_5 =  
+
   | Partit_5 = PSPV-PSOE
  
−
   <!--Alcaldia entre 1999 y 2003-->
+
   <!--Alcaldia entre 1999 i 2003-->
−
   | Alcalde_6 =  
+
   | Alcalde_6 = Miguel E. Coret Herrera
−
   | Partit_6 =  
+
Josefa Serra Molina
 +
   | Partit_6 = [[PP]]
  
−
   <!--Alcaldia entre 2003 y 2007-->
+
   <!--Alcaldia entre 2003 i 2007-->
 
   | Alcalde_7 = José E. Terrádez Navarro
 
   | Alcalde_7 = José E. Terrádez Navarro
−
   | Partit_7 = [[PP]]
+
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
 
 +
  <!--Alcaldia entre 2007 i 2011-->
 +
  | Alcalde_8 = José E. Terrádez Navarro
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
 
 +
  <!--Alcaldia entre 2011 i 2015-->
 +
  | Alcalde_9 = José E. Terrádez Navarro
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
 
 +
  <!--Alcaldia entre 2015 i 2019-->
 +
  | Alcalde_10 = Carlos Herrera Martí
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
 
 +
  <!--Alcaldia entre 2019 i 2023-->
 +
  | Alcalde_11 = Carlos Herrera Martí
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
 
 +
  <!--Alcaldia des de 2023-->
 +
  | Alcalde_12 = Carlos Herrera Martí
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Durant el [[segle XVIII]] augmentà un cent per cent la seua població i arrivà a tindre 540 habitants el 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins al 1940, any en què tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalització de les aigües de la ''Font d'Arguines'', que permeteren fer nous regadius. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'aquella data, la població ha decrescut considerablement.  
+
Alfara de la Baronia conta en 606 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
 +
 
 +
Durant el [[sigle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en [[1794]], passant a 736 en [[1860]]. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a [[1940]], any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.  
  
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
<center>
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 548 || align=center| 534 || align=center| 522 || align=center| 509 || align=center| 499 || align=center| 502 || align=center| 488 || align=center| 487 || align=center| 498 || align=center| 515 ||  
+
| align=center| 548 || align=center| 534 || align=center| 522 || align=center| 509 || align=center| 499 || align=center| 502 || align=center| 488 || align=center| 487 || align=center| 498 || align=center| 515 || align=center| 535  || align=center| 606
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver augmentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Tot i això, a hores d'ara, les dues fàbriques que hi havia, han estat tancades. Només hi contiunen actives un magatzem de taronja i una fusteria.
+
Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
 +
[[File:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Ermita de la Mare de Déu dels Afligits
 +
]]
 +
*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].
 +
[[File:Església de sant Agustí d'Alfara de la Baronia per darrere.JPG|thumb|200px|Iglésia de sant Agustí]]
  
−
*'''Ermita de la Mare de Déu dels Afligits'''''. Edifici construït a les darreries del [[segle XVII]]. La part més destacalbe n'és la frontera, que pertany a la tipologia anomenada mixtilínia, essent un dels primers exemples de dita tipologia al País Valencià.
+
*'''Iglésia de Sant Agustí'''. Iniciada la seua construcció a finals del [[sigle XVI]]. En [[1799]], se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.
  
−
*'''Església de Sant Agostí'''. Hi ha noticies de l'edifici des de final del [[segle XVI]]. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.
+
=== Monuments civils ===
 +
[[File:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Cisterna]]
  
−
=== Monuments civils ===
+
*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.
−
*'''La cisterna'''. Construcció tradicional ab aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver sigut construïda a finals del [[segle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament del impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció. Una recent restauració ha desvirtuat la seua fisonomia original.  
 
  
 
== Festes patronals ==
 
== Festes patronals ==
−
Alfara d'Algímia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.
+
Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.
  
 
*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
 
*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
  
−
*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vespra la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.
+
*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.alfaradelabaronia.es Ajuntament d'Alfara de la Baronia]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfara INE. Població d'Alfara de la Baronia]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+
{{commonscat|Alfara de la Baronia}}
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
−
*[http://www.valencians.com/valencia/cm/alfaradealgimia/ Web no oficial d'Alfara d'Algímia]
 
  
−
== Referències ==
+
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
−
* {{Traduït de|es|Alfara_de_Algimia}}
 
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 16:17 12 ago 2023

Alfara de la Baronia
Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià.png Escut d'Alfara de la Baronia.svg
Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: El Camp de Morvedre
• Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 38°45′53″N 0°21′17″O
• Altitut: 70 msnm
Superfície: 11,7 km²
Població: 606 hab. (2022)
• Densitat: 45,73 hab./km²
Gentilici: Alfarenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46594
Festes majors: Ultima semana d'agost
Alcalde: Carlos Herrera Martí (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web oficial d'Alfara de la Baronia


Alfara de la Baronia (conegut anteriorment com Alfara d'Algímia), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Geografia[editar | editar còdic]

Alfara de la Baronia

Situat al noroest de la comarca de El Camp de Morvedre, en el vall del riu Palància. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i la dita popularment Montanyeta de l'Ermita (229 m.), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també tomello, romer i un poc d'espart.

S'accedix a este poble des de Valéncia a través de la A-23 prenent despuix la CV-327 despuix de travessar la localitat veïna d'Algímia d'Alfara.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història[editar | editar còdic]

La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al Ager Saguntinus.

La zona no va sofrir, en el sigle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (sigle III) moment en el que la població del Ager Saguntum se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I d'Aragó aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'Algímia d'Alfara, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any 1270 se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En l'any 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de Torres Torres Miguel Vallterra.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1983 - 1987 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1987 - 1991 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1991 - 1995 Armando Fito Serra PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Pérez Martínez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Miguel E. Coret Herrera

Josefa Serra Molina

PP
2003 - 2007 José E. Terrádez Navarro PPCV
2007 - 2011 José E. Terrádez Navarro PPCV
2011 - 2015 José E. Terrádez Navarro PPCV
2015 - 2019 Carlos Herrera Martí PSPV-PSOE
2019 - 2023 Carlos Herrera Martí PSPV-PSOE
2023 Carlos Herrera Martí PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Alfara de la Baronia conta en 606 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Durant el sigle XVIII aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la Font d'Arguines. En 1970 la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017 2022
548 534 522 509 499 502 488 487 498 515 535 606

Economia[editar | editar còdic]

Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Ermita de la Mare de Déu dels Afligits
  • Ermita de la Verge dels Afligits. Edifici construït en el sigle XVII. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la Comunitat Valenciana.
Iglésia de sant Agustí
  • Iglésia de Sant Agustí. Iniciada la seua construcció a finals del sigle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.

Monuments civils[editar | editar còdic]

Cisterna
  • La cisterna. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver segut construïda a finals del sigle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció.

Festes patronals[editar | editar còdic]

Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

  • Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
  • Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers  •  Alfara de la Baronia  •  Algar  •  Algímia d'Alfara  •  Benavites  •  Benifairó de les Valls  •  Canet d'En Berenguer  •  Estivella  •  Faura  •  Gilet  •  Petrés  •  Quart de les Valls  •  Quartell  •  Segart  •  Sagunt  •  Torres Torres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfara_de_la_Baronia&oldid=275112»