Diferència entre les revisions de "Myocastor coypus"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
És un rosegador de gran talla, pesa entre 4 i 10 [[kg]]. Alcança 40 a 60 cm de llongitut corporal, en una coa de 30 a 45 cm.<ref>Capel-Edwards, M. (1967). ''Foot-and-mouth disease in Myocastor coypus''. Journal of comparative pathology, 77(2), 217-221.</ref><ref>Doncaster, C. P., & Micol, T. (1990). ''Response by coypus to catastrophic events of cold and flooding''. Ecography, 13(2), 98-104.</ref><ref>Hillemann, H. H., Gaynor, A. I., & Stanley, H. P. (1958). The genital systems of llúdria (Myocastor coypus). The Anatomical Record, 130(3), 515-531.</ref> El seu pelaje exterior és en tons marró obscurs i lluents, en una capa de pèl gris davall. Presenta un pegat de pelaje blanc en el | És un rosegador de gran talla, pesa entre 4 i 10 [[kg]]. Alcança 40 a 60 cm de llongitut corporal, en una coa de 30 a 45 cm.<ref>Capel-Edwards, M. (1967). ''Foot-and-mouth disease in Myocastor coypus''. Journal of comparative pathology, 77(2), 217-221.</ref><ref>Doncaster, C. P., & Micol, T. (1990). ''Response by coypus to catastrophic events of cold and flooding''. Ecography, 13(2), 98-104.</ref><ref>Hillemann, H. H., Gaynor, A. I., & Stanley, H. P. (1958). The genital systems of llúdria (Myocastor coypus). The Anatomical Record, 130(3), 515-531.</ref> El seu pelaje exterior és en tons marró obscurs i lluents, en una capa de pèl gris davall. Presenta un pegat de pelaje blanc en el morro i incisius anaranjados lluents.<ref>[http://www.eol.org/pages/328471 Coypu - Myocastor coypus - Overview - Encyclopedia of Life]</ref> els seus ulls i orelles són de reduït tamany. L'asprós pèl superior recobrix una pelussa inferior de considerable valor comercial. Té les seues pates en membranes interdigitales; la seua coa és llarga i escamosa. És el rosegador més gran de Chile. | ||
Té una interessant adaptació a la vida aquàtica que consistix en la posició de les seues mames, colocades a lo llarc d'abdós costats, en l'esquena, de manera que la femella res mentres dona de mamar a les seues crío. | Té una interessant adaptació a la vida aquàtica que consistix en la posició de les seues mames, colocades a lo llarc d'abdós costats, en l'esquena, de manera que la femella res mentres dona de mamar a les seues crío. | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el [[Anex:Espècies del Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras|Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras]], regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en [[Espanya]] la seua introducció en el [[mig natural]], possessió, transport, tràfic i comerç.<ref name=rd2013>{{Cita web|url=https://www.boe.es/buscar/act.php?aneu=BOE-A-2013-8565 |títul=Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras. |publicació=[[Bolletí Oficial de l'Estat]]}}</ref> | Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el [[Anex:Espècies del Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras|Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras]], regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en [[Espanya]] la seua introducció en el [[mig natural]], possessió, transport, tràfic i comerç.<ref name=rd2013>{{Cita web|url=https://www.boe.es/buscar/act.php?aneu=BOE-A-2013-8565 |títul=Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras. |publicació=[[Bolletí Oficial de l'Estat]]}}</ref> | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Forestín]] | * [[Forestín]] | ||
Última revisió del 23:21 8 jul 2026
El coipo (Myocastor coypus), també cridat coipú, llúdria,[1] quiyá o rata llúdria és una espècie de rosegador histricomorfo de la família dels miocastóridos pròpia del sur de Sudamérica, semblat al castor. Habita en diversos tipos de chapullés.
Originària de les zones subtropicales i templades de Sudamérica, des de llavors s'ha introduït en Norteamérica, Europa i Àsia, principalment pels grangers pellicers.[2] Encara que en algunes regions se seguix caçant i atrapant per a obtindre la seua pell, els seus destructius hàbits de cau i alimentació la posen a sovint en conflicte en els humans, i es considera una espècie invasora en Estats Units.[3] La llúdria també transmet vàries malalties a humans i animals, principalment a través de la contaminació de l'aigua.[4]
Nom comú
[editar | editar còdic]El coipo rep distints noms comuns depenent de la seua localisació. El nom en Chile és coipo o coipu (terme provinent de l'idioma mapudungun koypu).[5][6][7] Menys freqüent és el nom quiyá, terme d'orige tupí-guaraní en el Paraguay i certes zones del Noreste argentí. Els espanyols la varen cridar, a pesar de no guardar cap relació taxonómica, «llúdria», per una lleu semblança en els seus hàbits en el carnívor europeu; este terme és el més popular a l'est de la cordillera dels Vages, tant entre els hòmens de camp, com en el seu específic caçador: el «nutriero», i inclús entre la població urbana, en ser el «tapat de llúdria» un dels abrics femenins més populars. En els Estats Units, en tindre orige argentí els primers eixemplars importats de l'espècie, en ells va viajar també el nom local, per #lo que en països de parla anglesa també li la crida en el nom de «llúdria». La seua coa llarga i escamosa pareguda a la de les rates, li ha valgut un atre dels seus noms comuns: rata-llúdria.
Aspectes generals
[editar | editar còdic]És capturat per a aprofitar el seu carn com aliment humà, pero en especial el seu pell, empleada en peletería. Per esta raó, s'ha convertit també en una espècie domèstica, en ser multiplicada en criaderos de tot lo món, contant ya en múltiples varietats comercials originades de mutacionés. Alguns eixemplars de les granges han conseguit escapar i colonisar chapulls pròxims en singular èxit, expandint la seua població i afectant a nous ecosistemes que, a diferència dels suramericans, no varen evolucionar en l'espècie. Per això està inclós en la llista de les 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[8] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Característiques
[editar | editar còdic]És un rosegador de gran talla, pesa entre 4 i 10 kg. Alcança 40 a 60 cm de llongitut corporal, en una coa de 30 a 45 cm.[9][10][11] El seu pelaje exterior és en tons marró obscurs i lluents, en una capa de pèl gris davall. Presenta un pegat de pelaje blanc en el morro i incisius anaranjados lluents.[12] els seus ulls i orelles són de reduït tamany. L'asprós pèl superior recobrix una pelussa inferior de considerable valor comercial. Té les seues pates en membranes interdigitales; la seua coa és llarga i escamosa. És el rosegador més gran de Chile.
Té una interessant adaptació a la vida aquàtica que consistix en la posició de les seues mames, colocades a lo llarc d'abdós costats, en l'esquena, de manera que la femella res mentres dona de mamar a les seues crío.
Reproducció
[editar | editar còdic]Es considera que una llúdria ha alcançat la vellea als quatre anys. Els machos alcancen la madurea sexual als quatre mesos i les femelles als tres; no obstant, abdós poden tindre una adolescència prolongada, fins als nou mesos. Una volta que la femella està prenyada, la gestació dura 130 dies, i normalment naixen entre cinc i sis crío cobertes de pèl, encara que poden aplegar a parir fins a tretze crío.CR La reproducció mija de la llúdria és de quatre crío. La llúdria femella es apareará en els dos dies següents al naiximent de les crío. Els anys de reproducció canvien segons el tamany de la ventrada. L'any un pot ser gran, l'any dos el tamany de la ventrada serà menor i l'any tres el tamany de la ventrada serà un atre major. Les femelles només poden produir sis ventrades en la seua vida, rarament sèt ventrades.[13] Una femella tindrà de mija dos ventrades a l'any. Es pot reproduir durant tot l'any.
Les llúdries solen forrar els nius d'crío en herbes i juncs blans. Les crío de llúdria són precociales, naixen completament cobertes de pèl i en els ulls oberts; poden menjar vegetació i nadar en els seus pares a les poques hores de nàixer. Una llúdria femella pot tornar a quedar-se prenyada al sendemà de parir a la seua crío. Si el moment és adequat, una femella pot quedar-se prenyada tres voltes en un any. Les llúdries recent naixcudes s'alimenten de la llet materna durant sèt o huit semanes, encara que ya en nàixer tenen els incisius ben desenrollats i al segon dia són capaços de nadar. En deixar l'alletament les crío abandonen a les seues mares. [14] Se sap que les llúdries són territorials i agressives quan són capturades o acorralades. Mosseguen i ataquen a humans i gossos quan se senten amenaçats.[15] Les llúdries són principalment crepusculares o nocturnes, i la major part de la seua activitat té lloc a la vespradeta i en anochecer, en una major activitat al voltant de la mijanit. Quan el menjar és abundant, la llúdria descansarà i es acicalará durant el dia.[16]
Hàbitat i alimentació
[editar | editar còdic]Ademés de reproduir-se ràpidament, cada llúdria consumix grans cantitats de vegetació aquàtica.[17] Un individu consumix al voltant del 25% del seu pes corporal diàriament, i s'alimenta durant tot l'any.[14][18] Sent un dels rosegadors existents més grans del món, una llúdria madura i sana té una mija de 5,4 kg de pes, pero poden alcançar fins a 10 kg. [19][20] S'alimenten de la base dels tallos aéreus de les plantes, i a sovint excaven el sol en busca de raïls i rizomes per a menjar.[21] Les llúdries mengen parts i plantes sanceres, i van a per raïls, rizomes, tubèrculs i corfa de sauce negre en hivern. La seua creació de "comederos", zones en les que s'ha eliminat la major part de la biomassa aérea i subterrànea, produïx pegats en el mig ambient, #lo que a la seua volta altera l'hàbitat d'atres animals i sers humans que depenen dels chapulls i marismas.[22] La llúdria s'alimenta de les següents varietats de plantes: coa de gat, arbustos, canya, caps de flecha, pisos, i cordales. Els cultius comercials que també mengen les llúdries són les gramíneas, la alfalfa, la dacsa, l'arròs i la canya de sucre.[13]
La llúdria es troba sobretot en marismas d'aigua dolça, esteros, pantans i chapulls, pero també habita en marismas salobres i rarament en marismas salades, pero totes en abundant vegetació aquàtica.[23][24] Construïxen els seus propis caus o ocupen caus abandonats per castors, rates almizcleras o atres animals.[3] També són capaços de construir basses flotants en vegetació.[3] Les llúdries viuen en caus parcialment sumergits. La cambra principal no està sumergida baix terra. La llúdria es considera una espècie que viu en colónies. Un macho compartix un cau en tres o quatre femelles i les seues crío. Les llúdries utilisen "plataformes d'alimentació" construïdes en l'aigua en trossos de vegetació tallats i sostinguts per una estructura com un tronc o branques. Els caus de les rates almizcleras i els refugis dels castors també s'utilisen a sovint com a plataformes d'alimentació.[13]
Distribució
[editar | editar còdic]Té poblacions selvades autòctones en ambients aquàtics d'Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay.
La seua conservació no està amenaçada encara que la seua expansió artificial per atres zones del món pot supondre una amenaça per als ecosistemes que ocupa. Els coipos escapats de les granges pelliceres s'han establit en diverses localitats de Norteamérica, les illes britàniques i gran part d'Europa occidental.
Espècie invasora en la península ibèrica
[editar | editar còdic]En la península ibèrica, la seua introducció prové d'escapes i soltes des de granges pelliceres de França i Catalunya des de principis dels anys 1970. Actualment existixen poblacions localisades en l'alvertent atlàntic (Valle de Arán en Catalunya; Soba en Cantàbria; Ribera del Bidasoa en Guipúscoa; Baztán, Valcarlos i eixemplars dispersos en la Conca del Ebre, en Navarra). També existixen alguns núcleus de molt baixa densitat en l'alvertent mediterràneu catalana (Sant Feliu de Buixalleu i Arbucias, en el Montseny, en Girona).[25] El coipú s'ha anat estenent pels rius del nort de Catalunya,[26] com el Fluviá, la Muga i el Ter. Tant és aixina que des de 2019 se li pot vore habitualment en les aigües del Ter i del Oñar en la mateixa ciutat de Girona.[27]
L'expansió d'esta espècie invasora es llimita a zones a on no baixa molt la temperatura en hivern.
Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[28]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Dle
- ↑ «Prevenció i control dels danys causats per la fauna salvage - Llúdria».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Living with Wildlife - Llúdria».
- ↑ Ca.Gov, Department of Fish and Wildlife. «Invasores de Califòrnia:Llúdria».
- ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language. . Houghton Mifflin. Consultat el 9 de setembre de 2010.
- ↑ Merriam-Webster Online Dictionary. . Consultat el 9 de setembre de 2010.
- ↑ (2006) Muñoz Urrutia, Rafael (ed.). Diccionari Mapuche: Mapudungun/Espanyol, Espanyol/Mapudungun, 2.ª edició, Santiago, Chile: Editorial Centre Gràfic Ltda, pp. 155. ISBN 956-8287-99-X.
- ↑ (2004).Aliens.(12)
- 12.Consultat el 26 de setembre de 2010.
- ↑ Capel-Edwards, M. (1967). Foot-and-mouth disease in Myocastor coypus. Journal of comparative pathology, 77(2), 217-221.
- ↑ Doncaster, C. P., & Micol, T. (1990). Response by coypus to catastrophic events of cold and flooding. Ecography, 13(2), 98-104.
- ↑ Hillemann, H. H., Gaynor, A. I., & Stanley, H. P. (1958). The genital systems of llúdria (Myocastor coypus). The Anatomical Record, 130(3), 515-531.
- ↑ Coypu - Myocastor coypus - Overview - Encyclopedia of Life
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «national trappers».
- ↑ 14,0 14,1 «Biology». Louisiana Department of Wildlife and Fisheries.
- ↑ espècies i hàbitats, Departament de Peixca i Vida Selvada de Washington (22 d'abril de 2022). «Conflicte en llúdries».
- ↑ informació de gestió de danys a la fauna basada en investigació, Internet center for wildlife damage management. «Biologia de la llúdria».
- ↑ D'Elia, Guillermo. «Myocastor coypus (coipo)».
- ↑ “Hurricanes, floods, levees, and llúdria: vegetation responses to interacting disturbance and fertility regimes with implications for coastal wetland restoration” . Journal of Coastal Research 26 (5): 901–11. doi:. ISSN 1551-5036.
- ↑ «Llúdria» (1994).
- ↑ Ajuntament de Barcelona (ed.): «Detalle (Coypu)».
- ↑ “Modeling the effects of llúdria (Myocastor coypus) on wetland loss” . Wetlands 19 (1): 209–19. doi:. ISSN 1943-6246.
- ↑ “Efectes dels herbívors vertebrats sobre els processos del sol, la biomassa vegetal, l'acumulació de #fulleram i els canvis d'elevació del sol en una marisma costera” . Journal of Ecology 86 (6): 974-982. doi:.
- ↑ «Coastwide Llúdria Control Program 2010-2011». Louisiana Department of Wildlife and Fisheries.
- ↑ “Flora microbiana associada a les canals congelades i fresques de llúdria (Myocastor coypus) processades en Luisiana” . Journal of Food Science 65 (6): 1041-1045. doi:.
- ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine. Atles i llibre roig dels mamífers d'Espanya.
- ↑ . Consultat el 2023-12-11.
- ↑ . Consultat el 2023-12-11.
- ↑ .
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Myocastor coypus.
Wikispecies té un artícul sobre Myocastor coypus.- Rastres i fotos de coipos en Espanya.
