Diferència entre les revisions de "Dolichonyx oryzivorus"
Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error (Etiqueta: Reversió manual) |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''charrador''' ('''''Dolichonyx oryzivorus'''''), també conegut com '''tordo charrador''',<ref>{{Noms aus SEO 16 |consultat =5 de maig de 2019}}</ref> '''chambergo''',<ref name="perlut2008">{{cita publicació |apellidar=Perlut |nom=Noah G. |títul=Female bobolink molts into male-like plumage and loses fertility |data=3 de juny de 2008 |publicació=Journal of Field Ornithology |volum=79 |número=2 |pàgines=198-201 |editorial=[[Association of Field Ornithologists]] |url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1557-9263.2008.00163.x/full |fechaacceso=23 de decembre de 2011 |idioma=anglés}}</ref> '''tordo arrocero''',<ref name="cornell">{{cita web |url=http://www.allaboutbirds.org/guide/bobolink/id |títul=Bobolink |fechaacceso=29 de decembre de 2010 |idioma=anglés |obra=All About Birds |editorial=[[Cornell Lab of Ornithology]] |ubicació=[[Ithaca (Nova York)]] }}</ref> '''trist-pía''',<ref name="cornell"/> '''canadenc''', | El '''charrador''' ('''''Dolichonyx oryzivorus'''''), també conegut com '''tordo charrador''',<ref>{{Noms aus SEO 16 |consultat =5 de maig de 2019}}</ref> '''chambergo''',<ref name="perlut2008">{{cita publicació |apellidar=Perlut |nom=Noah G. |títul=Female bobolink molts into male-like plumage and loses fertility |data=3 de juny de 2008 |publicació=Journal of Field Ornithology |volum=79 |número=2 |pàgines=198-201 |editorial=[[Association of Field Ornithologists]] |url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1557-9263.2008.00163.x/full |fechaacceso=23 de decembre de 2011 |idioma=anglés}}</ref> '''tordo arrocero''',<ref name="cornell">{{cita web |url=http://www.allaboutbirds.org/guide/bobolink/id |títul=Bobolink |fechaacceso=29 de decembre de 2010 |idioma=anglés |obra=All About Birds |editorial=[[Cornell Lab of Ornithology]] |ubicació=[[Ithaca (Nova York)]] }}</ref> '''trist-pía''',<ref name="cornell"/> '''canadenc''', o '''chupador''',<ref name="lópez-lanús_roesler_blanc2007">{{Enllaç trencat|1={{cita publicació |apellidar=López-Lanús |nomene=Bernabé |apellidar2=Roesler |nomene2=Ignacio |apellidar3=Blanc |nom3=Daniel I. |llinage4=Petracci |nomene4=Pablo F. |llinage5=Serra |nomene5=María |apellidar6=Zaccagnini |nomene6=María Elena |títul=Bobolink (''Dolichonyx oryzivorus'') numbers and senar breeding ecology in the rulle fields of Sant Javier, Santa Fe Province, Argentina |data=2007 |publicació=Ornitologia Neotropical |volum=18 |pàgines=493-502 |editorial=[[Societat Ornitológica Neotropical]] |url=http://www.grupofalco.com.ar/pedefes/lopezlan%FAs_etal_dolichonyx.pdf |fechaacceso=5 de decembre de 2011 |idioma=anglés }} |2=http://www.grupofalco.com.ar/pedefes/lopezlan%FAs_etal_dolichonyx.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref group = nota>És denominat chupador en les [[arrossar|arroceras]] d'Argentina pel seu hàbit d'esprémer el [[arròs]] en estat lechoso, que referix al periodo en el que es formen les llavors.</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Icteridae]] pròpia d'[[Amèrica]]. És l'únic membre del gènero '''''Dolichonyx'''''. És un pardal d'hàbits [[Migració d'aus|migratoris]] que [[Vol de les aus|vola]] anualment des de les regions [[clima templat|templades]] d'[[Amèrica del Nort]] fins a [[Sudamérica]] centromeridional. És conegut per tindre la ruta migratòria més llarga de totes les aus terrestres del continent americà. Es tracta d'una espècie [[poliginia|poligínica]] i [[gregario|gregaria]], que [[granívoro|s'alimenta de diversos tipos de grans]], incloent el [[arròs]], #lo que va dur a que fora considerada una [[plaga]] en algunes àrees; també [[insectívor|consumix insectes]]. Durant la temporada reproductiva, exhibix un marcat [[dimorfisme sexual]] que després es dissipa quan el [[macho]] [[muda (biologia)|muda]] la seua [[plomall]] per un similar al de la [[femella]], poc abans de mamprendre el seu viage al sur.<ref name="nj">{{cita web |url= http://www.state.nj.us/dep/fgw/ensp/pdf/end-thrtened/bobolink.pdf |títul=New Jersey - Bobolink, ''Dolichonyx oryzivorus''. |fechaacceso=29 de decembre de 2010 |idioma=anglés}}</ref> És un dels pocs paseriformes que experimenten dos mudes de [[ploma]]s anuals, canviant el seu plomall complet tant en Amèrica del Nort com del Sur.<ref name="cornell"/> Els charradors són aus de gran longevitat: viuen comunament cinc o sis anys.<ref name="martin1974">{{cita publicació |apellidar=Martin |nomene=Stephen G. |títul=Adaptations for polygynous breeding in the bobolink, ''Dolichonyx oryzivorus''. |url=http://icb.oxfordjournals.org/content/14/1/109.short |fechaacceso=30 de decembre de 2010 |idioma=anglés |data=1974 |publicació=[[American Zoologist]] |volum=14 |número=1 |pàgines=109-119 |editorial=[[American Society of Zoologists]] }}</ref> A pesar de que el seu número va en descens, és considerat una [[espècie baix preocupació menor]].<ref name="cornell"/> | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026
El charrador (Dolichonyx oryzivorus), també conegut com tordo charrador,[1] chambergo,[2] tordo arrocero,[3] trist-pía,[3] canadenc, o chupador,[4][nota 1] és una espècie d'au paseriforme de la família Icteridae pròpia d'Amèrica. És l'únic membre del gènero Dolichonyx. És un pardal d'hàbits migratoris que vola anualment des de les regions templades d'Amèrica del Nort fins a Sudamérica centromeridional. És conegut per tindre la ruta migratòria més llarga de totes les aus terrestres del continent americà. Es tracta d'una espècie poligínica i gregaria, que s'alimenta de diversos tipos de grans, incloent el arròs, #lo que va dur a que fora considerada una plaga en algunes àrees; també consumix insectes. Durant la temporada reproductiva, exhibix un marcat dimorfisme sexual que després es dissipa quan el macho muda la seua plomall per un similar al de la femella, poc abans de mamprendre el seu viage al sur.[5] És un dels pocs paseriformes que experimenten dos mudes de plomas anuals, canviant el seu plomall complet tant en Amèrica del Nort com del Sur.[3] Els charradors són aus de gran longevitat: viuen comunament cinc o sis anys.[6] A pesar de que el seu número va en descens, és considerat una espècie baix preocupació menor.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ Journal of Field Ornithology.Association of Field Ornithologists.79(2)
- 198-201.Consultat el 23 de decembre de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 . All About Birds. Cornell Lab of Ornithology. Consultat el 29 de decembre de 2010.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ . Consultat el 29 de decembre de 2010.
- ↑ American Zoologist.American Society of Zoologists.14(1)
- 109-119.Consultat el 30 de decembre de 2010.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>