Diferència entre les revisions de "Indústria textil en la Comunitat Valenciana"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Economia de la Comunitat Valenciana}} L''''indústria textil en la Comunitat Valenciana''' constituïx un dels sectors manufacturers més tradicionals i impor…») |
(Text reemplaça - 'Banyeres' a 'Banyeres de Mariola') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | L'activitat textil en la regió té raïls que es remonten a l'[[Edat Mija]], quan la producció de teixits de llana, lli i seda formava part essencial de l'economia urbana, especialment en ciutats com [[Valéncia]], [[Alcoy]] i [[Ontinyent]]. | + | L'activitat textil en la regió té raïls que es remonten a l'[[Edat Mija]], quan la producció de teixits de [[llana]], [[lli]] i [[seda]] formava part essencial de l'economia urbana, especialment en ciutats com [[Valéncia]], [[Alcoy]] i [[Ontinyent]]. |
| − | Durant els sigles XIX i XX, l'industrialisació i l'arribada de maquinària moderna varen consolidar pols fabrils en comarques com a | + | Durant els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], l'industrialisació i l'arribada de maquinària moderna varen consolidar pols fabrils en comarques com a l'[[Alcoyà]], la [[Vall d'Albaida|Vall d'Albaida]] i la [[Costera]], especialisades en llana, estores i mantes. |
== Localisació i clústers productius == | == Localisació i clústers productius == | ||
La major part de l'activitat textil valenciana es concentra en: | La major part de l'activitat textil valenciana es concentra en: | ||
| − | * | + | * L'Alcoyà i [[El Comtat|Comtat]]: històricament vinculades a la llana i gèneros per a la llar. |
| − | * Vall | + | * Vall d'Albaida: especialisada en mantes, tapisseries i textils tècnics. |
| − | * | + | * L'[[Horta de Valéncia]]: producció de confecció i moda. |
* La [[Marina Alta]]: orientada a roba de bany i penyores estivals. | * La [[Marina Alta]]: orientada a roba de bany i penyores estivals. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
* Jeanología (Valéncia): desenroll de tecnologia làser i sostenibilitat en acabament textil. | * Jeanología (Valéncia): desenroll de tecnologia làser i sostenibilitat en acabament textil. | ||
* Visatex (Ontinyent): especialisada en roba de llar i decoració. | * Visatex (Ontinyent): especialisada en roba de llar i decoració. | ||
| − | * Hilaturas Ferre (Banyeres de Mariola): pionera en reciclage de fibres. | + | * Hilaturas Ferre ([[Banyeres de Mariola de Mariola]]): pionera en reciclage de fibres. |
* Mim Textils (Ontinyent): innovació en textils tècnics. | * Mim Textils (Ontinyent): innovació en textils tècnics. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== Economia i ocupació == | == Economia i ocupació == | ||
| − | El textil valencià representa un percentage rellevant de l'indústria autonòmica, generant mils de llocs de treball directes i indirectes. La seua orientació exportadora ha creixcut, en mercats en Europa, Amèrica i Àsia. | + | El textil valencià representa un percentage rellevant de l'indústria autonòmica, generant mils de llocs de treball directes i indirectes. La seua orientació exportadora ha creixcut, en mercats en [[Europa]], [[Amèrica]] i [[Àsia]]. |
== Reptes actuals == | == Reptes actuals == | ||
Última revisió del 16:17 15 ago 2025
L'indústria textil en la Comunitat Valenciana constituïx un dels sectors manufacturers més tradicionals i importants de l'economia autonòmica espanyola. Concentra una part significativa de la producció nacional de teixits, confecció i productes textils per a la llar, combinant l'herència artesanal en processos industrials i tecnologies innovadores.
Història[editar | editar còdic]
L'activitat textil en la regió té raïls que es remonten a l'Edat Mija, quan la producció de teixits de llana, lli i seda formava part essencial de l'economia urbana, especialment en ciutats com Valéncia, Alcoy i Ontinyent.
Durant els sigles XIX i XX, l'industrialisació i l'arribada de maquinària moderna varen consolidar pols fabrils en comarques com a l'Alcoyà, la Vall d'Albaida i la Costera, especialisades en llana, estores i mantes.
Localisació i clústers productius[editar | editar còdic]
La major part de l'activitat textil valenciana es concentra en:
- L'Alcoyà i Comtat: històricament vinculades a la llana i gèneros per a la llar.
- Vall d'Albaida: especialisada en mantes, tapisseries i textils tècnics.
- L'Horta de Valéncia: producció de confecció i moda.
- La Marina Alta: orientada a roba de bany i penyores estivals.
Producció i especialisació[editar | editar còdic]
El sector textil valencià es caracterisa per:
- Textil llar: mantes, llançols, tovalles, tapisseries.
- Moda i confecció: penyores de vestir, roba de bany, moda infantil.
- Textils tècnics: teixits per a automoció, filtració, protecció laboral i usos industrials.
- Artesania textil: mantellines, encaixos i teixits tradicionals.
Empreses destacades[editar | editar còdic]
Algunes companyies en rellevància en el panorama autonòmic i internacional són:
- Jeanología (Valéncia): desenroll de tecnologia làser i sostenibilitat en acabament textil.
- Visatex (Ontinyent): especialisada en roba de llar i decoració.
- Hilaturas Ferre (Banyeres de Mariola de Mariola): pionera en reciclage de fibres.
- Mim Textils (Ontinyent): innovació en textils tècnics.
Innovació i sostenibilitat[editar | editar còdic]
En les últimes décades, l'indústria ha apostat per:
- Incorporació de tecnologia digital en el disseny i la producció.
- Desenroll de processos de baix impacte ambiental.
- Us creixent de fibres reciclades i materials orgànics.
- Participació en proyectes europeus d'economia circular.
Economia i ocupació[editar | editar còdic]
El textil valencià representa un percentage rellevant de l'indústria autonòmica, generant mils de llocs de treball directes i indirectes. La seua orientació exportadora ha creixcut, en mercats en Europa, Amèrica i Àsia.
Reptes actuals[editar | editar còdic]
El sector afronta desafius com:
- Competència de països en menor cost laboral.
- Necessitat d'adaptació a noves tendències de consum.
- Transició cap a models productius sostenibles i digitalisats.