Diferència entre les revisions de "Rafael Altamira i Crevea"

Última revisió del 18:27 29 oct 2024

Rafael Altamira i Cervera en l'any 1900

Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 10 de febrer de 1866 - † Mèxic DF, 1 de juny de 1951), humanista, historiador i americaniste; pedagoc, juriste, crític lliterari i escritor espanyol. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. Exiliat del franquisme a Mèxic en l'any 1944.

Biografia[editar | editar còdic]

Formació i carrera acadèmica

En juliol de 1882 se trasllada d'Alacant a Valéncia per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul krausista format per Francisco Giner dels Rius, Manuel Bartolomé Cossío, Gumersindo d'Azcárate i Nicolás Salmerón a través del seu doctorat en Madrit i la seua docència en l'Institució Lliure d'Ensenyança i la seua llabor en el Museu Pedagògic, del que va arribar a ser secretari. Escriu L'ensenyança en l'història, que es publica en 1891. Dirigix el periòdic republicà La Justícia, i la Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'Universitat d'Oviedo, a on va crear l'extensió universitària.

Viage per Hispanoamèrica

En l'any 1909 va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre El meu viage a Amèrica. En el viage, des de juny de 1909 a març de 1910, visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.^[1]

Regrés a Espanya

A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en l'any 1914 gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de Madrit. En la Primera Guerra Mundial es va declarar aliadòfil en el seu llibre La guerra actual i l'opinió espanyola. En 1920 fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la Societat de nacions de redactar l'ante-proyecte del Tribunal Internacional de L'Haya; en 1921 és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de l'any 1921 fins a l'any 1940, que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història. En l'any 1929 va començar a preparar l'edició dels seus Obres completes en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu Història de la civilisació espanyola, el Epítom d'història d'Espanya, Qüestions modernes d'història, d'història i art, Qüestions obreres, Giner educador, Ideari polític, etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al premi Nobel de la pau en 1933 a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.

Exili en Mèxic

Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, despuix d'una odissea a través de la França -ocupada pels alemans- i Estats Units va arribar a Mèxic al novembre de 1944,^[2] on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i va participar en activitats del exili republicà. En Mèxic va completar treballs ya iniciats anys abans, com el Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat i el seu Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de 1680 . Allí també l'Institut Panamericà de Geografia i Història li va otorgar en l'any 1947 el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en l'any 1951.

Llabor[editar | editar còdic]

Fon el primer que va penetrar en la historiografia partint de la seua relació en la cultura i la història de les idees. Encara que va impulsar i va recolzar sempre l'Institució Lliure d'Ensenyança, en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al Krausisme, en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una pedagogia en fort sentit moral. En l'any 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de l'Universitat d'Oviedo, l'Extensió Universitària com a àrea definida de l'universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., França, Anglaterra, etc.).

La seua obra s'inscriu dins del Regeneracionisme com a continuadora de la de Joaquín Costa i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus Contes d'amor i tristea o la seua novela Repòs, cal destacar la seua célebre Història d'Espanya i de la civilisació espanyola, aixina com la Sicologia del poble espanyol i la Història del Dret espanyol.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Fon nomenat fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig en 1910.^[3]

Obres[editar | editar còdic]

Obra de Rafael Altamira^[4]

1890 --- Història de la propietat comunal, (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, 2008. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. Vista prèvia en Google books
--- La formació del juriste, en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència UNAM, ISBN 978-970-32-5088-2 Vista prèvia en Google books

Obra sobre Rafael Altamira^[5]

Altamira, Pilar, Biografia en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
Congrés Internacional Rafael Altamira 1r, 2002, Alacant en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Estudis, Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, 2001, ISBN 84-8454-108-8 [1]
Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9

Referències[editar | editar còdic]

↑ Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37
↑ Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41
↑ Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8
↑ Cervantes Virtual
↑ En Cervantes Virtual poden consultar-se numeroses obres sobre Rafael Altamira

Bibliografia[editar | editar còdic]

De la Cruz Herranz, Luis Miguel; «Rafael Altamira y Crevea | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es
Viñao Frago , A. (1989). «A la cultura por la lectura. Las bibliotecas populares (1869-1885)». Clases Populares, Cultura, Educación. Siglos XIX y XX, Madrid, Casa de Velázquez-UNED (Madrid): 301-336

Enllaços externs[editar | editar còdic]

[1] Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37

[2] Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41

[3] Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8

[4] Cervantes Virtual

[5] En Cervantes Virtual poden consultar-se numeroses obres sobre Rafael Altamira

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[1866]] - [[Mèxic DF]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humanista]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme a Mèxic]] en [[1944]].
+[[File:Rafael Altamira 1900.jpg|thumb|300px|Rafael Altamira i Cervera en l'any [[1900]]]]
+'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[10 de febrer]] de [[1866]] - † [[Mèxic DF]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humanista]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme a Mèxic]] en l'any [[1944]].
 == Biografia ==
 ;Formació i carrera acadèmica
-En juliol de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausismo|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en la [[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en la història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en la [[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.
+En [[juliol]] de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausismo|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en l'història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'[[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.
 ;Viage per Hispanoamèrica:
-En [[1909]] va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de [[1909]] a març de [[1910]], visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>
+En l'any [[1909]] va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de [[juny]] de [[1909]] a [[març]] de [[1910]], visió [[Argentina]], [[Uruguai]], [[Chile]], [[Perú]], [[Mèxic]], [[Cuba]] i els [[Estats Units]]. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>
-;Tornà a Espanya
+;Regrés a Espanya
-A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de [[1921]] fins a [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.
+A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en l'any [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de l'any [[1921]] fins a l'any [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. En l'any [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.
 ;Exili en [[Mèxic]]
-Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]]''. Allí també el [[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en [[1951]].
+Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, despuix d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en l'[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]] ''. Allí també l'[[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en l'any [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en l'any [[1951]].
 == Llabor ==
-Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En [[1898]] va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres ([[Argentina]], [[Perú]], [[EE.UU.]], [[França]], [[Anglaterra]], etc.).
+Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En l'any [[1898]] va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de l'Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de l'universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., [[França]], [[Anglaterra]], etc.).
 La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.
@@ Llínea 33: / Llínea 35: @@
 * Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, [[2001]], ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira]
 * Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9
 == Referències ==
 {{reflist}}
+== Bibliografia ==
+* De la Cruz Herranz, Luis Miguel; «Rafael Altamira y Crevea | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es
+* Viñao Frago , A. (1989). «A la cultura por la lectura. Las bibliotecas populares (1869-1885)». Clases Populares, Cultura, Educación. Siglos XIX y XX, Madrid, Casa de Velázquez-UNED (Madrid): 301-336
 == Enllaços externs ==
 * [http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
-*[http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís]
+* [http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís]
-*[http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant]
+* [http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant]
-{{Traduït de|es|Rafael_Altamira}}
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
 [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
-[[Categoria:Escritors en espanyol]]
+[[Categoria:Escritors en castellà]]
+[[Categoria:Historiadors]]
 [[Categoria:Historiadors valencians]]
+[[Categoria:Juristes]]
 [[Categoria:Juristes valencians]]
 [[Categoria:Historiadors del Dret]]
 [[Categoria:Pedagocs d'Espanya]]
 [[Categoria:Exiliats del franquisme]]
-[[Categoria:Valencians]]
 [[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança]]
-[[Categoria:Catedràtics de la Universitat Complutense de Madrid]]
+[[Categoria:Catedràtics de l'Universitat Complutense de Madrid]]
 [[Categoria:Regeneracionisme]]