Diferència entre les revisions de "Xaverio Ballester"
(→Cites) |
|||
Llínea 62: | Llínea 62: | ||
{{Cita|Resulta completament evident que molt abans de 1245 la llengua valenciana, llengua ya idiosincràticament valenciana i en algunes característiques i particularitats pròpies, estava plenament formada|Xaverio Ballester. Catedràtic de Filologia Llatina}} | {{Cita|Resulta completament evident que molt abans de 1245 la llengua valenciana, llengua ya idiosincràticament valenciana i en algunes característiques i particularitats pròpies, estava plenament formada|Xaverio Ballester. Catedràtic de Filologia Llatina}} | ||
− | + | ||
+ | {{Cita|''[...] Una tercera opción fue la del [[Álvaro Galmés de Fuentes|Dr. Galmés de Fuentes]], eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del [[Lleopolt Peñarroja|Dr. Penyarroja]], reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo. | ||
+ | |||
+ | La última opción es la del Catedrático de Filología Griega y Latina de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia, [[Xaverio Ballester|Dr. Xaverio Balllester]], que desde su profundo conocimiento de la Lengua Ibérica, la primera lengua conocida del Pueblo Valenciano, que no los encuentra en el catalán por supuesto, tal y como se verá en el libro que se publicará en breve en la Serie de Lenguas y Epigrafía Antigua de la Sección de Estudios Ibéricos de la Real Academia de Cultura Valenciana. [...]''|'Lengua valenciana: resistencia' (''[[Las Provincias]]'', 20.5.2010), per [[José Aparicio Pérez]]}} | ||
+ | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:24 16 nov 2024
Xaverio Ballester Gómez | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Filòlec i llingüiste | ||
Naiximent: | 1959 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Xaverio Ballester Gómez (Valéncia, 1959) és un filòlec i llingüiste valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Xaverio Ballester es llicencià en filologia clàssica en l'Universitat de Valéncia l'any 1982 i es doctorà en filologia clàssica en l'Universitat de Barcelona en l'any 1987. Ha segut professor titular de filologia llatina en l'Universitat de Saragossa (1989), professor de filologia llatina en l'Universitat de La Laguna (1997) i des de l'any 1998 és Catedràtic de filologia llatina en l'Universitat de Valéncia. Ballester també és coeditor de la revista Liburna.
Fon nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) el 4 de juny de 2019.
Treball[editar | editar còdic]
Ha dirigit 5 Tesis Doctorals, 7 Treballs d'Investigació, ha presentant 30 ponències en Congressos, Seminaris i Coloquis. Ha fet més de 25 conferències i participat en vàries Taules Redones. Ha escrit 11 llibres, 13 treballs de divulgació i ha realisat una traducció. Ademés de 18 comunicacions en Congresos, Seminaris i Coloquis. Ha escrit 65 artículs en revistes especialisades de màxim prestigi. També ha oferit cursos.
Xaverio Ballester, participà en el Congrés Valencianisme 2018 com a ponent.
Acadèmic de la RACV[editar | editar còdic]
Fidel valencià, una de les seues preocupacions màximes és mantindre l'integritat de la Llengua Valenciana, de tal manera que el seu discurs d'ingrés en la RACV fon sobre: Història de la paraula més bandejada: “en” Valencià.
Sobre el seu discurs d'ingrés en la RACV, el també filòlec valencià, Voro López, digué:
També comentà Lleopolt Penyarroja Torrejón, també filòlec valencià:
Xaverio Ballester és Acadèmic Numerari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i Director Científic de la Secció d'Estudis Ibèrics de la Real Institució.
Obres[editar | editar còdic]
- A Catulo usque ad Catullum. Studia neoterica, Universitat de Barcelona, Barcelona 1988, 500 pp. (microficha).
- A Catulo usque ad Catullum. Studia neoterica, Universitat de Barcelona, Barcelona 1988, 500 pp. (microficha).
- Fonemática del latín clásico. Consonantismo, Universidad de Zaragoza, Zaragoza 1996.
- Los mejores títulos y los peores versos de la literatura latina, Universitat de Barcelona, Barcelona 1998.
- Las Primeras Palabras de la Humanidad, Ediciones Tilde, Valéncia 2002.
- Zoónimos Ancestrales. Ocho Ensayos de Antropología Lingüística, Biblioteca Valenciana, Valéncia 2006.
- Lingüística Indo–Europeia Tradicional e Paradigma da Continuidade Paleolítica Cara a Cara, Apenas Livros, Lisboa 2009.
- Gálatas, Getas y Atlantes. Tres Ensayos de GeoFilología Clásica, Institución Alfonso el Magnánimo, Valéncia 2010.
- Falas Indo–Europeias e Anindo–Europeias na Hispânia Pré–Romana, Apenas Livros, Lisboa 2012.
- 40 Antídotos contra los Venenos de la Lingüística Tradicional, Axac, Lugo 2013.
- Amavida. Una Introducción a la Arqueotoponimia, Ediciones Tilde, Valéncia 2014.
- As Línguas Célticas: Origens Centro–Europeias ou… Atlânticas?, Apenas Livros, Lisboa 2014.
- Toponimia Valenciana Prejaimina, Lıburna 8 [Novembre 2015], 51–78, ISSN: 1889-1128.
- Indo–Europeu: Uma Língua para Caçadores e Recolectores (2017)
- Gemelos, Ciclōpes y Chamanes. Tres Exegēsis Míticas (2018)
- Història de la Paraula més Bandejada: en Valencià (2019) Discurs llegit el 4 de juny de 2019 en la seua recepció com a Acadèmic de de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
- Orígenes de la lengua valenciana. La hipótesis repoblacionista (Saragossa, 2021) ISBN: 9788413402734.
- Peixcant. Estudis de llengua valenciana (Valéncia, 2022) Autoedició.